parra&moreno


13 d'abril de 2018 | 18.45 h. | Pati dels Bambús
Horari de visita: de 17 a 22h fins el 29 d’abril

parra&moreno 

Ana Parra comissària i instal·lació
Josué Moreno artista sonor

▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

parra&moreno On fragility: eco & narciso (2018)*
Instal·lació sonora 

*encàrrec de l'IVC

▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

parra&moreno

parra&moreno és el duo format per Ana Parra -comissariat i instal·lació- i Josué Moreno -art sonor i investigació. Són parella, i donada la naturalesa complementària de la feina de tots dos, col·laboren per primera vegada en aquest projecte. D'aquesta manera naix parra&moreno com a duo dedicat a la creació d'espais d'escolta, reflexió i diàleg.

Ana Parra dissenya entorns d'escolta i per això, a més de comissariar el contingut sonor, dissenya l'espai on el so es va a distribuir. Un perfecte exemple d'això és la Listening Maja encarregada per al MuteFest'15 al Musiikkitalo d'Hèlsinki on nadons i joves de totes les edats van poder gaudir dels treballs electroacústics d'Edith Alonso, Edu Comelles, Paola Livorsi i Trevor Wishart entre d'altres.

Parra també ha col·laborat amb Sivuvalo -institució que treballa en la difusió de literatura finlandesa escrita en idiomes diferents del finès-organitzant diversos esdeveniments unint poesia, música i multimèdia. També va col·laborar en la publicació del llibre We hate war, mother de Ye Yint en anglès, finès i birmà. També ha dedicat temps a la gestió cultural des de la junta directiva d'Catalysti-associació d'artistes transculturals residents a Finlàndia- i com a membre fundador de Taide on Art- plataforma d'artistes hispans a Finlàndia. Més informació a: anaparra.eu

Josué Moreno treballa com a artista sonor, compositor i investigador desenvolupant la pràctica de l'Acupuntura Sónica en Espais Públics des de la prestigiosa Acadèmia Sibelius d'Hèlsinki. Moreno creu que el so és el mitjà més humil i al mateix temps més potent amb el qual podem afectar com els espais es perceben, definint la nostra relació corpòria amb els mateixos. Josué Moreno entén que la música no és només un art temporal sinó també un art espacial permetent formes de diàleg alternatives amb altres disciplines.

Moreno ha realitzat recentment dues instal·lacions a nivell urbà convertint edificis de vidre en instruments musicals com és el cas del projecte Sonic Greenhouse al Jardí d'Hivern de Hèlsinki; o Amber Diptych al Great Amber Concert Hall de Liepaja, Letònia; aquesta última instal·lació és permanent i forma part de la identitat d'aquest edifici. El treball de Moreno en els espais públics es va iniciar a l'edifici de correus d'Hèlsinki en 2008 sent el seu primer treball a gran escala el que va realitzar per al pavelló finlandès de l'Exposició Universal de Xangai 2010 -Kirnu. De formació Valenciana, Moreno va presentar el seu concert-instal·lació Missa Brevis: De las mil y una formas de echar de menos o pasar sed a la Mostra Sonora de Sueca de 2012. Més informació a: josuemoreno.eu.

On Fragility: eco & narciso (obra Encàrrec de l'IVC)

El visitant és rebut per una sèrie de miralls circulars a terra envoltats per pedres lacades brillants que, a manera de pou, contenen una fina capa líquida sobre la seva superfície. Aquests miralls no només reflecteixen i modelen les imatges i llums de diferents colors i intensitats que projectem sobre ells, a més, emeten els sons que conformen la identitat de l'atmosfera sonora de la instal·lació. Aquests sons, dibuixen formes en l'aigua que reposa sobre la superfície del mirall i per tant, les formes que es reflecteixen en el sostre.

La nimfa Eco, castigada a no poder parlar sent només capaç de repetir l'última paraula que una altra persona pronunciï, va tenir una trobada desafortunat amb Narcís. Després del rebuig d'aquest, Eco s'amaga i acaba desapareixent, quedant només la seva veu. Némesis es venja de Narcís fent que s'enamori del seu reflex. Ana Parra treballa des de fa temps amb els conceptes de fragilitat -a través de la sèrie On Fragility- i vanitat- Omnia Vanitas. És per això que el mite de la Nimfa Eco i Narcís siga tan atractiu per articular una xarxa de referències a aquesta instal·lació.

Un mirall com a objecte és al seu torn font de mites i supersticions, a més del gran estímul visual i sonor que produeix. Amb un mirall, un espai sona i sembla més gran.


El ressò ha desaparegut pràcticament de la vida urbana on la massificació i acumulació d'edificis a més del trànsit han fet desaparèixer l'escolta a distància, fent molt difícil l'orientació per mitjans sònics. Una xarxa de miralls- pou es torna una eina psicogeogràfica i un mecanisme per guiar l'atenció sònica i visual, afectant fins i tot a la velocitat amb la qual caminem i la percepció perifèrica.

▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

parra&moreno

parra&moreno es el dúo formado por Ana Parra—comisariado e instalación— y Josué Moreno—arte sonoro e investigación. Son pareja, y dada la naturaleza complementaria del trabajo de ambos, colaboran por primera vez en este proyecto. De este modo nace parra&moreno como dúo dedicado a la creación de espacios de escucha, reflexión y diálogo.

Ana Parra diseña entornos de escucha y para ello, además de comisariar el contenido sonoro, diseña el espacio donde el sonido se va a distribuir. Un perfecto ejemplo de esto es la Listening Maja encargada para el MuteFest’15 en el Musiikkitalo de Helsinki donde bebés y jóvenes de todas las edades pudieron disfrutar de los trabajos electroacústicos de Edith Alonso, Edu Comelles, Paola Livorsi y Trevor Wishart entre otros.

Parra también ha colaborado con Sivuvalo —institución que trabaja en la difusión de literatura finlandesa escrita en idiomas diferentes del finés—organizando varios eventos aunando poesía, música y multimedia. También colaboró en la publicación del libro We hate war, mother de Ye Yint en inglés, finés y birmano. También ha dedicado tiempo a la gestión cultural desde la junta directiva de Catalysti—asociación de artistas transculturales residentes en Finlandia— y como miembro fundador de Taide on Arte— plataforma de artistas hispanos en Finlandia. Más información: anaparra.eu

Josué Moreno trabaja como artista sonoro, compositor e investigador desarrollando la práctica de la Acupuntura Sónica en Espacios Públicos desde la prestigiosa Academia Sibelius de Helsinki. Moreno cree que el sonido es el medio más humilde y al mismo tiempo más potente con el que podemos afectar cómo los espacios se perciben, definiendo nuestra relación corpórea con los mismos. Josué Moreno entiende que la música no es solo un arte temporal sino también un arte espacial permitiendo formas de diálogo alternativas con otras disciplinas.

Moreno ha realizado recientemente dos instalaciones a nivel urbano convirtiendo edificios de cristal en instrumentos musicales como es el caso del proyecto Sonic Greenhouse en el Jardín de Invierno de Helsinki; o Amber Diptych en el Great Amber Concert Hall de Liepaja, Letonia; ésta última instalación es permanente y forma parte de la identidad de dicho edificio. El trabajo de Moreno en los espacios públicos se inició en el edificio de correos de Helsinki en 2008 siendo su primer trabajo a gran escala el que realizó para el pabellón finlandés de la Exposición Universal de Shanghai 2010 —Kirnu. De formación Valenciana, Moreno presentó su concierto-instalación Missa Brevis: De las mil y una formas de echar de menos o pasar sed en la Mostra Sonora de Sueca de 2012. Más información: josuemoreno.eu.

On fragility: eco & narciso (obra encàrrec  de l’IVC)


El visitante es recibido por una serie de espejos circulares en el suelo rodeados por piedras lacadas brillantes que, a modo de pozo, contienen una fina capa líquida sobre su superficie. Estos espejos no solo reflejan y moldean las imágenes y luces de diferentes colores e intensidades que proyectamos sobre ellos, además, emiten los sonidos que conforman la identidad de la atmósfera sonora de la instalación. Dichos sonidos, dibujan formas en el agua que reposa sobre la superficie del espejo y por lo tanto, las formas que se reflejan en el techo.
La ninfa Eco, castigada a no poder hablar siendo solo capaz de repetir la última palabra que otra persona pronuncie, tuvo un encuentro desafortunado con Narciso. Tras el rechazo de éste, Eco se esconde y acaba desapareciendo, quedando solo su voz. Némesis se venga de Narciso haciendo que se enamore de su reflejo. Ana Parra trabaja desde hace tiempo con los conceptos de fragilidad—a través de la serie On Fragility— y vanidad—Omnia Vanitas. Es por esto que el mito de la Ninfa Eco y Narciso sea tan atractivo para articular una red de referencias en esta instalación.
Un espejo como objeto es a su vez fuente de mitos y supersticiones, además de el gran estímulo visual y sonoro que produce. Con un espejo, un espacio suena y parece más grande.
El eco ha desaparecido prácticamente de la vida urbana donde la masificación y acumulación de edificios además del tráfico han hecho desaparecer la escucha a distancia, haciendo muy difícil la orientación por medios sónicos. Una red de espejos- pozo se torna una herramienta psicogeográfica y un mecanismo para guiar la atención sónica y visual, afectando incluso a la velocidad con la que caminamos y la percepción periférica.