Tradició a l'escena...contemporània





22 d'abril de 2018 | 18.30 h. | Palau de la Música, Sala Garcia Navarro
Entrada gratuïta fins completar aforament 

Tradició a l'Escena i Silboberri Txistu Elkartea


Paco de Domingo, Ferran Cantó  | Dolçaines 

Xavi Benedito (Xavi de Bétera)  | Cant d ́estil 

Conxi Valero  | Soprano

Javier Berbis  | Flauta 

Juanjo Llopico  | Percussió
Miguel Ángel Berbis  | control i difusió electrònica 

Aitor Amilibia  | txistu, tamboril
José Antonio  | hontoria (acordió)
Elur arrieta  | percussió

▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Haize-Irratz (2007) I Gabriel Erkoreka (1969)


Eziñeruntz (2014)  I Félix Ibarrondo (1943)


Lich* (2017) I Yolanda Campos (1973)


Identitat** (2018) I Miguel Ángel Berbis (1972)

*Estrena absoluta a Ensems (coproducció amb Mostra Sonora de Sueca i Projecte Rafel Festival)
** Obra encàrrec de l’IVC

▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
Tradició a l'escena...contemporània

1a Part
Haize-*Orratz (Penell).- Metàfora en sentit doble. Primerament, pel que fa a l'adreça del discurs musical de la peça, ja que aquest s'articula a través de la successió contínua de seccions breus unides sempre en tempo canviant, com els moviments del penell. Però també quant a les relacions entre els instruments, que juguen a transmutar la seua personalitat l'un en l'altre. El resultat és una pàgina rica en contrastos de timbre, de dinàmica, d'articulació i de matisos.

Eziñeruntz (Cap a l'impossible).- Música vitalista, de gran intensitat emocional -i per això, de considerable sensualitat–, que exigeix dels intèrprets i de l'oïdora implicació i un lliurament a ella sense condicions. Ve a ser un petit concert per txistu i acordió, atés que és el principi d'oposició entre ambdues fonts qui guia aquests pentagrames. Però aquest combatiment més que resoldre's, se suspén sorpresivament en taules, en conquistar un espai nou en el qual l'arravatament ha mutat en desolació.

Lich.- Proposa la utilització de freqüències de púlsares com a base del tempo musical. Prenent com a punt de partida el període de rotació de l'estel, que s'estableix com un pols constant subjacent, l'obra desenvolupa les idees de rotació, periodicitat, acceleració i desacceleració del púlsar en relació als seus exoplanetes orbitals. Està escrita en un llenguatge microtonal, repte complicat pel txistulari. Lich és la cerca de sonoritats, que permeten obrir nous horitzons en el desenvolupament instrumental.

2a Part
El juny de 1979, l'assagista i escriptor de Sueca, Joan Fuster, i a propòsit de la música de creació contemporània, parlava en un dels seus diversos escrits per a premsa de la problemàtica de programació que alguns músics "d'avantguarda" estaven experimentant al país (valencià) i de com aquesta dificultat i invisibilitat tant als programes com en els registres discogràfics del moment, feia necessària una reacció social que assumís com a seu aquest art d'avantguarda, no només des de la perspectiva de cultura general sinó com pròpia d'un poble concret ..... "Perquè la música també és cultura, i tant! I hem d'assumir-la com a "valenciana", segueixi com segueixi".

Aquest projecte es fonamenta a acostar els elements de la tradició musical popular valenciana amb la finalitat d'integrar-los en la creació musical actual. El resultat ens porta a un món semàntic i sonor en el qual els instruments tradicionals al costat dels instruments clàssics i a la música electrònica, s'entrellacen i dialoguen per oferir una reflexió i ampliació del fet sonor.


Silboberri Txistu Elkartea (Biscaia)

Amb seu a Durango sorgeix en Bizkaia l'any 2000 amb l'objectiu d'actualitzar i renovar el repertori del txistu desmitificant la validesa d'aquest instrument sol per a tasques folklòriques. Està integrada per professors, alumnes i simpatitzants d'aquest instrument i dins de l'associació hi ha diferents formacions instrumentals, per donar cabuda a les diverses plantilles que ens arriben en les obres de nova creació.

Silboberri desplega un programa anual amb projectes que abasten diversos aspectes del txistu i el seu desenvolupament. Són d'esmentar: la labor divulgativa d'abundant material inèdit amb la recuperació revisió i publicació de llegats musicals, encàrrecs d'obres i la seua posterior estrena i edició, Concerts, Concurs de Composició amb l'estrena i publicació dels premis... a més col·labora activament amb empreses interessades en el desenvolupament i millora del txistu i tamborí.

Entorn de Silboberri es desenvolupa un moviment de creació de música impensable fins fa poc temps. La bona organització de l'associació i la seua activitat unit a l'alt nivell interpretatiu, han fet possible una fructífera relació amb el món de la creació, de manera que és cada vegada major el nombre de compositors que mostren interés pel nostre instrument penetrant aquest en llenguatges musicals i formacions instrumentals no habituals en el seu repertori tradicional.

El txistu, que des de fa diversos anys compta amb estudis superiors reglats ha tingut una gran evolució, tant en la seua construcció (txistus J.A.I.) com als programes per a concerts que hui dia podem oferir.
Silboberri està format per Aitor Amilibia (txistu, tamborí), José Antonio Hontoria (Acordió), Elur Arrieta (percussió) i Maribel Roldán (coordinadora)