Orfeó Universitari de València



7 de juny | 19.00 h. | Conservatori Superior de Música 

X_ensems
 Orfeó Universitari de València 
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
Carmina Sánchez | soprano
Eva Paula Bonora | soprano
Konstantin Derri | contratenor
Antonio Gómez i Jesús Navarro | tenors
Luis Vicente i Lluís Martínez | baixos
Adolfo Bueso, Ramón Pastor i Paula Tamarit | pianos
Manel Ramada, Francisco Inglés, Rafael Mayans i Sergi Izquierdo | percussió
Francesc Valldecabres | director
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
Residències
Pau de Luis (1980) | Eroticitats (2016)
    Episodi IV: D’orgasmes fèrtils
    Episodi V: Si com guitarra prenia dòcil
    Epíleg: Sota els llençols, al tàlem

Francisco Coll (1985) | Lacrimae (2017)*

Ramón Pastor | Ab urbe condita (1956)
    Ab urbe condita
    Sed debebatur
    Aeneas adversus
    Inde tarquinus
    Aucta civitate
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
*Estrena absoluta 
Totes les obres han estat encàrrecs de l’Orfeó Universitari de València en el marc del Projecte Residències
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Orfeó Universitari de València 

Fundat el 1947 al si de la Universitat de València, està format per estudiants, graduats i professors i, des dels seus inicis, també de la Universitat Politècnica de València. N’han estat els seus directors: Jesús Ribera, Eduardo Cifre, Josep Ramon Gil-Tárrega, Constantino Martínez-Orts i, actualment, Francesc Valldecabres. Les seues activitats es realitzen amb el patrocini del Patronat d’Activitats Musicals de la FGUV, del Santander i gràcies a la col·laboració de la UVEG, UPV, CulturArts i l’Ajuntament de València.
Ha obtingut el Primer Premi en totes les edicions del Concurs Nacional de Cors Universitaris i ha estat guardonat en els concursos de Llangollen, Knock, Pardubice, Veszprém, Xiamen i ha aconseguit el Primer Premi d’Havaneres i del públic al 53é Certamen Internacional d’Havaneres de Torrevella. Així mateix, ha realitzat gires per França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Suïssa, Txecoslovàquia, Hongria, Àustria, Portugal, Rússia, EUA, l’Índia, Filipines, la Xina, etc. i posseeix la màxima condecoració universitària amb caràcter col·lectiu i la Fulla de Llorer de la Cultura de l’Associació València de Premsa, la Distinció de l’Orde de Jaume I, l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, la Medalla d’Or de la Ciutat de València, la Medalla de la Universitat de València i la Medalla de la Universitat Politècnica de València.
Ha col·laborat amb agrupacions com les orquestres de València, Filharmònica de la Universitat de València, RTVE, Nacional de Catalunya, Filharmònica de Madrid, Simfònica de Castelló, del CSMV, i grups com Spanish Brass Luur Metalls, Amores Grup de Percussió, Lux Venti i Música Trobada interpretant les principals obres del repertori coral i simfonicocoral, així com les estrenes a Espanya de Carmina Burana i Catulli Carmina d’Orff, Te Deum de Kodály, Missa en fa menor de Bruckner, Chichester Psalms de Bernstein, Cantata Txeca de Smetana, Gloria de Poulenc, Alexander Nevsky de Prokofiev, Threni de Stravinsky, El cant dels boscos de Xostakóvitx, Lux aeterna de Lauridsen, i les estrenes absolutes del Te Deum de C. Cano, De profundis d’Esplà, Missa solemnis de Lammerz, L’adéu de Lucrècia Borja de C. Santos, Pax et bonum de C. Martínez-Orts, Ab urbe condita de R. Pastor; etc.
Des de 1992 coorganiza el Festival Internacional de Cors Universitaris (FICU) i fins ara n’ha organizat quatre edicions. Així mateix, també participa en projectes singulars, com el festival Greenspace amb música de cinema sota la direcció de R. Baños, els concerts de comiat del grup Obrint Pas al Teatre Principal o el projecte docent Òpera Prima, amb la representació del Dido and Aeneas. Darrerament ha creat tota una xarxa de projectes educatius i ha encetat el projecte Residències, que crea espais interdisciplinaris amb el món creatiu valencià.

Francesc Valldecabre Sanmartín

Titulat superior pel Conservatori de Música de València en Direcció d’Orquestra, Direcció de Cor, Clavecí i Transposició i Acompanyament amb les màximes qualificacions. És màster d’Estètica i Creativitat Musical per la Universitat de València i màster de Direcció Coral pel Conservatori de Rotterdam. Amplia els seus estudis amb S. Mas, J. L. Martínez, H. Leenders, L. Tao, M. Noone, M. Molina, N. Peres da Costa, D. Ham, A. van Beek i F. Brüggen, entre d’altres.
Ha col·laborat com a continuista, pianista i corepetidor amb Laurens Collegium Rotterdam, Turiae Camerata, Laurenscantorij Rotterdam, Ensemble Cabanilles, Codarts Chamber Choir, Ars Musicae Mallorca, La Escaramuza, Orquestra Ciutat de Torrent, Capella de Sant Esteve, l’Almodí Cor de Cambra i Capella Saetabis, amb la qual ha enregistrat tres discos de barroc valencià com a continuista i director assistent, i un altre amb Les Consolations de J. J. Rousseau.
És director de l’Orfeó Universitari de València des del 2012. Ha sigut director de l’Orfeó d’Aldaia, de la Coral de la Universitat d’Alacant, del Grup Ricercare, i assistent del Cor Jove dels Països Catalans. Ha treballat com a director amb Spanish Brass Luur Metalls, Lux Venti, Amores Grup de Percussió, Cor de la Universitat Catalana d’Estiu, Orquestra Barroca i Seminari d’Òpera de Cambra del CSMV, Orquestra Barroca del CSMSSC, Melomans, Petits Cantors de València i Música Trobada –grup amb el qual ha enregistrat el disc Joan Cabanilles, la música d’un temps (ASSISI, IVM)-, entre d’altres. Interessat pel patrimoni valencià, ha transcrit i recuperat nombroses obres del s. XVIII i ha estrenat obres de J. Sanz, P. de Luis i R. Pastor.
En el vessant pedagògic ha compost i enregistrat diversos treballs i és coautor, junt amb F. Guasp i F. Ferran, dels llibres de llenguatge musical Fortissimo. El curs 2010-11 treballà com a professor de Cor al Conservatori de Rotterdam. Pertany, per oposició, al Cos de Professors de Música i Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana en les especialitats de Llenguatge Musical (2004) i Cor (2008) i actualment és professor i cap de departament al Conservatori Professional de Catarroja. 

Notes al programa 

Enguany, que l’Orfeó Universitari fa setanta anys, potser toca fer una ullada al passat per entendre on ens trobem exactament. La participació en aquesta edició d’Ensems ens ha fet rellegir la nostra història, la història d’una agrupació adulta on la majoria dels seus membres no superen la trentena. Una agrupació que manté intacte aquest esperit jove i engrescador del món universitari.
En aquest viatge pel passat podem veure que l’Orfeó sempre ha estat partícip de la nova creació i tingut el compromís de fer que València rebera nous repertoris desconeguts però cabals per al desenvolupament cultural de la ciutat i del país. Recordem que, sense fer un estudi seriós sobre el fet i només agafant les dades més conegudes, l’Orfeó ha fet les estrenes a l’estat espanyol d’obres com Carmina Burana (1960) i Catulli Carmina (1978), d’Orff; Alexander Nevski (1961), de Prokoviev; El cant dels boscos (1973), de Xostakóvitx; Budavari Te Deum (1968), de Kodály; Gloria (1980) de Poulenc; Amahl i els visitants nocturs (1963), de Menotti; Lux aeterna (2006) de Lauridsen; Threni (1972), de Stravinski; Cantata Txeca (1985), de Smetana; a més d’estrenes dels principals compositors valencians com Òscar Esplà, Francesc Llàcer Pla, Matilde Salvador, Rafael Talens, Amand Blanquer, Carles Santos, Cèsar Cano, Constantino Martínez-Orts, Arnau Bataller, i un llarguíssim etcètera.
Amb la certesa que el moviment coral valencià podria suposar molt més que el que representa actualment, i després de palesar la necessitat que els compositors valencians escriguen habitualment música coral com també ho féu la generació anterior, el 2015 es posa en marxa el projecte Residències, en què l’OUV treballa amb un compositor i amb un artista plàstic per articular part de la programació anual. En aquests tres cursos ha treballat amb els artistes Rafael Armengol, Joël Mestre i Jesús Huguet, i ha estrenat set obres dels compositors Ramón Pastor, Pau de Luis i Francisco Coll.

Al concert de hui escoltareu una bona mostra d’aquest projecte, que esperem que tinga una llarga vida i que anime uns altres col·lectius a crear plataformes com aquesta que ajuden a dinamitzar la composició valenciana actual.
La proposta que férem a Pau de Luis (1980) per escriure Eroticitats partia de tres textos eròtics de Vicent Andrés Estellés, el nostre poeta més conegut i influent. L’obra fou estrenada en Serenates 2016. Com ens conta el mateix compositor: 
De l’obra eròtica de l’autor he utilitzat dos episodis i un fragment d’un tercer que, sense ser correlatius al llibre, ací es presenten enllaçats semànticament per la delicadesa i la sensualitat, i en la part musical por un tot que intenta evocar un acte sexual explícit mitjançant elements clau. El primer número representa els jocs previs, el desig i el dubte sobre la frontera entre la luxúria i l’amor, representat pel mot ‘orgasme’, amb una harmonia mixta que cohesiona plàcidament tots els elements. El segon evoca l’inici del contacte físic, la nuesa i l’estètica de l’acte que retenen momentàniament la fogositat del tercer, que s’obri al gaudi mutu, a la passió sense límits per caure vençut i abatut, finalment, de plaer. 
Estem molt orgullosos de poder incloure una estrena de Francisco Coll (1985) en aquest programa i ha estat un plaer treballar amb ell aquests darrers mesos per enllestir la composició, que volíem que connectara amb l’Stabat Mater de Dvorak, obra que també hem preparat enguany i que combinarem en alguns concerts.
Es tracta d’una obra a cappella, a huit veus, que empra l’inici del text de l’Stabat Mater, i que ha suposat tot un repte per a l’OUV. Una obra que, també en paraules del compositor:
Es pot dividir en dues seccions. En la primera, la fluïdesa de la música resideix d’una banda en les contínues suspensions harmòniques, alhora que una contínua permutació rítmica crea un discurs angular, esguitat per cadències simultànies. El resultat és una levitació permanent. La segona secció comença amb un acord incomplet de quinta, el qual adquireix la funció de pedal harmònic en les veus agudes, mentre que les permutacions rítmiques de la primera secció quasi desapareixen en donar pas a una homofonia homorítmica permanent.
La relació amb Ramon Pastor (1956) és molt especial per a nosaltres, ja que amb ell iniciàrem el projecte Residències. Ab urbe condita és un monument de cantata per a cor, solistes, dos pianos i percussió basada en el text de Titus Livi, que ens narra la fundació de Roma. L’obra fou estrenada parcialment el 2015, junt amb Amores Grup de Percussió, i de manera integral el 2016, amb els mateixos intèrprets que en aquest concert. Mitjançant un llenguatge neomodal, amb un gran joc rítmic que barreja el desenvolupament motívic i els ostinati, la composició ens narra la mort d’Enees, la història de les Sabines, la fundació d’Alba Longa, la llegenda de Ròmul i Rem, el sacrifici a Diana, entre d’altres. Una obra que rep influències d’obres cimeres com Carmina Burana, d’Orff, o Les Noces, de Stravinski.

Esperem que us agrade la proposta d’aquest programa, i que gaudiu amb tres obres ben diferents pel que fa a l’estil, la temàtica i la formació emprada que ens animen a continuar amb un projecte que, gràcies a Ensems, veu la llum i es consolida a poc a poc en una València que volem cada dia més activa i compromesa amb la cultura i la nova creació.
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Tornar