Els 1001 sons de la Paella



27 d'abril de 2018 | 22.15 h. | Bombas Gens Centre d'art
29 d'abril de 2018 | 12.00 h. | Centre del Carme
Entrada gratuïta fins completar aforament

Drumming Grupo de Percussão


Joao Dias percussió
Joao Miguel Braga Simoes | percussió 
Paulo Oliveira percussió
Miquel Bernat | percussió
Pere Vicalet | tècnic de so
Gregorio Jiménez | tècnic de so


▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆



KARLHEINZ STOCKHAUSEN (1928-2007) Mikrophonie I (1964-65)


▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Els 1001 sons de la paella    

Aquest programa es centra en la composició Mikrophonie I, de 1964, per sis intèrprets. D’aquests, dos exciten 
amb diferents materials un enorme Tam-tam (per a aquesta ocasió convertit en una paella de 2m de diàmetre); altres dos manipulen - d’acord amb indicacions de la partitura - dos micròfons en relació al Tam-tam; altres dos intèrprets, ja a una relativa distància per tenir la percepció total del so acústic i amplificat, manipulen filtres, amplificació i especialització del so captat pels micròfons. 


L’ús que usualment es fa del micròfon és el de captador
 del so per a la seua amplificació. Però el seu ús, encara que ens semble estrany té moltes mes valències. Igual que el microscopi ens pot fer descobrir mons insospitats de la realitat, el micròfon també pot transportar-nos a ambients desconeguts del món sonor i imaginari, aplicant altres usos menys ortodoxos, assumint-ho com instrument, o com
 a filtre, com a generador de feedback, com element de distorsió o espacialització. I, també com a element escènic. Els instruments de percussió serveixen com a escena, com un “plateau” i font sonora de retroalimentació del micro.
Els micròfons són utilitzats com microscopis - una analogia proposada pel títol de la peça - per descobrir i tornar perceptibles sons que, d’una altra manera, no serien aparents. El micròfon es transforma en un instrument musical que influència totes les característiques del so: forma els tons, ritmes, nivells dinàmics, timbre i projecció espacial. El micròfon no és tot just un objecte però si tot un sistema de captació, processament, amplificació i difusió dels sons produïts en el Tam-tam, única font acústica en aquesta peça.
Aquest espectacle proposa una descoberta sonora de tot aquest món invisible i improbable, sense aquesta mirada a través d’aquesta lent microscòpica que pot tenir el micròfon. Les seues capacitats tècniques / expressives ens obriran i mostraran altres dimensions i espais per embolicar el so de múltiples i inimaginables maneres. L’obra central del concert ja ultrapassa els 50 anys; Mikrophonie I de K. Stockhausen. Aquesta obra pot tocar-se igualment amb una gran paella en comptes de Tam-tam transformant-se així en “Els 1001 so de la Paella”. De manera que “valencialitzem” l’obra per commemorar els 10 anys de la mort del compositor alemany.
Drumming Grupo de Percussão.

Fundat el 1999, és el resultat de l'experiència acadèmica iniciada uns anys abans, amb la creació del primer curs de percussió a l'Escola Professional de Música d'Espinho i el primer curs superior de percussió a Portugal, ESMAE, de Porto.

Sota la direcció de Miquel Bernat, percussionista de reconegut prestigi internacional, el grup, format inicialment per alumnes i professors, ostenta en el seu currículum centenes d'actuacions a les sales d'espectacles més importants de Portugal i els més importants festivals d'Europa: Fundació Gulbenkian, casa da Música, Museu Serralves, Centre Cultural Belém; Culturgest, Teatre Nacional S.João i Teatre São Luiz, Festival Món de Percussões de Faro, Teatre Viriat de Viseu, la Pedrera, Auditori Nacional de Catalunya, Auditori Caixa Madrid, Auditori Nacional d'Espanya, Teatre Albeniz, Casa Encendida, Cercle de Belles Arts, Universitat Complutense, Teatre Canal, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Museu Modern de Santiago de Compostel·la, Palau de la Música i Festival ENSEMS de València, Teatre Central de Sevilla .... així com a Alemanya, França, Bèlgica, el Brasil, Àfrica del Sud etc.

Drumming GP ha presentat, igualment, estrenes mundials de compositors espanyols com Agustín Charles, César Camarero, David del Port, Eduardo Soutullo, Javier Árias, Jesus Rueda, José Manuel López López, Manuel Rodeiro, Polo Vallejo, així com els iberoamericans Javier Álvarez ( Mèxic), Roberto Serra (Puerto Rico), Daniel Almada (Argentina), Arrigo Barnabé, Marlos Nobre Dalga Larrondo, Noi Mello (Brasil), a causa del fort nexe que el seu director artístic manté amb els compositors del seu país natal i, d'una manera general, amb importants personalitats o grups europeus i iberoamericans. Destaquem que Drumming-GP és el grup estranger que més encàrrecs ha fet a compositors espanyols, així com, el grup que més ha difós la seua respectiva música a Portugal.

Drumming GP s'ha vingut afirmant, a l'àrea de percussió, com un dels projectes més innovadors de l'actualitat, a Portugal i a la resta d'Europa. L'estructura estableix la seua estratègia en la diversificació de projectes artístics, que concreta respectant elevats padrons d'exigències tècnic-artístiques, interactuant amb compositors i creadors, solistes, programadors i entitats culturals de diverses natures.

Drumming GP resulta també de l'evolució de la percussió erudita a Portugal i en la pròpia cultura occidental, contribuint a través de la divulgació de les grans obres contemporànies, per un guany progressiu del públic per aquesta especialitat, en el si de la qual recorren les vies de la innovació sonora i de la poètica de l'espectacle com a moment escènic únic i total.

En els últims anys, s'ha consolidat la seva singularitat en l'escenari musical portuguès, mitjançant presentacions que van des de la percussió erudita, o del Rock-Jazz-World-Music, fins a la música d'escenes per a teatre, òpera i ballats, passant per la programació contemporània temàtica.

El grup ha presentat, igualment, programes concebuts per a fins itinerants i didàctic-pedagògics de treball amb no professionals.

En el camp de recerca, l'organització de seminaris i conferències i l'elaboració d'un programa pedagògic propi, integren una activitat orientada en una perspectiva eclèctica que integra també el treball d'atelier experimental, per on passen treballs coreogràfics, de lligació a la música electrònica i fusió amb altres gèneres musicals i artístics.

▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Els 1001 sons de la paella 

Este programa se centra en la composición Mikrophonie I, de 1964, por seis intérpretes. De estos, dos excitan con diferentes materiales un enorme Tam-tam (para esta ocasión convertido en una paella de 2m de diámetro); otros dos manipulan - de acuerdo con indicaciones de la partitura - dos micrófonos en relación al Tam-tam; otros dos intérpretes, ya a una relativa distancia para tener la percepción total del sonido acústico y amplificado, manipulan filtros, amplificación y especialización del sonido captado por los micrófonos.


El uso que usualmente se hace del micrófono es el de captador del sonido para su amplificación. Pero su uso, aunque nos parezca extraño tiene muchas mas valencias. Al igual que el microscopio nos puede hacer descubrir mundos insospechados de la realidad, el micrófono también puede transportarnos a ambientes desconocidos del mundo sonoro e imaginario, aplicando otros usos menos ortodoxos, asumiéndolo como instrumento, o como filtro, como generador de feedback, como elemento de distorsión o espacialización. Y, también como elemento escénico. Los instrumentos de percusión sirven como escena, como un "plateau" y fuente sonora de retroalimentación del micro.


Los micrófonos son utilizados como microscopios - una analogía propuesta por el título de la pieza - para descubrir y volver perceptibles sonidos que, de otro modo, no serían aparentes. El micrófono se transforma en un instrumento musical que influencia todas las características del sonido: forma los tonos, ritmos, niveles dinámicos, timbre y proyección espacial. El micrófono no es apenas un objeto pero si todo un sistema de captación, procesamiento, amplio cación y difusión de los sonidos producidos en el Tam-tam, única fuente acústica en esta pieza.

Este espectáculo propone un descubrimiento sonoro de todo este mundo invisible e improbable, sin esta mirada a través de esta lente microscópica que puede tener el micrófono. Sus capacidades técnicas i expresivas nos abrirán y mostrarán otras dimensiones y espacios para envolver el sonido de múltiples e inimaginables maneras. La obra central del concierto ya sobrepasa los 50 años; Mikrophonie I de K. Stockhausen. Esta obra puede tocarse igualmente con una gran sartén en vez de Tam-tam transformándose así en "Els 1001 son de la Paella". De modo que "valencianizamos" la obra para conmemorar los 10 años de la muerte del compositor alemán.

Drumming Grupo de Percussão.

Fundado en 1999, es el resultado de la experiencia académica iniciada unos años antes, con la creación del primer curso de percusión en la Escuela Profesional de Música de Espinho y el primer curso superior de percusión en Portugal, ESMAE, de Oporto.
Bajo la dirección de Miquel Bernat, percusionista de reconocido prestigio internacional, el grupo, formado inicialmente por alumnos y profesores, ostenta en su currículo centenas de actuaciones en las salas de espectáculos más importantes de Portugal y los más importantes festivales de Europa: Fundación Gulbenkian, Casa da Música, Museo Serralves, Centro Cultural Belém; Culturgest, Teatro Nacional S.João e Teatro São Luiz, Festival Mundo de Percussões de Faro, Teatro Viriato de Viseu, La Pedrera, Auditori Nacional de Catalunya, Auditori Caixa Madrid, Auditorio Nacional de España, Teatro Albeniz, Casa Encendida, Círculo de Bellas Artes, Universidad Complutense, Teatro Canal, Quincena Musical de San Sebastian, Museo Moderno de Santiago de Compostela, Palau de la Música y Festival ENSEMS de Valencia, Teatro Central de Sevilla.... así como en Alemania, Francia, Bélgica,  Brasil, Africa del Sur....
Drumming GP ha presentado, igualmente, estrenos mundiales de compositores españoles como Agustín Charles, César Camarero, David del Puerto, Eduardo Soutullo, Javier Árias, Jesus Rueda, José Manuel López López, Manuel Rodeiro, Polo Vallejo, así como los iberoamericanos Javier Álvarez (México), Roberto Sierra (Puerto Rico), Daniel Almada (Argentina), Arrigo Barnabé, Marlos Nobre Dalga Larrondo, Chico Mello (Brasil), debido al fuerte nexo que su Director Artístico mantiene con los compositores de su país natal y, de una forma general, con importantes personalidades o grupos europeos e iberoamericanos. Destacamos que Drumming-GP es el grupo estranjero que mas encargos ha hecho a compositores españoles, asi como, el grupo que mas ha difundido su respectiva música en Portugal.
Drumming GP se ha venido afirmando, en la área de percusión, como uno de los proyectos más innovadores de la actualidad, en Portugal y resto de Europa. La estructura establece su estrategia en la diversificación de proyectos artísticos, que concretiza respetando elevados padrones de exigencias técnico-artísticas, interactuando con compositores y creadores, solistas, programadores y entidades culturales de diversas naturalezas.
Drumming GP resulta también de la evolución de la percusión erudita en Portugal y en la propia cultura occidental, contribuyendo a través de la divulgación de las grandes obras contemporáneas, para una ganancia progresiva del público para esta especialidad, en el seno de la cual recorren las vias de  la innovación sonora y de la poética del espectáculo como momento escénico único y total.
En los últimos años, se ha consolidado su singularidad en el escenário musical portugués, mediante presentaciones que van desde la percusión erudita, o del Rock-Jazz-World-Music, hasta la música de escenas para teatro, ópera y bailados, pasando por la programación contemporánea temática.
El grupo ha presentado, igualmente, programas concebidos para fines itinerantes y didáctico-pedagógicos de trabajo con no profesionales.
En el campo de investigación, la organización de seminarios y conferencias y la elaboración de un programa pedagógico propio, integran una actividad orientada en una perspectiva ecléctica que integra también el trabajo de atelier experimental, por donde pasan trabajos coreográficos, de ligación a la música electrónica y fusión con otros generos musicales y artísticos.