United Instruments of Lucilin

Foto | Emile Hengen

11 de Maig | 20.00 h. | Palau de la Música de València | Sala Rodrigo

 United Instruments of Lucilin 
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
André Pons-Valdès, Nathalie Shaw | violí
Danielle Hennicot | viola
Jean-Philippe Martignoni | violoncel
Sophie Deshayes | flauta
Olivier Sliepen | saxòfon
Pascal Meyer | piano
Guy Frisch | percussió
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
I
Philippe Hurel | A bâtons rompus (2008)
Duo per a dos percussionistes i saxòfon 9’

Toshio Hosokawa | Fragmente II (1989)
Per a quartet de cordes i flauta 10’

Donnacha Dennehy | Bulb* (2006)
Per a violí, violoncel i piano 15’

II
Martin Matalón | Tulles et les ombres** (fragments) (2007)
Per a quartet de corda, saxòfon, piano i percussió 12’

Arturo Fuentes | Yinn** (2016)
Solo per a flauta baixa 10’

Raymond Murray Schafer | Quartet de corda número 3 / 2on moviment (1981) 8’

Julián Ávila | Cuasicristal III*** (2017)
Per a quartet de corda, flauta, saxòfon i piano 10’
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
* Estrena a Espanya
** Estrena a Espanya | Obra encàrrec de l’Ensemble United Instruments of Lucilin
*** Estrena absoluta

▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

United Instruments of Lucilin

Creat en 1999 per un grup d'apassionats músics luxemburguesos, l'ensemble de música contemporània United Instruments of Lucilin és la primera formació camerística a Luxemburg exclusivament dedicada a la promoció i difusió de la música dels segles XX i XXI.
United Instruments of Lucilin desenvolupa la seua activitat dins i fora del país amb una producció anual d'entre 30 -35 concerts. Present en festivals i sales de prestigi d'Alemanya, França, Àustria, Suïssa, Holanda, Bèlgica, Polònia, Argentina o Japó (entre d'altres), Lucilin s'ha sabut guanyar el reconeixement internacional fora de Luxemburg. Els seus projectes estan marcats per la diversitat estètica, inusual, a vegades, que cerca animar al públic a connectar-se amb la música i el seu context. L'objectiu últim per a l'ensemble és oferir a l'oïdor una nova forma d'escolta, que, a més d'auditiva, integre l'aspecte intel·lectual, espiritual i visual.
Des de la seua formació, Lucilin es caracteritza per la cerca de nous llenguatges d'expressió a través de la recerca en l'expressivitat del so així com d'una renovació del format de concert. D'ací, la seua política d'encàrrecs compta amb compositors com Lucca Francesconi, Toshio Hosokawa, Martin Matalon, Donnacha Dennehy, Jean-Luc Fafchamps, Marcel Reuter, Michael Riessler, Yan Maresz, CS Mahnkopf, o Mauro Lanza, entre d'altres. Els seus propers encàrrecs a Arturo Fuentes (concert ficció), Brice Pauset (monodrama per a cor i orquestra de cambra) i Alexander Schubert (stage concert), tots són clars exemples de la versatilitat creativa a la qual Lucilin es rendeix.

+ INFO | www.lucilin.lu


Notes al programa
A bâtons rompus (2008)

A bâtons rompus està dedicada a Radek Knop i Philippe Spiesser. Encàrrec de Campler, Festival de Música d'Avui per al duo Pulsaxion. Si en aquesta peça els dos instruments estan sempre estretament relacionats i entreteixits, el seu discurs, com suggereix el títol, no està subjecte a una lògica implacable. Sense ser totalment discontínua la forma està ací fragmentada i sense lògica aparent, fins i tot si un bucle de polsacions reaparèixer a intervals irregulars simplement per replantejar el discurs, com en una discussió real. D'altra banda, tot i l'aparent llibertat formal del treball l'auditor podrà identificar petites cèl·lules idèntiques que van i vénen i es fan servir com a pauta. L'obra és determinada principalment per l'energia rítmica generada i per l'estat de tensió que la posada en escena rítmica col·loca a tots dos instrumentistes. Aquesta versió acústica aviat serà la base d'una nova composició on l'electrònica entrarà a formar part de l'obra. 
Philippe Hurel

Fragmente II (1989) 
Per a quartet de corda i flauta 

Fragmente és una sèrie de peces de música de cambra inspirada en els següents versos del poeta Novalis alemany: "Les coses que veiem són afectats per les coses que no podem veure. Les coses que sentim són afectades per coses que no podem sentir. Així són els nostres pensaments afectats per les coses que no podem imaginar." D'acord amb la filosofia índia, la matèria va ser creada a partir del so "OM". És la síl·laba queprecedeix a l'univers, la vibració que manté l'estructura atòmica del món. El so mantés al llarg de l'obra correspon a la meva concepció d'aquest primer mantra monosil·làbic que ressona des del cor del món. El títol Fragmente evoca un fragment d'eixe so pur.
Toshio Hosokawa

Bulb (2006)

Bulb va ser encarregat pel Trio Fidelio amb fons proporcionats per l'Arts Council of Ireland. Pren com a base unes sèries d'harmònics construïdes sobre un sol molt greu, i creix a partir d'una petita part d'aquestes harmonies per mitjà de glissandi en el violí i el cello. De fet, aquests glissandi estan constituïts en la seua major part per dues notes (la una en moviment, l'altra com un brunzit de referència a causa de les seues repeticions). Al final, el violí i el piano han intercanviat els seus registres. És un vandalisme artificial a partir d'un fenomen natural (la sèrie d'harmònics), així com la il·luminació elèctrica ho és respecte a l'espectre visual, o les pintures de Bridget Riley respecte a diverses percepcions naturals.


Tulles et les ombres (2007)

Tulles et les ombres, es una pieza destinada a un público infantil, escenificada por dos mimos en su versión original, realizado por Lucilin junto a la compañía Bodecker & Neander bajo la dirección escénica de Lionel Menard.
La obra es un encargo realizado por United Instruments of Lucilin a Martin Matalon para conmemorar la capitalidad europea de Luxemburgo en 2007.
En el concierto de hoy podrán escucharse algunas partes de esta obra en versión concertante.

“Tulles pasa la mayor parte de su tiempo a solas. Pero... no completamente a solas, puesto que inventa un montón de amigos de sí mismo con quienes jugar: animales, su propia orquesta, un capitán corsario… ¡o incluso un jefe indio con quien luchar!
Sin embargo, su verdadero mejor amigo es un amigo real y está muy cerca, ahí mismo… en la pared… Ellos comparten todas sus aventuras…
Tulles y sus sombras es la historia de un niño que crece.”

Yinn (2016)

Música d'éssers imaginaris és una posada en escena realitzada per Arturo Fuentes en 2016, encàrrec de l'Ensemble Lucilin de Luxemburg; Yinn, dedicada a la flautista Sophie Deshayes, és una de les set obres que formen aquest espectacle. Inspirades en els éssers de la Zoologia Fantàstica de Jorge Luis Borges, cada obra ens desvetla un món sonor: Yinn és un ésser d'aire, transparent, que pot transformar-se en columna, home, lleó o serp; és així com Fuentes explora una metamorfosi del color sonor que circula entre l'aire i el soroll, amb un continu percutir metàl·lic de les claus de la flauta. En aquesta obra Fuentes s'endinsa una vegada més, tal com ell ho defineix, en un "laberint borgià".

Quartet de corda 3/2on moviment (1981)

El tercer quartet és una obra plena de contrastos i de gran força dramàtica. És l'únic dels onze quartet de Schafer escrita en tres moviments: I: a poc a poc, però amb gran passió - II: Allegro energico - III: lent; calm; místic.
Aquest quartet és empès més enllà dels límits tradicionals per la incorporació de dislocacions espacial, el moviment i la vocalització.
L'obra s'obre en una llarga cadència del violoncel·lista, que està sol a l'escenari. L'escriptura d'aquest moviment és molt horitzontal i les diverses parts sempre són independents entre si. El moviment acaba quan els altres tres intèrprets de la seqüència, que apareix alternativament de les ales i de darrere de l'audiència, finalment es van reunir amb el violoncel·lista a l'escenari, en la disposició tradicional del Quartet.
El moviment central, l'elegit per United Instruments o Lucilin que es va a escoltar aquesta nit, té un gran impacte emocional i dramàtic. L'atac de les notes i els accents són reforçats pels efectes vocals que recorden els crits del karate (bê, djê, dzi).
Schafer també insisteix que els músics criden altres sons al ritme de la música (ba txi, va omba, da ba), amb energia, força i resistència per a interpretar aquest drama que pot arribar a donar un gir còmic.
Els unísoos i la calma mística en l'inici de l'últim moviment estan en fort contrast amb la música anterior. Els quarts de to fascinants creen ací un ambient de meditació molt emotiu. La ruptura gradual dels unísons i la sortida del primer violí envolten el final d'aquest impressionant quartet de corda en un pesant misteri. De fet, és en aquest conclusió que Schafer introdueix el que anomena "so fantasma", que deixa l'oient com preguntant-se fins al final real de l'obra: escoltem realment les notes del primer violí D-C-A, o només tenim la impressió que escoltem aquests sons conjurats per la nostra memòria?

Cuasicristal III (2017)

Cuasicristal III és la tercera obra d'un cicle que gira al voltant de la idea dels cuasicristalls, estructures repetitives no periòdiques que es donen en la naturalesa. Se sol dir que en música no existeix la repetició perquè quan escoltem per segona vegada una secció repetida, entra en joc la memòria i altera la seua percepció, de tal forma que, encara que sone exactament el mateix, es percep de forma diferent. Aquestes estructures repetitives però no periòdiques s'organitzen en l'obra de forma anàloga als cuasicristalls; d'aquesta manera es crea un vincle entre l'aspecte geomètric d'aquestes estructures, la temporalitat de la música i l'organització harmònica de l'obra.
Cuasicristal III forma part de la recerca que Julián Àvila duu a terme en la Universitat de Manchester sobre Spectral Diffusion and Spectral Energy. Aquesta obra és un exemple de com la difusió espectral pot aplicar-se a nivell instrumental, creant un material musical anàleg als cuasicristalls en el qual es potencien certes freqüències utilitzant la tècnica del burning frequencies.



▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

United Instruments of Lucilin

Creado en 1999 por un grupo de apasionados músicos luxemburgueses, el ensemble de música contemporánea "United Instruments of Lucilin" es la primera formación camerística en Luxemburgo exclusivamente dedicada a la promoción y difusión de la música de los siglos XX y XXI.
United Instruments of Lucilin desarrolla su actividad dentro y fuera del país con una producción anual de entre 30 -35 conciertos. Presente en festivales y salas de prestigio de Alemania, Francia, Austria, Suiza, Holanda, Bélgica, Polonia, Argentina o Japón (entre otros), Lucilin se ha sabido ganar el reconocimiento internacional fuera de Luxemburgo. Sus proyectos están marcados por la diversidad estética, inusual, a veces, que busca animar al público a conectarse con la música y su contexto. El objetivo último para el ensemble es ofrecer al oyente una nueva forma de escucha, que, además de auditiva, integre el aspecto intelectual, espiritual y visual.
Desde su formación, Lucilin se caracteriza por la búsqueda de nuevos lenguajes de expresión a través de la investigación en la expresividad del sonido así como de una renovación del formato de concierto. De ahí, su política de encargos cuenta con compositores como Luca Francesconi, Toshio Hosokawa, Martin Matalon, Donnacha Dennehy, Jean-Luc Fafchamps, Marcel Reuter, Michael Riessler, Yan Maresz, CS Mahnkopf, ó Mauro Lanza, entre otros. Sus próximos encargos a Arturo Fuentes (concierto ficción), Brice Pauset (monodrama para coro y orquesta de cámara) y Alexander Schubert (stage concert), todos son claros ejemplos de la versatilidad creativa a la que Lucilin se rinde.

+ INFO | www.lucilin.lu

▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Tornar