Lluïsa Espigolé



24 d'abril de 2018 | 20.00 h. | Palau de la Música, Sala Garcia Navarro

Lluïsa Espigolé

Lluïsa Espigolé piano

▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Joanna Bailie (1973) | Artificial Environment n.8. I babel (2012-13) per a piano i electrònica [8']

Manuel Rodríguez Valenzuela (1981) | 

Le Piano Engloutie, per a piano preparat amb pedal whammy (2015) [6']

Toccata à l'acte, per a clavicèmbal amb pedal delay i electronic music box (2015) [6']

Ungebetenes Spiel, per a piano amplificat (2010)  [6']

Núria Giménez Comas (1980) | De profunditat (2018) [6'] *

Johannes Kreidler (1980) | Studie für Klavier-, Audio- und Videozuspielung (2011) per a piano, electrònica i video [6']

Michael Beil (1963) | Key Jane (2017) per a performer, electrònica i video [13']**

*encàrrec de l'IVC
** estrena a l'estat


▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
Piano Expandit

El projecte Piano expandit presenta una sèrie d'obres de cinc compositors emergents amb un denominador comú entre elles : l'ús del piano com a instrument tradicional però adaptat alhora a les necessitats estètiques actuals, valent-se de les eines que la contemporaneitat posa al nostre abast.

A l'Artificial Environment n.8 Joanna Bailie recorre a l'ús de les gravacions de camp, convertint els paisatges sonors urbans com a material inicial que es barreja simultàniament amb determinats sons adaptats a l'instrument mitjançant diferents processos de reinterpretació sonora. El resultat és una integració sorprenent de la sonoritat tradicional del piano al nostre entorn quotidià de soroll urbà, dotant d'una nova perspectiva la connotació històrica del piano.

Així com Núria Giménez Comas cerca noves sonoritats amb l'ús de l'string piano i el prepared piano, Manuel Rodríguez Valenzuela presenta la seva particular expansió dels instruments de teclat amb referencies intertextuals del repertori tradicional. Ungebetenes Spiel hi apareix com a frontissa entre les Bagatel.les op.119 n.10 i 11 (1822) de Ludwig van Beethoven, posant en relleu la distància d'escolta i el concepte d'eco, mentre que Le Piano Engloutie submergeix l'instrument debussynià en l'electrònica. Amb Toccatta à l'Acte, aquesta relectura es multiplica amb la desconstrucció de la Sonata K141 (1738) de Domenico Scarlatti, amb un tractament focalitzat en el sampling i inspirat en la pel.lícula Passage à l'Acte (1993) de Martin Arnold - cineasta austríac que treballa amb la microfragmentació de seqüències i amb la seva expansió en el temps.

La proposta de Johannes Kreidler amb l'Studie für Klavier-, Audio- und Videozuspielung segueix la definició de música conceptual, és a dir, el concepte expandit de música en el qual aquesta no només es compon de sons sinó també d'objectes, performance i tecnologia. Kreidler planteja alhora la relació entre la tecnologia i la política així com el valor cultural i econòmic de la reproductibilitat de l'art a través de l'extensió del piano a través de l'electrònica, performativitat i video.

Per últim, Key Jane de Michael Beil combina la música electrònica i instrumental amb el video, i juga amb la situació del concert i els moviments del pianista a l'escenari com a material musical i performatiu, creant un procés basat en la dualitat entre allò real i virtual que aconsegueix traspassar i expandir les fronteres físiques de l'instrument així com la presència de l'intèrpret.

Lluïsa Espigolé
Lluïsa Espigolé (Barcelona 1981) està especialitzada en el repertori contemporani per a piano. En aquest terreny ha estat alumna de Yukiko Sugawara, Nicolas Hodges, Florent Boffard i Florian Hölscher, així com també ha tingut la oportunitat de treballar amb Ueli Wiget, Hermann Kretzschmar i els demés membres de l'Ensemble Modern durant la Internationale Ensemble Modern Akademie a Frankfurt. Així mateix, el treball conjunt amb compositors com Peter Ablinger, Beat Furrer, Helmut Lachenmann, Bernhard Lang, Marco Stroppa així com amb nombrosos compositors de la seva generació han estat decisius en la seva formació. Ha estat becada per la Kunststiftung Baden-Württemberg, la Confederació Suïssa, la Alexander von Humboldt Stiftung i la Kulturstiftung des Bundes.

La seva activitat està centrada en la interpretació i estrenes d'obres de música contemporània com a solista, música de cambra, ensembles així com també col.laborant en projectes interdisciplinars i d'improvisació lliure. Ha actuat entre d'altres al Lucerne Festival, Festival Musica (Strasbourg), ISCM World Music Days, Heidelberger Frühling, 8Brücken Köln, Attacca (Stuttgart), Piano+ Festival, Internationales Musikfestival Darmstadt, Sound of Stockholm, Sàmpler Series (Barcelona), Festival Mixtur (Barcelona), Encontre Internacional de Compositors (Mallorca), Placa[Base (Mallorca), Festival de Música Contemporánea de Córdoba, Cicle OUT.SIDE (Catalunya), Festival Smash (Salamanca), Mostra Sonora (Sueca), Theaterhaus (Stuttgart), Liederhalle (Stuttgart), KKL (Luzern), Alte Oper (Frankfurt), Philarmonie Luxembourg, Zentrum für Kunst und Medientechnologie (Karlsruhe), Fundación Juan March (Madrid), l'Auditori de Barcelona, Fundació Miró (Barcelona), Centre d'Art Santa Mònica (Barcelona).

Lluïsa Espigolé és membre de CrossingLines Ensemble i ha col.laborat amb diverses formacions entre les que destaquen l'Ensemble Adapter (Berlin), Ensemble Ascolta (Stuttgart), Ensemble DRAMA! (Madrid), Ensemble Modern (Frankfurt), Ensemble Linea (Strasbourg), Ensemble Plus Minus (Londres), [TDM] Trio de Magia (València), Neue Vocalsolisten (Stuttgart), Radio-Sinfonieorchester des SWR, Orchestre Philarmonique de Luxembourg, Orchester der Staatsoper Stuttgart; ha enregistrat per ARTE, Catalunya Música, Hessischen Rundfunk, Neu Records, SüdWestRundfunk, ZDF.


Ha estat profesora de piano contemporani a la Hochschule für Musik Trossingen (Alemanya) com a assistent de Florian Hölscher i coordinadora del festival Donauschingen Off. Actualment és professora de piano i música de cambra contemporània al Conservatorio Superior de Música de Aragón, tasca que compagina amb activitats pedagògiques en diverses institucions com l'ESMuC, el Conservatori Superior de Música del Liceu, Taller de Músics, Conservatori Superior de Música de València o Musikene.

▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆


Piano Expandit

El proyecto Piano expandit presenta una serie de obras de cinco compositores emergentes con un denominador común entre ellas: el uso del piano como instrumento tradicional pero adaptado a la vez a las necesidades estéticas actuales, valiéndose de las herramientas que la contemporaneidad pone al nuestro alcance.

En Artificial Environment n.8 Joanna Bailie recurre al uso de las grabaciones de campo, convirtiendo los paisajes sonoros urbanos como material inicial que se mezcla simultáneamente con determinados sonidos adaptados al instrumento mediante diferentes procesos de reinterpretación sonora. El resultado es una integración sorprendente de la sonoridad tradicional del piano en nuestro entorno cotidiano de ruido urbano, dotando de una nueva perspectiva la connotación histórica del piano.

Así como Nuria Giménez Comas busca nuevas sonoridades con el uso del string piano y el prepared piano, Manuel Rodríguez Valenzuela presenta su particular expansión de los instrumentos de teclado con referencias intertextuales del repertorio tradicional. Ungebetenes Spiel aparece como bisagra entre las Bagatelas op.119 n.10 y 11 (1822) de Ludwig van Beethoven, poniendo de relieve la distancia de escucha y el concepto de eco, mientras que Le Piano Engloutie sumerge al instrumento debussyano en la electrónica. Con Toccatta à l'Auto, esta relectura se multiplica con la deconstrucción de la Sonata K141 (1738) de Domenico Scarlatti, con un tratamiento focalizado en el sampling y inspirado en la película Passage à l'Acto (1993) de Martin Arnold - cineasta austríaco que trabaja con la microfragmentació de secuencias y con su expansión en el tiempo.

La propuesta de Johannes Kreidler con el Studie für Klavier-, audio- und Videozuspielung sigue la definición de música conceptual, es decir, el concepto expandido de música en el que ésta no sólo se compone de sonidos sino también de objetos, performance y tecnología. Kreidler plantea al mismo tiempo la relación entre la tecnología y la política así como el valor cultural y económico de la reproductibilidad del arte a través de la extensión del piano a través de la electrónica, performatividad y video.

Por último, Key Jane de Michael Beil combina la música electrónica e instrumental con el video, y juega con la situación del concierto y los movimientos del pianista en el escenario como material musical y performativo, creando un proceso basado en la dualidad entre lo real y virtual que logra traspasar y expandir las fronteras físicas del instrumento así como la presencia del intérprete.

Lluïsa Espigolé

Lluïsa Espigolé (Barcelona 1981) está especializada en el repertorio contemporáneo para piano. En este terreno ha sido alumna de Yukiko Sugawara, Nicolas Hodges, Florent Boffard y Florian Hölscher, así como también ha tenido la oportunidad de trabajar con Ueli Wiget, Hermann Kretzschmar y los demás miembros del Ensemble Modern durante la Internationale Ensemble Modern Akademie en Frankfurt. Asimismo, el trabajo conjunto con compositores como Peter Ablinger, Beat Furrer, Helmut Lachenmann, Bernhard Lang, Marco Stroppa así como con numerosos compositores de su generación han sido decisivos en su formación. Ha sido becada por la Kunststiftung Baden-Württemberg, la Confederación Suiza, la Alexander von Humboldt Stiftung y la Kulturstiftung des Bundes.

Su actividad está centrada en la interpretación y estrenos de obras de música contemporánea como solista, música de cámara, ensembles así como colaborando en proyectos interdisciplinares y de improvisación libre. Ha actuado entre otros en el Lucerne Festival, Festival Musica (Strasbourg), ISCM World Music Days, Heidelberger Frühling, 8Brücken Köln, Attacca (Stuttgart), Piano + Festival, Internationales Musikfestival Darmstadt, Sound of Stockholm, Sampler Series (Barcelona), Festival Mixtur (Barcelona), Encuentro Internacional de Compositores (Mallorca), Placa [Base (Mallorca), Festival de Música Contemporánea de Córdoba, Ciclo OUT.SIDE (Cataluña), Festival Smash (Salamanca), Mostra Sonora (Sueca), Theaterhaus (Stuttgart ), Liederhalle (Stuttgart), KKL (Lucerna), Alte Oper (Frankfurt), Philarmonie Luxembourg, Zentrum für Kunst und Medientechnologie (Karlsruhe), Fundación Juan March (Madrid), L'Auditori de Barcelona, ​​Fundació Miró (Barcelona), Centre d'Art Santa Mónica (Barcelona).

Lluïsa Espigolé es miembro de CrossingLines Ensemble y ha colaborado con diversas formaciones entre las que destacan el Ensemble Adapter (Berlin), Ensemble Ascolta (Stuttgart), Ensemble DRAMA! (Madrid), Ensemble Modern (Frankfurt), Ensemble Linea (Strasbourg), Ensemble Plus Minus (Londres), [TDM] Trío de Magia (Valencia), Neue Vocalsolisten (Stuttgart), Radio-Sinfonieorchester diciembre SWR, Orchestre Philarmonique de Luxembourg, Orchester der Staatsoper Stuttgart; ha grabado por ARTE, Cataluña Música, Hessischer Rundfunk, Neu Records, Südwestrundfunk, ZDF.


Ha sido profesora de piano contemporáneo en la Hochschule für Musik Trossingen (Alemania) como asistente de Florian Hölscher y coordinadora del festival Donauschingen Off. Actualmente es profesora de piano y música de cámara contemporánea en el Conservatorio Superior de Música de Aragón, tarea que compagina con actividades pedagógicas en diversas instituciones como la ESMuC, el Conservatori Superior de Música del Liceu, Taller de Músics, Conservatori Superior de Música de València o Musikene.