Bartomeu Jaume + Juan Francisco Lago




2 de juny / 18.30h / Conservatori professional de música / X_ensems
Bartomeu Jaume + Juan Francisco Lago: Preludis de Chopin i per Chopin

_


PROGRAMA
I PART
Frédéric Chopin Preludi núm. 1 en do major. Agitato
Josep Soler Preludi núm. 1 per a Chopin. Lento, sempre molto rubato
Frédéric Chopin Preludi núm. 2 en la menor. Lento
Pilar Jurado Preludi en homenatge a Chopin. Lento
Frédéric Chopin Preludi núm. 3 en sol major. Vivace
Voro García Postludium a Chopin. Fluente e molto espressivo
Frédéric Chopin Preludi núm. 4 en mi menor. Largo
Teresa Catalán Paráfrasis. Lento, espressivo e legato sempre
Frédéric Chopin Preludi núm. 5 en re major. Molto Allegro
Miquel A. Roig Francoli Prelude in D, after Chopin. Allegro molto
Frédéric Chopin Preludi núm. 6 en si menor. Assai Lento
Francisco García Álvarez Preludio. D'après le Prélude n. 6
Frédéric Chopin Preludi núm. 7 en la major. Andantino
Leonardo Balada Transparencias del Preludio no. 7. Andantino
Frédéric Chopin Preludi núm. 8 en fa sostingut menor. Molto agitato
Benet Casablancas Una pàgina per Chopin. Preludi a un preludi. Tranquillo assai
Frédéric Chopin Preludi núm. 9 en mi major. Largo
Albert Sardà Recordant Chopin. Largo
Frédéric Chopin Preludi núm. 10 en do sostingut menor. Molto Allegro
Narcís Bonet Paràfrasi del preludi núm. 10. Molto allegro
Frédéric Chopin Preludi núm. 11 en si major. Vivace
Alicia Díaz de la Fuente Holdzie Chopinowi. Lento, espressivo
Frédéric Chopin Preludi núm. 12 en sol sostingut menor. Presto
Antoni Parera Fons Rèplica al preludi XII

II PART
Frédéric Chopin Preludi núm. 13 en fa sostingut major. Lento
Carme Fernández Vidal Epífrasis al decimotercer preludio. Agitato
Frédéric Chopin Preludi núm. 14 en mi bemoll menor. Allegro
Carles Guinovart Es petit preludi a Valldemossa. Moderato. Poco rubato
Frédéric Chopin Preludi núm. 15 en re bemoll major. Sostenuto
Tomás Marco Llueve Chopin. Sostenuto
Frédéric Chopin Preludi núm. 16 en si bemoll menor. Presto con fuoco
Eduardo Pérez Maseda Zal! Presto
Frédéric Chopin Preludi núm. 17 en la bemoll major. Allegretto
Josep M. Mestres Quadreny Preludi a Chopin
Frédéric Chopin Preludi núm. 18 en fa menor. Molto Allegro
Carlos Cruz de Castro Preludio no. 18, Chopiniano. Molto allegro. Molto rubato
Frédéric Chopin Preludi núm. 19 en mi bemoll major. Vivace
Miguel Gálvez-Taroncher Esbós Ca Chopin). Tempo libero, rubato
Frédéric Chopin Preludi núm. 20 en do menor. Largo
José Luis Turina Collage
Frédéric Chopin Preludi núm. 21 en si bemoll major. Cantabile
Jesús Legido Panifrasis. Moderato cantabile
Frédéric Chopin Preludi, núm. 22 en sol menor. Molto agitato
César Cano Prélude 22 d'après Chopin
Frédéric Chopin Preludi, núm. 23 en fa major. Moderato
David del Puerto Preludio de Valldemossa. Allegro con brio
Frédéric Chopin Preludi núm. 24 en re menor. Allegro apassionato
José Mª Laborda Preludio en re. Allegro appassionato

-
(Els 24 preludis per a Chopin van ser estrenats pel pianista Bartomeu Jaume, el dia 28 d'agost de 2016, en el Claustre de la Cartoixa en el marc del XXXVI Festival Chopin de Valldemossa.)

L'estada de Frédéric Chopin a Mallorca durant l'hivern de 1838 quedaria com una simple anècdota si no haguera sigut per la quantitat d'obres que va produir.
Tal com es pot llegir en la documentació que es conserva, Mallorca i Valldemossa van aportar a la sensibilitat del compositor, així com a molts altres artistes, una atmosfera i un paisatge que van influenciar clarament en la seua obra. El compositor Joan María Thomàs, escriu en el seu preciós llibre  Manuel de Falla en la isla: Els camins secrets de la inspiració són tan subtils com il·limitats. La veu de l'illa havia parlat a Chopin a través del silenci, de la música popular i del paisatge.
Aquest període de temps (poc més de tres mesos) és un dels més prolífics del compositor i, com diu el gran pianista Alfred Cortot: representa sens dubte el més actiu dels períodes de treball de Chopin que va donar origen a algunes de les seues obres més autèntiques.
Evidentment, és impossible suposar que en el transcurs dels 95 dies que Chopín va romandre a Mallorca creara 24 preludis, op. 28, dos polonesas, op. 40, la segona masurca, opus 41, la segona balada, op. 38, el tercer scherzo, op. 39 i els dos nocturns, op. 37. Treballant només els matins, com assenyala en les seues cartes, i descomptant els dies que el seu precari estat de salut li impedia tota activitat intel·lectual, crec que ni tan sols haguera tingut el temps material de copiar les obres esmentades.
En relació als preludis, hi ha diverses teories sobre quins preludis va crear a Mallorca, des de la de Vicent M. de Gibert que manté l'opinió que els preludis van ser compostos tots abans del viatge a Mallorca i que en l'illa només es va limitar a fer les últimes correccions, a altres com la de A. Cortot que després d'haver-los tocat a Valldemossa, va afirmar al seu deixeble i músic excepcional Jaume Mas Porcel:  l'acústica especial de la cel·la amb la multiplicitat de ressonàncies em van suggerir idees bastant concretes referent als preludis que no van poder ser realitzats allí, i que són, tots aquells que contenen elements cromàtics en ràpida successió, perquè l'oïda fina de Chopin no hauria pogut tolerar la cacofonia resultant de tals ressonàncies. I més tard, en el seu llibre Aspects de Chopin ho completa dient: la meua experiència personal en aquest propòsit m'ha permès emetre la hipòtesi que només els preludis de caràcter netament diatònics i de moviment lent van poder ser compostos allí. Amb la documentació de la qual disposem, crec que mai podrem saber amb exactitud quins es van fer íntegrament a Mallorca, però realment poc ens importa.
El fet cert i innegable és que la finalització i compilació total va tenir lloc a Valldemossa, tal com escriu Chopin al seu Julien Fontana el dia 12 de gener de 1839. "Per fi t'envie els meus preludis". El 1839, apareixen publicats els preludis en una edició francesa dedicada a Pleyel i una edició alemanya dedicada a Kessler. El manuscrit autògraf de Chopin es conserva en la Biblioteca Nacional de Varsòvia i la còpia de Fontana en què es va basar l'edició alemanya ha desaparegut.
Van passar quasi cent anys des que Chopin va abandonar Mallorca fins que els preludis van tornar a sonar en els corredors de la Cartoixa. Precisament, el 13 de maig, en els Festivals Chopin de 1934, quan després d'interpretar la Capella Clàsica la Balada de Mallorca, a qui està dedicada, amb la presència del seu creador, Manuel de Falla, Alfred Cortot va interpretar, en la segona part, els 24 preludis. Segons va afirmar Cortot a Mas Porcel i Thomàs: no recordava haver-los tocat mai amb tan intensa commoció d'esperit. Després d'aquest dia, possiblement un dels més importants de la història musical en les nostres illes, han sigut innombrables els pianistes que han volgut tocar els preludis en el Festival o en la cel·la n.º 2, seu de l'Associació,
La idea de lligar la figura de Chopin amb la creació actual, tal com en 1933 havia fet Manuel de Falla amb la Balada de Mallorca sobre l'andantino de la segona balada de Chopin, em va suggerir la idea d'aquests Preludis per a Chopin. Sens dubte, l'esperit de Joan María Thomàs encara perdura dins dels murs de la Cartoixa i en l'ànima de la nostra Associació.
Sol·licitem el mestratge de 24 dels més prestigiosos compositors espanyols per a crear una rèplica als 24 preludis de Chopin, donant com a referència un preludi de Chopin a cada compositor. 24 obres de nova creació, 24 estètiques, 24 formes d'entendre aquests preludis i, en definitiva, 24 formes d'entendre aquests preludis i, en definitiva, 24 formes d'entendre l'art de la música era una tasca tan estimulant com atrevida amb uns resultats de difícil previsió.
El primer resultat el vam tenir el dia de l'estrena, en el concert del dia 28 d'agost del 2016 en el Claustre de la Cartoixa de Valldemossa. El Claustre ple d'un públic ansiós i expectant amb la presència de molts dels compositors que havien col·laborat i amb els quals vam tenir el plaure de conviure durant uns dies. Dos pianos i dos pianistes. D'una part, Alain Planes va interpretar els 24 preludis de Chopin i després Bartomeu Jaume feia el mateix amb la rèplica del preludi precedent. La compositora Teresa Català ho descriu així: "Efectivamente, és difícil explicar el moment que va inundar aquelles parets sacralizadas en do major, però testimonis aqueix dia de la diversitat que caracteritza el nostre segle. És possible que el miracle de la modernitat chopiniana, en complet perfecte amb el respecte unànime que van demostrar els creadors actuals davant la magna obra de Chopin, propiciara aqueix moment especial, d'una bellesa inexplicable, o potser baste dir que va ser un moment de plenitud musical per a entendre ben el que diem". Els 44 anys de diferència entre els extrems de l'edat dels compositors, marquen les tres generacions que han aconseguit -aquesta vegada unànimement-, explicar el seu temps sense renunciar en absolut a les seues propostes més personals, en una cerimònia de respecte i consideració al patrimoni que inevitablement marca la nostra història.
Amb la mateixa actitud de recolliment, quasi religiós, que Manuel de Falla escoltava en la Cel·la els preludis interpretats per Cortot, intentem molts de nosaltres fer el mateix durant l'estrena com a mostra de devoció al músic polonés i a la nostra música espanyola més actual.
Chopin, una vegada més, ens va tornar a parlar.

Dr. Miquel Estelrich i Serralta
Pianista. Professor titular de piano del Conservatori Superior de Música dels Illes Balears
---------------------------------------------------------------------------


Bartomeu Jaume Bauzá, piano
Nascut a Llucmajor (Mallorca), alumne de Pere Antoni Jaume, Miguel Segura, Joan Moll, Perfecto García Chornet i Rosa Sabater, li han sigut concedits els premis Unió Muscial Espanyola (València, 1977), López Chávarri (València, 1982) i Yamaha a Espanya (Madrid, 1982).

Ha actuat, entre altres escenaris, en el Teatre Real, Auditori Nacional i Fundació Juan March (Madrid), Teatre del Liceu (Barcelona), Fundació Marcelino Botín (Santander), Radio France (París), Teatre Olímpic (Roma), Conservatori di Música Giuseppe Verdi (Torí), Ateneu Romanés i Museu Nacional Enesco (Bucarest), Palacio de Bellas artes (Buenos Aires), Chicago Cultural Center, Universitat de Wisconsin, Conservatori Nacional (Lisboa), FIM (Seül), sales Fedora Alemany i Simón Bolívar (Caracas) i els Instituts Cervantes de Bremen, Roma, Nàpols, Manchester, Birmingham, París, Brussel·les, Rabat i Casablanca. També en els festivals internacionals d'Aix-en-Provence, Saint-Riquier, Alacant i Edimburg.

Com a solista ha dedicat programes monogràfics a Oscar Esplà, Joaquín Rodrigo, Frederic Mompou i Rodolfo Halffter. Com a solista amb orquestra, obres de Mozart, Beethoven, Montsalvatge, Frank Martin, Messiaen, Markevich, López-Chávarri, Evangelista, Janácek, Schnittke, Falla i Palau. Com a pianista del Cor de la Generalitat Valenciana va interpretar la Petita Missa Solemne de Rossini en el Palau de la Música de València i la Missa per a cor i orgue de J.B. Cabanilles en l'Església Nacional Espanyola de Roma.

Com a membre del Grup Instrumental de València ha interpretat, entre moltes altres obres, la Simfonia de Càmera, op. 9 de Schöenberg-Webern, el Quartet per al Fín dels temps de Messiaen, el Concert per a clavecí de Manuel de Falla o el Kreuzspiel de Stockhausen. Entre els seus més de trenta enregistraments discogràfics cal assenyalar les integrals per a piano de Fernando Remacha, Vicente Asencio, Joan Maria Thomàs, José Báguena Soler, Teresa Català i Manuel Palau. Ha col·laborat amb cantants com Ana Mª Sánchez, Isabel Rey, Itxaro Mentxaka, Gloria Fabuel i José Ferrero; violinistes com Ivry Gitlis i Agustín León Ara; la flautista Joana Guillén; el trompista Vicente Zarzo; el clarinetista Joan I. Lluna i els pianistes Perfecto García Chornet i Miquel Estelrich. Ha actuat com a solista amb les següents orquestres: Ciutat de Palma, Simfònica dels Illes Balears, Orquestra de València, Jove Orquestra de la Comunitat Valenciana i Orquestra Simón Bolívar de Veneçuela, amb els directors Julio Ribelles, Pedro Pirfano, Leo Brower, Joan Cerveró, Philippe Bender, Francisco Perales i Manuel Galduf.

És doctor per la Universitat de València, catedràtic del Conservatori Superior de València i acadèmic de nombre de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos.

Juan Francisco Lago, piano
Pianista guanyador en el VI Concurs Internacional Compositores d'Espanya de las Rozas de Madrid, XXIII Concorso Internazionale Valsesia-Musica de Varallo (Itàlia), XX Concurs Internacional de Piano Cidade de Ferrol o l'IX Premi Internazionale Pianistico. Scriabin de Grosseto (Itàlia), Juan Lago va realitzar la seua primera gira per països europeus i va dur a terme el seu primer enregistrament d'un CD para Radio Clàssica de Ràdio Nacional d'Espanya.

El pianista espanyol Juan ago ha sigut convidat a actuar a Portugal, Itàlia, França, Suïssa, Alemanya, Holanda, Rússia, Turquia, Estats Units, Xina, Corea i les principals ciutats espanyoles en recitals, música de cambra o concerts com a solista amb directors com Ovidiu Balan, Emin Güven Yasliçam, José Ramón Encinar, Ernest Martínez Izquierdo, Joachim Jousse, Juan Luis Martínez o Francisco de Gálvez entre d'altres, així com amb l'Orchestra Sinfonica Siciliana (Itàlia), Mihail Jora Philharmonic Orchestra of Bacau (Romania), Çukurova State Symphony Orchestra (Turquia), Istambul Chamber Orchestra (Turquia), Orquestra de la Comunitat de Madrid, Orquestra de Còrdova, Orquestra de València o Simfònica de Màlaga.

En recents temporades Juan Lago ha actuat i impartit classes en el Washington International Piano Festival de Washington DC, Festival del Mediterrani en el Palau dels Arts de València dirigit per Zubin Mehta, ClaviCologne (Aachen, Alemanya), Musical Krasnogorsk (Moscou, Rússia), Schubertiaden Schnackenburg (Alemanya), Festival de Vila-seca presidit per Paul Badura-Skoda o International Piano Festival in Italy (Pescara, Itàlia).

La Música de cambra ocupa un paper destacat en l'activitat musical de Juan Lago, havent col·laborat amb els violinistes Vasco Vassilev, Alissa Margulis o Santiago Juan, amb el violista Santiago Cantó, els violoncelistes Alexander Buzlov o Iván Balaguer o la pianista Belén Navarro.

Juan Lago és Fundador i Director Artístic del Concurs Internacional de Piano de Campillos des de 2007, Premi Internacional Pianístic de Paterna i Director del Departament de Piano de la VIPA (València International Performance Academy and Festival).

Des de 1999 Juan Lago és professor de piano del Conservatori José Iturbi de València. Els seus alumnes han sigut premiats en més de 100 ocasions en concursos nacionals i internacionals.

Juan Lago es va graduar en el Conservatorium van Amsterdam on va estudiar durant 5 anys sota la tutela de Jan Wijn. A Espanya els seus principals professors van ser Juan J. Peralta (Conservatori Superior de Màlaga) i Ana Guijarro (Real Conservatori Superior de Madrid). També ha estudiat sota la guia de pianistes com Gyorgy Sebok, Stanislav Pochekin, Imre Rohmann, Claudio Martínez Mehner o Leonel Morales.

 ---------------------------

Bartomeu Jaume Bauzá, piano
Nacido en Llucmajor (Mallorca), alumno de Pere Antoni Jaume, Miguel Segura, Joan Moll, Perfecto García Chornet y Rosa Sabater, le han sido concedidos los premios Unión Muscial Española (València, 1977), López Chávarri (Valencia, 1982) y Yamaha en España (Madrid, 1982).

Ha actuado, entre otros escenarios, en el Teatro Real, Auditorio Nacional y Fundación Juan March (Madrid), Teatre del Liceu (Barcelona), Fundación Marcelino Botín (Santander), Radio France (París), Teatro Olímpico (Roma), Conservatorio di Música Giuseppe Verdi (Turín), Ateneo Rumano y Museo Nacional Enesco (Bucarest), Palacio de Bellas Artes (Buenos Aires), Chicago Cultural Center, Universidad de Wesconsin, Conservatorio Nacional (Lisboa), FIM (Seúl), salas Fedora Alemán y Simón Bolívar (Caracas) y los Institutos Cervantes de Bremen, Roma, Nápoles, Manchester, Birmingham, París, Bruselas, Rabat y Casablanca. También en los festivales internacionales de Aix-en-Provence, Saint-Riquier, Alacant y Edimburgo.

Como solista ha dedicado programas monográficos a Oscar Esplà, Joaquín Rodrigo, Frederic Mompou y Rodolfo Halffter. Como solista con orquesta, obras de Mozart, Beethoven, Montsalvatge, Frank Martin, Messiaen, Markevich, López-Chávarri, Evangelista, Janácek, Schnittke, Falla y Palau. Como ^Pianista del Cor de la Generalitat Valenciana interpretó la Pequeña Misa Solemne de Rossini en el Palau de la Música de València y la Misa para coro y órgano de J.B. Cabanilles en la Iglesia Nacional Española de Roma.

Como miembro del Grup Instrumental de València ha interpretado, entre otras muchas obras, la Sinfonía de Cámara, op. 9 de Schöenberg-Webern, el Cuarteto para el Fín de los tiempos de Messiaen, el Concierto para clave de Manuel de Falla o el Kreuzspiel de Stockhausen. Entre sus más de treinta grabaciones discográficas cabe señalar las integrales para piano de Fernando Remacha, Vicente Asencio, Joan Maria Thomàs, José Báguena Soler, Teresa Catalán y Manuel Palau. Ha colaborado con cantantes como Ana Mª Sánchez, Isabel Rey, Itxaro Mentxaka, Gloria Fabuel y José Ferrero; violinistas como Ivry Gitlis y Agustín León Ara; la flautista Joana Guillén; el trompista Vicente Zarzo; el clarinetista Joan E. Lluna y los pianistas Perfecto García Chornet y Miquel Estelrich. Ha actuado como solista con las siguientes orquestas: Ciutat de Palma, Simfònica de les Illes Balears, Orquestra de València, Jove Orquestra de la Comunitat Valenciana y Orquesta Simón Bolívar de Venezuela, con los directores Julio Ribelles, Pedro Pirfano, Leo Brower, Joan Cerveró, Philippe Bender, Francisco Perales y Manuel Galduf.

Es doctor por la Universidad de València, catedrático del Conservatori Superior de València y académico de número de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos.

Juan Francisco Lago, piano
Pianista laureado en el VI Concurso Internacional “Compositores de España” de Las Rozas de Madrid, XXIII Concorso Internazionale “Valsesia-Musica” de Varallo (Italia), XX Concurso Internacional de Piano “Cidade de Ferrol” o el IX Premio Internazionale Pianistico “A. Scriabin” de Grosseto (Italia), Juan Lago realizó su primera gira por países europeos y llevó a cabo su primera grabación de un CD para “Radio Clásica” de Radio Nacional de España.

El pianista español Juan Lago ha sido invitado a actuar en Portugal, Italia, Francia, Suiza, Alemania, Holanda, Rusia, Turquía, Estados Unidos, China, Corea y las principales ciudades españolas en recitales, música de cámara o conciertos como solista con directores como Ovidiu Balan, Emin Güven Yasliçam, José Ramón Encinar, Ernest Martínez Izquierdo, Joachim Jousse, Juan Luis Martínez o Francisco de Gálvez entre otros, así como con la Orchestra Sinfonica Siciliana (Italia), “Mihail Jora” Philharmonic Orchestra of Bacau (Rumanía), Çukurova State Symphony Orchestra (Turquía), Istambul Chamber Orchestra (Turquía), Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquesta de Córdoba, Orquesta de Valencia o Sinfónica de Málaga.

En recientes temporadas Juan Lago ha actuado e impartido clases en el Washington International Piano Festival de Washington DC, Festival del Mediterráneo en el Palau de les Arts de Valencia dirigido por Zubin Mehta, ClaviCologne (Aachen, Alemania), Musical Krasnogorsk (Moscú, Rusia), Schubertiaden Schnackenburg (Alemania), Festival de Vila-seca presidido por Paul Badura-Skoda o International Piano Festival in Italy (Pescara, Italia).

La Música de Cámara ocupa un papel destacado en la actividad musical de Juan Lago, habiendo colaborado con los violinistas Vasco Vassilev, Alissa Margulis o Santiago Juan, con el violista Santiago Cantó, los cellistas Alexander Buzlov o Iván Balaguer o la pianista Belén Navarro.

Juan Lago es Fundador y Director Artístico del Concurso Internacional de Piano de Campillos desde 2007, Premio Internacional Pianístico de Paterna y Director del Departamento de Piano de la VIPA (Valencia International Performance Academy and Festival).

Desde 1999 Juan Lago es profesor de piano del Conservatorio “José Iturbi” de Valencia. Sus alumnos han sido premiados en más de 100 ocasiones en concursos nacionales e internacionales.
Juan Lago se graduó en el Conservatorium van Amsterdam donde estudió durante 5 años bajo la tutela de Jan Wijn. En España sus principales profesores fueron Juan J. Peralta (Conservatorio Superior de Málaga) y Ana Guijarro (Real Conservatorio Superior de Madrid). También ha estudiado bajo la guía de pianistas como Gyorgy Sebok, Stanislav Pochekin, Imre Rohmann, Claudio Martínez Mehner o Leonel Morales.

-------------------

(Los 24 preludios para Chopin fueron estrenados por el pianista Bartomeu Jaume, el dia 28 de agosto de 2016, en el Claustro de la Cartuja en el marco del XXXVI Festival Chopin de Valldemossa.)

La estancia de Frédéric Chopin en Mallorca durante el invierno de 1838 quedaría como una simple anécdota si no hubiera sido por la cantidad de obras que produjo.

 Tal como se puede leer en la documentación que se conserva, Mallorca y Valldemossa aportaron a la sensibilidad del compositor, así como a muchos otros artistas, una atmósfera y un paisaje que influenciaron claramente en su obra. El compositor Joan María Thomàs, escribe en su precioso libro Manuel de Falla en la isla: “Los caminos secretos de la inspiración son tan sutiles como ilimitados. La voz de la isla había hablado a Chopin a través del silencio, de la música popular y del paisaje.

Este período de tiempo (poco más de tres meses) es uno de los más prolíficos del compositor y, como dice el gran pianista Alfred Cortot: “representa sin duda el más activo de los períodos de trabajo de Chopin que dio origen a algunas de sus obras más auténticas.

Evidentemente, es imposible suponer que en el transcurso de los 95 días que Chopín permaneció en Mallorca creara 24 preludios, op. 28, dos polonesas, op. 40, la segunda mazurca, opus 41, la segunda balada, op. 38, el tercer scherzo, op. 39 y los dos nocturnos, op. 37. Trabajando sólo las mañanas, como señala en sus cartas, y descontando los días que su precario estado de salud le impedía toda actividad intelectual, creo que ni siquiera hubiera tenido el tiempo material de copiar las obras mencionadas.

En relación a los preludios, hay varias teorías sobre qué preludios creó en Mallorca, desde la de Vicent M. de Gibert que mantiene la opinión de que los preludios fueron compuestos todos antes del viaje a Mallorca y que en la isla sólo se limitó a hacer las últimas correcciones, a otros como la de A. Cortot que después de haberlos tocado en Valldemossa, afirmó a su discípulo y músico excepcional Jaume Mas Porcel: “ la acústica especial de la celda con la multiplicidad de resonancias me sugirieron ideas bastante concretas referente a los preludios que no pudieron ser realizados allí, y que son, todos aquellos que contienen elementos cromáticos en rápida sucesión, porque el oído fino de Chopin no habría podido tolerar la cacofonía resultante de tales resonancias”. Y más tarde, en su libro Aspects de Chopin lo completa diciendo: “mi experiencia personal en este propósito me ha permitido emitir la hipótesis de que sólo los preludios de carácter netamente diatónicos y de movimiento lento pudieron ser compuestos allí.” Con la documentación de la que disponemos, creo que nunca podremos saber con exactitud cuáles se hicieron íntegramente en Mallorca, pero realmente poco nos importa.

El hecho cierto e innegable es que la finalización y compilación total tuvo lugar en Valldemossa, tal como escribe Chopin a su amito Julien Fontana el día 12 de enero de 1839. “ Al fin te envío mis preludios…..”. El 1839, aparecen publicados los preludios en una edición francesa dedicada a Pleyel y una edición alemana dedicada a Kessler. El manuscrito autógrafo de Chopin se conserva en la Biblioteca Nacional de Varsovia y la copia de Fontana en que se basó la edición alemana ha desaparecido.

Pasaron casi cien años desde que Chopin abandonó Mallorca hasta que los preludios volvieron a sonar en los corredores de la Cartuja. Precisamente, el 13 de mayo, en los Festivales Chopin de 1934, cuando después de interpretar la Capella Clàsica la Balada de Mallorca, a quien está dedicada, con la presencia de su creador, Manuel de Falla, Alfred Cortot interpretó, en la segunda parte, los 24 preludios. Según afirmó Cortot a Mas Porcel y Thomàs: “no recordaba haberlos tocado nunca con tan intensa conmoción de espíritu….”. Después de este día, posiblemente uno de los más importantes de la historia musical en nuestras islas, han sido innumerables los pianistas que han querido tocar los preludios en el Festival o en la celda n.º 2, sede de la Asociación,

La idea de ligar la figura de Chopin con la creación actual, tal como en 1933 había hecho Manuel de Falla con la Balada de Mallorca sobre el andantino de la segunda balada de Chopin, me sugirió la idea de estos “24 preludios para Chopin”. Sin duda, el espíritu de Joan María Thomàs aún perdura dentro de los muros de la Cartuja y en el alma de nuestra Asociación.

Solicitamos la maestría de 24 de los más prestigiosos compositores españoles para crear una réplica a los 24 preludios de Chopin, dando como referencia un preludio de Chopin a cada compositor. 24 obras de nueva creación, 24 estéticas, 24 formas de entender estos preludios y, en definitiva, 24 formas de entender estos preludios y, en definitiva, 24 formas de entender el arte de la música era una tarea tan estimulante como atrevida con unos resultados de difícil previsión.

El primer resultado lo tuvimos el día del estreno, en el concierto del día 28 de agosto del 2016 en el Claustro de la Cartuja de Valldemossa. El Claustro lleno de un público ansioso y expectante con la presencia de muchos de los compositores que habían colaborado y con los cuales tuvimos el placer de convivir durante unos días. Dos pianos y dos pianistas. De una parte, Alain Planes interpretó los 24 preludios de Chopin y luego Bartomeu Jaume hacía lo mismo con la réplica del preludio precedente. La compositora Teresa Catalán lo describe así: “Efectivamente, es difícil explicar el momento que inundó aquellas paredes sacralizadas en do mayor, pero testigos ese día de la diversidad que caracteriza nuestro siglo. Es posible que el milagro de la modernidad chopiniana, en completo perfecto con el respeto unánime que demostraron los creadores actuales ante la magna obra de Chopin, propiciara ese momento especial, de una belleza inexplicable, o quizá baste decir que fue un momento de plenitud musical para entender bien lo que decimos. (…) Los 44 años de diferencia entre los extremos de la edad de los compositores, marcan las tres generaciones que han conseguido -esta vez unánimemente-, explicar su tiempo sin renunciar en absoluto a sus propuestas más personales, en una ceremonia de respeto y consideración al patrimonio que inevitablemente marca nuestra historia”.

Con la misma actitud de recogimiento, casi religioso, que Manuel de Falla escuchaba en la Celda los preludios interpretados por Cortot, intentamos muchos de nosotros hacer lo mismo durante el estreno como muestra de devoción al músico polaco y a nuestra música española más actual.

Chopin, una vez más, nos volvió a hablar.

Dr. Miquel Estelrich i Serralta

Pianista. Profesor titular de piano del Conservatorio Superior de Música de les Illes Balears