Frames percussion

Miquel àngel vich fotografia | mmxvi


19 d'abril | 20.00 h. | Palau de la Música de València | Sala Rodrigo

 Frames percussion 
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
Ferran Carceller Amorós
Rubén Martínez Orio
Feliu Ribera Riera
Miquel Vich Vila

▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
Postminimalisme americà

Tristan Perich (1982) | Observations (2008) (12')

David Lang (1957) | The so-called laws of Nature (2002) (35')
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Frames Percussion

Frames Percussion, grup de percussió dedicat al repertori de nova creació, representa el talent i el compromís amb la música del seu temps. Format per una nova generació de percussionistes, el grup ha consolidat la seva aportació al panorama musical del país afrontant els programes més exigents del repertori actual, amb una cuidada preparació i el màxim respecte als nous llenguatges compositius. 

L’impacte de la seva presentació, amb la interpretació de la monumental The so-called laws of nature de David Lang a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, ha portat el grup a realitzar una incessant activitat al voltant d’aquest repertori de forma gairebé permanent, rebent les millors crítiques i realitzant concerts i classes magistrals per tot el territori Català. Frames Percussion a impulsat la creació del nou cicle de concerts OUT.SIDE, amb el que col·labora amb regularitat i ha aconseguit una programació estable a Barcelona on desenvolupa els seus nous projectes El grup s'estrenarà discogràficament el proper juliol amb la presentació del seu primer disc amb el segell de música contemporània Neu Records i en breu presentarà la seva primera gira Europea.

Notes al Programa

L'exploració dels sons electrònics d'1 bit és un ús recurrent en les música del compositor i artista novaiorquès Tristan Perich. Aquests sons estan produïts pel procediment més bàsic imaginable de digitalització sonora: un microxip elemental alterna dues respostes (com un interruptor d'encesa i apagada) a diferents freqüències, produint diverses formes d'ona que s'amplifiquen en un altaveu.
Aquest sistema, a més de produir sons electrònics primitius -la tímbrica és un segell inconfusible del compositor- simbolitza a la perfecció dos trets de la música de Perich: el primer és una orientació estètica cap a l'elemental, cap a l'exploració i creació musical basada en pocs elements bàsics, que sovint es repeteixen experimentant poques transformacions. Aquesta manifestació del minimalisme americà a Perich es plasma no només en l'origen de la producció del so, sinó també en la idea harmònica, rítmica i estructural de la música del compositor. El segon és l'interès de Perich per una dialèctica entre informació i so: el procediment que utilitza amb les seves peces amb 1 bit no és més que una traducció d'informació a so, de microxip a altaveu. No podem experimentar directament aquesta música, escoltar aquesta informació, i per això necessitem un altaveu, que crea aquest so acústicament.
És particularment rellevant que gran part de les obres de Perich s'interpreten amb sistemes simples que consisteixen en petits microxips connectats a altaveus per diversos circuits. Cal pensar que podria haver-se plantejat l'ús d'un enregistrament de la part electrònica -una opció probablement més pràctica des d'un punt de vista funcionalment- però el compositor decideix que aquesta dualitat entre informació i so estigui a l'escenari, que aquest instrument / traductor estigui present, dignificant així la ideologia que sustenta l'estètica del compositor.
Observations per a 2 sets de cròtals i 6 canals de tons d'1 bit exemplifica a la perfecció aquesta dualitat. De les nombroses peces d'instruments acústics i canals d'electrònica en 1 bit de Perich, Observations manifesta l'exploració del so electrònic en el acústic de manera més evident que la resta. Els particulars fenòmens sonors que produeixen les agudes freqüències dels cròtals estan integrats completament dins el so d'1 bit, creant un conjunt homogeni i molt específic, amb una tímbrica penetrant en la qual és difícil distingir la naturalesa diferenciada de tots dos mons sonors. També la característica orientació cap el elemental pot apreciar-se en diversos elements: cada un dels dos instruments acústics, i cada un dels canals d'1 bit, mantenen un ritme constant simple, creant una polirítmia que es manté durant tota la peça. Els únics canvis són les altures dels diversos instruments, que realitzen modificacions sempre simultànies dibuixant una harmonia modal clara.

The so called laws of nature per a 4 percussionistes, escrita pel compositor nord-americà David Lang, rep el títol d'una cita de Wittgenstein del Tractatus Logico-Philosophicus:

"A la base de la visió moderna del món jeu la il·lusió que les anomenades lleis de la natura són l'explicació dels fenòmens naturals"
TLP# 6371-6372

La citació qüestiona la creença moderna que la ciència i la raó poden, un cop codificades i estudiades totes les lleis que regeixen la realitat, ser capaços de explicar i comprendre tota la natura. Lang, de formació científica, planteja la mateixa reflexió traslladada al món sonor: si en la música es manifesten certs ordenaments numèrics, proporcions i fórmules són aquests processos els que generen l'estructura i el significat de la música, o simplement són conseqüència d'altres processos més profunds i inexplicables? Aquesta problemàtica estètica, manifestada de manera més o menys evident al llarg de la història, és plantejada en The so-called laws of nature de manera particular.
Si bé la creença en què determinats processos matemàtics i racionals podien obrir camins diferents en la recerca de nous llenguatges ha estat un element important per a molts compositors del segle XX, especialment a Europa, l'interessant en Lang és que planteja aquests processos de manera clara, però al seu torn amb una deliberada manca de fe en què els processos acabaran sent la música. I Lang planteja aquesta dualitat, paradoxalment, en una de les peces on l'element racional es manifesta de manera més evident, amb una partitura on els patrons i els processos en què es modifiquen són clarament perceptibles i fins i tot analitzables, però on hi ha determinats indicis que mostren l'orientació del compositor a obrir un espai on el determinat no és suficient, on una certa ambigüitat permet la presència d'un altre tipus de processos.
Per exemple, en la primera part de la peça hi ha un aparent uníson en els quatre percussionistes, que repeteixen un patró invariablement. Cada músic té set peces de fusta; les tres peces agudes tenen la mateixa afinació en els quatre músics, però l'afinació canvia a mesura que s'arriba al registre greu, aconseguint una particular divergència dins el uníson. A aquesta divergència en l'altura, se li afegeixen altres petites i progressives desviacions rítmiques, que produeixen un desconcertant efecte sonor.
La incertesa present en altres aspectes es fa present de manera molt notable en l'aspecte tímbric: la instrumentació de la peça -sens dubte una de les claus més importants a The so-called laws of Nature- està constituïda en major mesura per objectes fets a propòsit , trobats o d'ús quotidià. Això produeix necessàriament una lleu variabilitat en el color instrumental que es realça de manera subtil a causa de què la majoria de la peça està escrita basant-se en patrons a l'uníson, patrons similars desplaçats que no només permeten sinó que reclamen ser escoltats i comparats . Aquesta comparació adquireix una dimensió visual especialment notable en el segon moviment: el compositor requereix una posició en fila recta -el que sens dubte afegeix un repte interpretatiu important- que facilita que l'espectador / oient puga visualitzar i percebre de manera més clara els processos d'expansió i contracció que sofreixen els diversos patrons i notes de la partitura. Certament la plasticitat visual és una conseqüència inherent de tota l'obra com a conseqüència de la seva escriptura. La repetició hipnòtica de patrons similars, unida a la coreografia mil·limetrada que els quatre músics realitzen -els intèrprets més exigents coordinen fins i tot les posicions dels braços- creen una experiència única i global que només en viu pot ser percebuda en la seva totalitat.
Luis Codera Puzo

Els autors

Tristan Perich

Les obres de Tristan Perich (natural de Nova York) estan inspirades per la simplicitat estètica de les matemàtiques, de la física i dels codis de programació. La revista WIRE Magazine descriu les seves composicions com “una confluència austera d’electrònica i matèria orgànica”. El seu àlbum 1-Bit Music, llençat el 2004, va ser el primer de l’historia en presentar-se en format de microxip, programat per sintetitzar la seva composició electrònica en directe. El seu darrer àlbum fet de circuits, 1-Bit Symphony (Cantaloupe, 2010) ha rebut les millors crítiques: “sublim” (New-York Press), “les seves oscil·lacions tenen una força intensa i hipnòtica a més d’una sorprenent profunditat” (Wall Street Journal). El seu treball fusionant electrònica d'1-bit i formes tradicionals tant en música (Active Fields i Observations) com en arts visuals (Machine Drawings, Microtonal Wall) ha estat premiat i presentat per tot el món, des dels festivals Sonar i Ars Electronica fins al Whitney Museum i la bitforms gallery.

David Lang

David Lang és un dels compositors més altament valorats i més interpretats d’avui dia. La seva música ha sonat en la majoria de sales importants d’arreu del món.
La peça Simple song #3, escrita per la banda sonora del film Youth de Paolo Sorrentino, ha rebut múltiples nominacions l’any 2016, incloent els Òscars i els Globus d’Or.
Amb The little match girl passion, Lang va guanyar el Premi Pulitzer de música l’any 2008. Basada en un conte de Hans Christian Andersen i una revisió pròpia del llibret de la Passió segons Sant Mateu de Bach, l’enregistrament d’aquesta peça va guanyar el Grammy a Best Small Ensemble Performance l’any 2010. Lang ha rebut també el Rome Prize, Le Chevalier des Arts et des Lettres i Musical America’s 2013 Composer of the Year.
La música de David Lang s’ha fet servir de forma recurrent per ballets i dansa contemporània per coreògrafs com Twyla Tharp, Susan Marchall, Edouard Lock o Benjamin Millepied. A part de la seva feina com a compositor, Lang és professor de Composició a la Yale School of Music. A més, Lang és fundador i co-director artístic del llegendari col·lectiu Bang on a Can de Nova York. La seva música és publicada per Red Poppy Music (ASCAP) i distribuïda mundialment per G. Schrimer, Inc.
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Tornar