Grup Instrumental de València

26 d'abril | 20.00 h. | Palau de la Música de València | Sala Rodrigo

 Grup Instrumental de València 
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
Federico Peris | flauta
Rafael Cuellar | oboè
José Cerveró | clarinet
Alba González | fagot
Juan José Llimerà | trompa
Vicent Campos | trompeta
Salvador Tarrasó | trombó
Manuel Gasent | percussió
Lluís Marzal | percussió
Carlos Apellániz | piano
Luisa Domingo | arpa
Mari Carmen Antequera | violí
Miquel Morera | violí
Francesc Gaya | viola
Myte García-Atienza | violoncel
Laura Gómez | violoncel
Javier Sapiña | contrabaix
Xabier Olazabal | acordió
Vicent Alberola | coordinador tècnic

José Mª Sáez-Ferríz | flauta
Joan Cerveró | director
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
Reinhard Fuchs (Austria, 1974) | Descrittivi di stati d'animo di Didone (2004) 12’

Hèctor Parra (Barcelona, 1976) | Moins qu’un souffle, à peine un mouvement de l’air (2012) 20’

Ramón Lazkano (San Sebastián, 1968) | Erlantz (2015) 11’

Lars Graugaard (Copenhague, 1957) | Slonk (2017)* 15’
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
*Estrena absoluta | Encàrrec del Grup Instrumental de València
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆



Grup Instrumental de València

Creat en 1991, el Grup Instrumental de València, és una formació orquestral dedicada a la interpretació de la música dels segles XX i XXI. La seua dedicació continuada i la seua exigència interpretativa, feta realitat gràcies a l'ímpetu i interès dels seus components per a interpretar música actual, l'han convertit en protagonista fonamental i element indispensable per a conèixer les noves tendències de la creació musical.

La seua trajectòria es va consolidar en 2005 amb la concessió del Premi Nacional de Música en l'especialitat d'interpretació, veient afermat el seu compromís amb la música actual. Actualment és un agent cultural clau en l'àmbit musical i intervé activament en les programacions de música contemporània de tot l'Estat Español. Durant el curs 2016-2017 ha celebrat el seu 25 aniversari d'activitat ininterrompuda mitjançant la realització d'una gira de concerts pels principals auditoris de l'Estat i l'enregistrament d'un disc commemoratiu que veurà la llum al setembre de 2017.
Amb una plantilla flexible d'intèrprets, el seu repertori abasta des de la música de cambra fins a la formació orquestral. En la seua trajectòria ha abordat obres clàssiques de Beethoven, Mozart, Haydn, Mahler, Bruckner etc. però sempre vinculades al repertori contemporani internacional com Stockhausen, Webern, Donatoni, Boulez, Xenakis, Ligeti, Schoenberg, Stravinski. És una agrupació especialitzada en la música espanyola dels segles XIX a XXI, d'aquesta manera interpreta amb èxit partitures de Manuel de Falla, Isaac Albéniz, Joaquín Rodrigo, Luís de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco, José M. Sanchez-Verdú, Mauricio Sotelo, Alberto Posadas o Francisco Guerrero, entre d'altres. L'impuls del que es nodreix el Grup Instrumental de València és el compromís amb la cultura i la música del temps en present. En aquest sentit dóna especial valor a la recuperació de la memòria musical dels compositors actuals, la qual cosa es ratifica amb l'encàrrec i estrena de noves obres en cada temporada.

El Grup Instrumental de València manté una constant presència en els fòrums nacionals i internacionals de música contemporània havent sigut a convidat a actuar en festivals i auditoris nacionals com: Auditori Nacional de Madrid, Teatres del Canal Madrid, Palau de la Música de Barcelona, Sala Joaquín Turina de Sevilla, Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, Festival Castell de Peralada, Festival Internacional de Música d'Alacant i Festival d'Estiu de Sant Lorenzo de l'Escorial.

A nivell internacional ha format part de la programació d'auditoris i festivals com: Palau de Belles arts i Auditori de la UNAM a Mèxic D.F., Teatre Odeón de Buenos Aires, Gran Teatre de l'Havana, Festival A Tempo a Veneçuela, Auditori de Xangai, Auditori del Banc Central de Jakarta a Indonèsia, Auditorium des Invalides a París, King Place Concert Hall a Londres, Auditori de Sant Pietro de Maiella a Nàpols, Teatre Olímpic de Roma, Sandesaal de la Ràdio de Bremen a Alemanya,Enescu Festival de Bucarest a Romania, Casa da Musica a Porto, Centre Cultural de Belem a Lisboa, entre d'altres.

El Grup Instrumental de València defensa la interpretació musical com un element fonamental del seu temps que vas més enllà de la partitura, per açò propícia i desenvolupa projectes educatius a partir de la creació d'espais de confluència i diàleg amb altres arts: tant escèniques, com la dansa o el teatre, com relacionades amb altres formes expressives com la performance o la video-creació.

Joan Cerveró

Nascut en 1961 a València (Espanya), va estudiar en els conservatoris superiors de música de València, Madrid, Barcelona i en la Guildhall School of Music and Drama de Londres. És Màster en Estètica i Creativitat per la Universitat de València. En 1994 és nomenat Director Musical i Artístic del Grup Instrumental de València.

Va dirigir amb èxit l'estrena mundial de l'òpera de Mauricio Sotelo Dulcinea en el Teatre Real de Madrid, en 2006. Altres compromisos operístics han inclòs les Europeras de John Cage (per primera vegada a Europa la sèrie completa de les cinc òperes de Cage), l'estrena espanyola de Neither de Morton Feldman en 2008 i els Four Notes Opera del compositor nord-americà Tom Johnson. S'ha presentat en aquesta faceta lírica en teatres de Sevilla, Bilbao, Madrid, Oviedo, Castelló, Buenos Aires, Roma, etc. També ha realitzat nombroses estrenes absolutes i a Espanya, incloent obres de Rihm, Chin, Grisey o Ligeti, intervenint activament en l'encàrrec de més de 100 noves obres, especialment d'autors espanyols.

En 2011 va ser nomenat Director Musical del Projecte Vint/21 de l'Auditori Nacional de Música de Madrid. Des de 1996 fins a 2014 Joan Cerveró ha exercit el càrrec de Director Artístic del Festival de Música Contemporània Ensems.

Com a compositor, la seua labor destaca principalment per la seua dedicació a la música escènica. Per aquesta activitat ha sigut nominat en múltiples ocasions, sent guardonat amb el Premi de Teatre de la Generalitat Valenciana a la Millor Composició Original (1995), Premi de la Crítica com a millor director musical de teatre (1998) i Premi Nacional de la SGAE Daniel Montorio a la Composició de Música Escènica (1996), entre d'altres.

José María Sáez Ferríz

Nascut a Bunyol (València), comença a estudiar música amb el seu avi, el Maestro José Ferriz. Cursa els seus estudis de flauta en el Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València amb el professor Jesús Campos, obtenint el Premi d'Honor Fi de Carrera i Premi Mercedes Massí al millor expedient acadèmic.

Becat per la Fundació Santiago Lope àmplia els seus estudis en l'Acadèmia Internacional niçarda sota la direcció d'András Adorjan. Prossegueix la seua formació en la Guidhall School of Music and Drama de Londres, amb la professora Philippa Davies, obtenint el Diploma of Licenciate in Flute Playing Performers.

Ha sigut flauta solista de la WASBE i l'Orquestra Simfònica de València, així com del grup de música antiga Zelenka Ensemble. És membre fundador del Quintet Cuesta i flauta solista del Grup Instrumental de València. Amb ambdues agrupacions ha realitzat nombrosos enregistraments, obtingut diversos premis, entre ells Premi Nacional de Música 2005, i realitza una intensa labor concertística tant nacional com a internacional.
És professor de flauta en el Conservatori Professional de Música de València.
Ha impartit cursos de perfeccionament per tota la geografia espanyola. De la seua faceta com a concertista destaca l'estrena de diverses peces, algunes d'elles dedicades a ell.

Notes al programa

Moins qu’un souffle, à peine un mouvement de l’air (2012) | Hèctor Parra

Acabada la darrera pàgina de la novel·la Tres dones fortes de Marie NDiaye ja res no torna a ser com abans. Hem estat literalment propulsats al buit, a l’abisme de l’angoixa humana més absoluta. Khady Demba, la protagonista, recerca una dignitat personal que li ha estat sistemàticament denegada. Jove vídua de vint-i-cinc anys d’edat, sense fills –veritable catàstrofe per a una dona senegalesa de la seua condició-, és acollida en un primer moment per la seua família política, però poc després és expulsada sota l’excusa que “gasta més que no aporta”. Així, Khady Demba s’acaba convertint, sense voler-ho i gairebé sense ser-ne conscient, en una emigrant clandestina amb un destí tràgic.

En Moins qu’un souffle, que ha estat directament inspirada de la novel·la de Marie NDiaye, Khady s’encarna en la flauta solista de la història musical que us propose. Com viu reflex de la flauta peule de l’oest africà (construïda amb canyes nascudes de la terra, fetes créixer amb l’ajuda de l’aigua, forjades amb foc i tocades amb l’aire), acabarà entregant fins la darrera “gota d’energia musical” sota la forma de contorsions i transformacions de la matèria sonora, progressivament més i més fortes. Khady s’aventura a escalar la reixa que la separa de la “libertat” i que, paradoxalment, la conduirà al no res:

“[...] Et elle pouvait entendre autour d'elle les balles claquer et des cris de douleur et d'effroi, ne sachant pas si elle criait également ou si c'était les martèlements du sang dans son crâne qui l'enveloppaient de cette plainte continue, et elle voulait monter encore et se rappelait qu'un garçon lui avait dit qu'il ne fallait jamais, jamais s'arrêter de monter avant d'avoir gagné le haut du grillage, mais les barbelés arrachaient la peau de ses mains et de ses peids et elle pouvait maintenant s'entendre hurler et sentir le sang couler sur ses bras, ses épaules, se disant jamais s'arrêter de monter, jamais, répétant les mots sans plus les comprendre et puis abandonnant, lâchant prise, tombant en arrière avec douceur et pensant alors que le propre de Khady Demba, moins qu'un souffle, à peine un mouvement de l'air, était certainement de ne pas toucher terre, de flotter éternelle, inestimable, trop volatile pour s'écraser à jamais, dans la clarté aveuglante et glaciale des projecteurs. [...]” Marie NDiaye (Trois femmes puissantes, Éditions Gallimard, 2009 pp. 315-316).
Hèctor Parra, 2012

Moins qu’un souffle, à peine un mouvement de l’air (2012) va prologar, en certa manera, la col·laboració entre Parra i l’escriptora francesa d’arrels senegaleses Marie NDiaye de cara a dos projectes escènics, el monodrama Te craindre en ton absence (2012-2013) i l’òpera Das geopferte Leben (2013). De fet, el títol de la seua obra per a flauta i grup instrumental recorre a un passatge de la novel·la Trois femmes puissantes de NDiaye. Les referències a l’alè i a l’aire en el passatge semblen apuntar encertadament a la tria de l’instrument solista de la peça, ja que és possiblement el que fa la respiració més patent des de l’escolta. Per a l’escriptura virtuosística de la flauta, Parra no va dubtar a documentar-se sobre la tècnica i les característiques musicals de certes flautes primitives africanes, en un gest clar de complicitat amb les arrels subsaharianes de l’escriptora. Aquesta recerca resultà en l’escriptura d’un virtuosisme instrumental paroxístic, quallat de tècniques expandides de la flauta que, com a resposta, desencadenen una gestualitat molt energètica en el conjunt que l’acompanya. Moins qu’un souffle… va ser un encàrrec del Klangforum Wien, que l’estrenà en el Konzerthaus de Viena sota les ordres d’Enno Poppe.
José Luis Besada, 2015

Erlantz (2015) | Ramon Lazkano

Encàrrec de la Fundació Siemens i del Goethe Institut per l'Ensemble Musifabrik, Erlantz (del basc "brillantor, resplendor") és un fragment final sobre el qual es reflecteix, atorgant-li el seu sentit, el contorn d'una música greu i tendra; instruments específics formalitzen un mosaic paradoxal de fluïdesa inaprehensible. Al contrari que en un filtre, ací filaments exteriors es barregen en la trama del so i, d'aquesta simbiosi inesperada, sorgeix una malenconia de fora mida - una forma d'impossibilitat. El so construeix el so i es retira; en fixar-se, aquest fulgor s'allibera del temps regular i immòbil que el tanca. Inicialment, una marxa fúnebre havia de conduir cap a una consoladora cançó de bressol que subratllara, amb punts suspensius, el silenci últim, però la realitat de Erlantz l'ha convertit en una càpsula de membranes difícilment permeables.

Slonk (2017) | Lars Graugaard

Slonk és una referència a la fam voraç, i en la seua obra el compositor danès Lars Graugaard (1957) contrasta i reconcilia contraccions intenses de pulsacions ràpides i frases punxants amb les grans extensions de textures atmosfèriques i gestos indefinits, com si dos mons estigueren involucrats en un acte de consum mutu.

Una sensual apel·lació sempre està en primer pla, des de l'aire de la música de l'airosa tela que resideix entre to i sons ventosos, ja que s'obté a través d'una varietat de tècniques de joc poc ortodoxos. Els tons subtils que es destaquen dins de la presència nebulosa suggereixen coses futures i la ràfega sobtada i persistent de notes corrents energitza a tot el conjunt, mentre cordes i percussió s'enganxen en accents espuris mentre el vent de fusta i el bronze interrompen i contradiuen el ritme inflexible que propulsa la música cap endavant. Els colors més foscos s'estableixen, i la música finalment es veu obligada a entrar en un espai diferent, quan una modulació de tempo fa que el piano pose el to per als procediments amb algunes sòlides i trencades figures de cordes. A poc a poc, la música es dissol en una boira ombrívola no gaire diferent del passatge d'obertura, i la música es desintegra més en soroll atmosfèric i frases desmembrades com el piano descendeix en el seu rang més baix. Després d'arribar a un punt baix en l'energia, la música lentament comença a sentir en els ressons que premen dels seus estats anteriors, com ombres de la llum entren vacil·lant.

Slonk va ser compost en 2017 per al Grup Instrumental de València i Joán Cervero, i està recolzada per la Danish Arts Foundation.

Descrittivi di stati d'animo di Didone (2004) | Reinhard Fuchs

Després de Blue poles va venir a mi un pensament sobre escultures de sons que ha funcionat com una alternativa a les meues tendències excessives cap a l’esbós. La meua manera de treball va esdevenir en un procés en el qual editava un objecte de manera tridimensional, des de tots els costats tenint en compte la forma de l'objecte, de manera similar al treball d'un escultor. Així, es crea una visió, que és extreta lentament del material. Depenent de la perspectiva amb què es mira l'objecte sonor, pots descobrir diferents resultats. Vaig aplicar aquest concepte en Descrittivi di stati d'animo di Didone per primera vegada, treballant així en una idea i les seues variacions. No considere aquesta idea com la principal, sinó més aviat, intente construir una escultura formada per molts models i motius més petits per a més tard intentar esbrinar com puc canviar aquests models i motius perquè l'obra puga ser percebuda des de diferents prismes.

La riquesa dels sons juga un paper important en el curs d'aquest procés. És com un objecte que es veu diferent depenent de la llum, per exemple, a causa de les ombres, la refracció o simplement el color. Aquest precepte d'una forma sonora, que es pot mirar des de diferents angles, reflecteix els sentiments de Dido i es refereix als textos de Guiseppe Ungaretti (de La terra promessa), en què la peça es basa, igual que wo Angst auf Umhülle prallt segueix els textos d'Ungaretti, Edgar Allan Poe i Adolf Wölfli.

Hi ha també elements recurrents de les meues peces anteriors, que recull de nou per posar en un context completament nou, així que a la meua obra no hi ha només un fil principal sinó diversos discursos, que afronte a través de les meues peces en diferents nivells. Potser no sempre obvi, però sempre existent.

▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Grup Instrumental de València

Creado en 1991, el Grup Instrumental de València, es una formación orquestal dedicada a la interpretación de la música de los siglos XX y XXI. Su dedicación continuada y su exigencia interpretativa, hecha realidad gracias al ímpetu e interés de sus componentes para interpretar música actual, lo han convertido en protagonista fundamental y elemento indispensable para conocer las nuevas tendencias de la creación musical.

Su trayectoria se consolidó en 2005 con la concesión del Premio Nacional de Música en la especialidad de interpretación, viendo afianzado su compromiso con la música actual. Actualmente es un agente cultural clave en el ámbito musical e interviene activamente en las programaciones de música contemporánea de todo el Estado Español. Durante el curso 2016-2017 ha celebrado su 25 aniversario de actividad ininterrumpida mediante la realización de una gira de conciertos por los principales auditorios del Estado y la grabación de un disco conmemorativo que verá la luz en septiembre de 2017.

Compuesto por una plantilla flexible de intérpretes, su repertorio abarca desde la música de cámara hasta la formación orquestal. En su trayectoria ha abordado obras clásicas de Beethoven, Mozart, Haydn, Mahler, Bruckner etc. pero siempre vinculadas al repertorio contemporáneo internacional como Stockhausen, Webern, Donatoni, Boulez, Xenakis, Ligeti, Schoenberg, Stravinsky. Es una agrupación especializada en la música española de los siglos XIX a XXI, de esta manera interpreta con éxito partituras de Manuel de Falla, Isaac Albéniz, Joaquín Rodrigo, Luís de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco, José M. Sanchez-Verdú, Mauricio Sotelo, Alberto Posadas o Francisco Guerrero, entre otros. El impulso del que se nutre el Grup Instrumental de València es el compromiso con la cultura y la música del tiempo en presente. En este sentido da especial valor a la recuperación de la memoria musical de los compositores actuales, lo que se ratifica con el encargo y estreno de nuevas obras en cada temporada.

El Grup Instrumental de València mantiene una constante presencia en los foros nacionales e internacionales de música contemporánea habiendo sido a invitado a actuar en festivales y auditorios nacionales como: Auditorio Nacional de Madrid, Teatros del Canal Madrid, Palau de la Música de Barcelona, ​​Sala Joaquín Turina de Sevilla, Festival Internacional de Música y Danza de Granada, Festival Castell de Peralada, Festival Internacional de Música de Alicante y Festival de Verano de San Lorenzo de El Escorial.

A nivel internacional ha formado parte de la programación de auditorios y festivales como:Palacio de Bellas Artes y Auditorio de la UNAM en México D.F., Teatro Odeón de Buenos Aires, Gran Teatro de La Habana, Festival A Tempo en Venezuela, Auditorio de Shanghai, Auditorio del Banco Central de Yakarta en Indonesia, Auditorium de Les Invalides en París, King’s Place Concert Hall en Londres, Auditorio de San Pietro de Maiellaen Nápoles, Teatro Olímpico de Roma, Sandesaal de la Radio de Bremen en Alemania,EnescuFestival de Bucarest en Rumania, Casa da Musica en Oporto, Centro Cultural de Belem en Lisboa, entre otros.

El Grup Instrumental de València defiende la interpretación musical como un elemento fundamental de su tiempo que vas más allá de la partitura, por ello propicia y desarrolla proyectos educativos a partir de la creación de espacios de confluencia y diálogo con otras artes: tanto escénicas, como la danza o el teatro, como relacionadas con otras formas expresivas como la performance o la video-creación.

Joan Cerveró

Nacido en 1961 en Valencia (España), estudió en los conservatorios superiores de música de Valencia, Madrid, Barcelona y en la Guildhall School of Music and Drama de Londres. Es Máster en Estética y Creatividad por la Universidad de Valencia. En 1994 es nombrado Director Musical y Artístico del Grup Instrumental de València.

Dirigió con éxito el estreno mundial de la ópera de Mauricio Sotelo Dulcinea en el Teatro Real de Madrid, en 2006. Otros compromisos operísticos han incluido las Europeras de John Cage (por primera vez en Europa la serie completa de las cinco óperas de Cage), el estreno español de Neither de Morton Feldman en 2008 y los Four Notes Opera del compositor norteamericano Tom Johnson. Se ha presentado en esta faceta lírica en teatros de Sevilla, Bilbao, Madrid, Oviedo, Castellón, Buenos Aires, Roma, etc. También ha realizado numerosos estrenos absolutos y en España, incluyendo obras de Rihm, Chin, Grisey o Ligeti, interviniendo activamente en el encargo de más de 100 nuevas obras, especialmente de autores españoles.

En 2011 fue nombrado Director Musical del Proyecto Veinte/21 del Auditorio Nacional de Música de Madrid. Desde 1996 hasta 2014 Joan Cerveró ha desempeñado el cargo de Director Artístico del Festival de Música Contemporánea Ensems.

Como compositor, su labor destaca principalmente por su dedicación a la música escénica. Por esta actividad ha sido nominado en múltiples ocasiones, siendo galardonado con el Premio de Teatro de la Generalitat Valenciana a la Mejor Composición Original (1995), Premio de la Crítica como mejor director musical de teatro (1998) y Premio Nacional de la SGAE Daniel Montorio a la Composición de Música Escénica (1996), entre otros.

José María Sáez Ferríz

Nacido en Buñol (Valencia), empieza a estudiar música con su abuelo, el Maestro José Ferriz. Cursa sus estudios de flauta en el Conservatorio Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de Valencia con el profesor Jesús Campos, obteniendo el Premio de Honor Fin de Carrera y Premio Mercedes Massí al mejor expediente académico.

Becado por la Fundación Santiago Lope amplia sus estudios en la Academia Internacional de Niza bajo la dirección de András Adorjan. Prosigue su formación en la Guidhall School of Music and Drama de Londres, con la profesora Philippa Davies, obteniendo el Diploma of Licenciate in Flute Playing Performers.

Ha sido flauta solista de la WASBE y la Orquesta Sinfónica de Valencia, así como del grupo de música antigua Zelenka Ensemble. Es miembro fundador del Quintet Cuesta y flauta solista del Grup Instrumental de Valencia. Con ambas agrupaciones ha realizado numerosas grabaciones, obtenido diversos premios, entre ellos Premio Nacional de Música 2005, y realiza una intensa labor concertística tanto nacional como internacional.
Es profesor de flauta en el Conservatorio Profesional de Música de Valencia.
Ha impartido cursos de perfeccionamiento por toda la geografía española. De su faceta como concertista destaca el estreno de varias piezas, algunas de ellas dedicadas a él.
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Tornar