Ensemble Opera Diversa


10 de Maig | 20.00 h. | Palau de la Música de València | Sala Rodrigo

 Ensemble Opera Diversa  
Guitar and Strings. Spain and Bohemia 
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
Rubén Parejo | guitarra
Robert Ferrer | director
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
Ondřej Kyas (1979) | Introitus*

Leoš Janáček (1854-1928) | Zvuky ku památce Förchtgotta-Tovačovského*

Tomás Marco (1942) | Concierto del agua 
Per a guitarra i orquestra de cordes

Miloš Štědroň (1942) Or not to be*

Jan Novák (1921-1984) | Concentus Euridicae*
Per a guitarra i orquestra de cordes
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
* Estrena a Espanya
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Ensemble Opera Diversa
Brno (República Txeca)

L'Ensemble Opera Diversa és un col·lectiu independent de músics i cantants professionals centrat en la creació i realització de projectes musicals i vocals innovadors. A part de la música clàssica, el nucli de les seues activitats radica en les òperes i el teatre musical dels membres fundadors Ondřej Kyas i Pavel Drábek. Des dels seus inicis en 1999, el conjunt s'ha convertit en un punt de trobada artística que realitza cada any una trentena d'actuacions musicals o d'òpera. El seu repertori abasta sis produccions operístiques de llarga durada, vint mini-òperes originals, una dotzena d'obres orquestrals compostes especialment per al grup i un gran nombre d'obres clàssiques.
L'Ensemble Opera Diversa està format per una orquestra de cambra, solistes, cantants, actors i el petit cor vocal Ensemble Versus (dirigit per Vladimír Maňas, qui és també dramaturg del conjunt).
L'orquestra de cambra va ser fundada en 2005 i dirigida pel seu concertino Jan Bělohlávek. Cada any, l'orquestra presenta generalment cinc programes de concerts temàtics en produccions pròpies. Els concerts individuals solen combinar la música del segle XX amb noves obres, predominantment del compositor resident de l'Ensemble Opera Diversa Ondřej Kyas i altres autors afiliats. En la seua recerca d'una poètica refinada, el conjunt presenta programes innovadors amb un atractiu especial per al públic. Evitant les peces banals i exclusivament notòries, així com el corrent principal de la música clàssica contemporània, la dramatúrgia i la interpretació musical del Ensemble Opera Diversa apunten a un diàleg fresc amb l'oïdor curiós. 

Notes al programa
Ondřej Kyas

El compositor Ondřej Kyas (1979) és fundador i compositor resident de l'Ensemble Opera Diversa. Va estudiar llengua txeca i musicologia en la facultat de filosofia de la Universitat Masaryk de Brno. En col·laboració amb el llibretista Pavel Drábek va crear per a aquest conjunt quatre òperes de llarga durada i al voltant de dues desenes de mini-òperes. De moment, l'última òpera d'autor d'aquests creadors és la titulada Čaroděj a jeho sluha (El mag i el seu criat), estrenada amb direcció escènica de Kristiana Belcredi a l'octubre de l'any passat. Kyas és al seu torn autor de diverses composicions instrumentals i vocals, sovint d'orientació religiosa (Introitus per a orquestra de corda, Magnificat, Te Deum laudamus). Es pot considerar com a obra clau la seua musicalització de la seqüència medieval Stabat Mater per a orquestra, òrgan, solistes i dos cors, amb ús de la distribució espacial dels cossos i moviments dels instrumentistes en la nau d'una església. És increïble l'habilitat d'aquest compositor per la musicalització de qualsevol text, la qual cosa es manifesta de manera més notable en les seues òperes. Encara que la música de Kyas siga actual, es manté sempre accessible, entendible i sense abandonar el plànol emotiu.

Introitus

Introitus podria caracteritzar-se com un nou intent de que el so comence a brillar amb la seua pròpia llum, de igual manera com brillen les figures dels sants als quadres medievals, i per a que eixa lluentor dure i s'expandisca al més enllà. Apareix també el sofriment – sofriment de no poder aconseguir l'ideal?
Ondřej Kyas

Leoš Janáček

Leoš Janáček (Hukvaldy, 1854 – Ostrava, 1928) és un dels compositors centreeuropeus més brillants del segle XX. A més de com a compositor, va destacar en les facetes de pedagog, teòric musical, folklorista, director d'orquestra i cor, escriptor i organitzador de la vida musical a la regió de Moràvia. Nascut en la petita localitat de Hukvaldy, situada a l'est de l'actual República Txeca, prompte va haver de traslladar-se a Brno a causa de la falta de recursos econòmics de la seua família. A la capital morava va ser acollit pel pare i compositor Pavel Křížkovský en el monestir augustinià de Sant Tomàs, i va ser allí on va començar la seua veritable formació musical. Després de graduar-se en magisteri, va realitzar estades formatives a l'escola d'òrgan Skuherský de Praga en 1874-75 i, així mateix, va completar la seua formació en els conservatoris de Leipzig i Viena en 1879-80. En 1881 va fundar en Brno una escola d'òrgan que es convertiria en referent de l'activitat musical en Moràvia. En aquesta època va destacar sobretot com a compositor de música coral, amb un estil bastant tradicional i encara poc innovador basat en un interès en l'estètica formal i el respecte als preceptes de la reforma ceciliana de la música religiosa. Va ser en la segona meitat dels anys huitanta quan el seu estil va començar a canviar progressivament, a través de la composició de la seua primera òpera titulada Šárka. En la conformació d'un llenguatge musical característic i personal va tenir gran influència el seu interès en l'estudi de les cançons populars i el descobriment de la psicologia humana a través de la parla i expressió de l'ésser humà. Aquest llenguatge musical innovador es veurà àmpliament reflectit ja en la seua tercera òpera Její pastorkyňa, més coneguda internacionalment com Jenůfa, a la qual seguirien títols lírics com Osud (Destí) o Výlety pana Broučka (Els viatges del senyor Brouček). Janáček va compondre un total de nou òperes: a més de les ja citades, Počátek románu (L'inici d'un romanç), Káťa Kabanová, Příhody lišky Bystroušky (Les aventures de la raboseta astuta), Věc Makropulos (El cas Makropulos) i Z mrtvého domu (De la casa morta). Al seu catàleg compositiu trobem un gran nombre de composicions corals i música de cambra, entre la qual destaquen dos magnífics quartets de corda i les obres Concertino i Capriccio per a piano i conjunt instrumental. De la seua producció simfònica podem destacar la Sinfonietta, la rapsòdia per a orquestra Taras Bulba o la Missa Glagolítica. Leoš Janáček va morir a causa d'una pneumònia en un hospital d'Ostrava el 12 d'agost de 1928.

Zvuky ku památce Förchtgotta-Tovačovského

L'obra Zvuky ku památce Förchtgotta-Tovačovského (II. oddíl) (Sons a la memòria de Förchtgott-Tovačovský (II. part)) va sorgir en l'època d'estudis de Janáček a l'escola d'orgue de Praga (1874-1875). Forma part del conjunt de les seues obres primerenques conegut com Sborník skladeb z pražských studií (Antologia d'obres dels estudis a Praga). De les dotze composicions incloses en aquesta antologia autògrafa, sis són obres religioses per a cor, les altres sis instrumentals. Es tracta de composicions independents creades en el marc de les obligacions escolàstiques. A excepció d'Exaudi Deus, aquestes obres no van ser mai publicades fins després de la mort de l'autor. Amb el creixent interès en l'obra del compositor, especialment les composicions instrumentals d'aquesta antologia es van interpretant.
La composició orquestral en un moviment amb subtítol II. oddíl (II. part – la primera part no ha estat trobada de moment) probablement va sorgir immediatament després de la mort d'Arnošt Förchtgott-Tovačovský (18.12.1874), compositor de Moràvia i promotor del renaixement nacional. El títol Zvuky (Sons) el va prendre Janáček com a homenatge al compositor del seu cor favorit titulat Zvuky slovanské (Sons eslaus), amb text de František Sušil. L'obra amb tres seccions Grave-Andante-final va ser escrita originalment per a secció completa de cordes i "trompeta cromàtica". En una posterior revisió de l'obra, Janáček va substituir la difícilment comprensible trompeta cromàtica per tercers violins.
En la introducció de l'obra, tonalment en Re menor, es presenta en els primers violins el majestuós tema principal, caracteritzat pels seus ornaments melòdics. El tema aviat és pres pels segons violins, mentre que els primers li fan el contrapunt. Amb posterioritat el tema passa al violoncel i després al contrabaix. Airosament, el so orquestral historicista adquireix ací més força i sonen ja tots els instruments. El moviment de les veus és de tant en tant rítmic i també imitatiu; el tema està constantment present, rares vegades no obstant això es troba en més d'una veu al mateix temps. La relaxació del moviment anuncia l'entrada de la secció Andante. Sobre la contínua alternança de corxeres en staccato amb valors de blanques accentuades, entra el tema en el violoncel i el contrabaix. La intensa reducció del moviment s'encamina, després de la precedent factura polifònica, cap a una estreta harmonia. El final de l'obra constitueix la nostàlgica reminiscència de la primera secció Grave.

Tomás Marco Aragón

Tomás Marco Aragón (Madrid, 1942) va estudiar violí i composició. De manera simultània va cursar els estudis en Dret, en els quals es va graduar en 1963 a la Universitat de Madrid. També va seguir alguns cursos de Psicologia, Sociologia i Arts Escèniques. Va ampliar els seus estudis musicals a Alemanya i França amb mestres com Pierre Boulez, György Ligeti, Karlheinz Stockhausen, Bruno Maderna o Theodor Adorno. En 1967 es va convertir en ajudant de Stockhausen. Va obtenir diferents premis i distincions internacionals entre els quals destaquen els de la Fundació Gaudeamus d'Holanda (1969 i 1971), Premi Nacional de Música (1969), VI Biennal de París (1969), Premi Harpa d'Or (1975), Premi Casals (1976) i Premi Internacional de la Tribuna de Compositors de la UNESCO (1976). Des de 1963 també s'ha dedicat a la crítica musical i ha publicat diversos llibres i conferències en universitats i centres universitaris europeus. Durant tres anys va ser Professor de Composició en el Conservatori Superior de Música de Madrid i Professor d'Història de la Música a la Universitat UNED. Ha treballat durant onze anys en el servei de música de Ràdio Nacional d'Espanya, sent Premi Nacional de Radiodifusió i Premi Ondas. De 1981 a 1985 va ser Director General de l'Organisme Autònom “Orquestra i Cor Nacionals d'Espanya“. Entre 1985 i 1995 va ser Director del Centre per a la Difusió de la Música Contemporània, creant el seu laboratori d'electroacústica i el Festival Internacional de Música Contemporània d'Alacant l'any 1985, que va dirigir en les seues primeres onze edicions. De 1977 a 1996 va ser Conseller de la SGAE. En 1996 va ser nomenat director del Festival de Tardor de Madrid i al maig del mateix any Director General del INAEM fins a juliol de 1999. En 1993 va ser triat membre de la Societat Espanyola d'Amèrica i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. En 1998 va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Madrid. Ha compost sis òperes, un ballet, deu simfonies, música coral, de cambra... En l'actualitat escriu exclusivament obres i assajos musicals. Al novembre de 2002 va rebre el Premi Nacional de Música pel conjunt de la seua obra compositiva i en 2004 el Premi de Música de la Comunitat de Madrid. Al maig de 2012 va rebre la Gran Creu del 2 de maig de la Comunitat de Madrid i en 2014 la Medalla d'Or de les Belles Arts. En 2016 li va ser atorgat el XV Premi Iberoamericà de Música Tomás Luis de Victoria.

Concierto del agua

El Concierto del agua per a guitarra i orquestra de corda va ser compost per Tomás Marco l'any 1993. Es compon de tres moviments – I. Almadraba, II. Acuario, III. Anadiomena. El primer moviment es basa al principi en el fosc pizzicato de les cordes (també usant l'anomenat pizzicato “Bartók”) i en la ràpida marxa de la guitarra (en ostinato i també amb cant a dues veus). La breu secció Lento, que acaba amb un harmònic, tendeix un pont cap a una motriu cadència solista de la guitarra, la qual de nou és tancada mitjançant l'ús d'un harmònic. En la següent secció Maestoso, sorprèn la cromàtica proximitat dels harmònics de la guitarra amb el pizzicato de les cordes. Els acords en trémolo de la guitarra creen un especial plànol, els quals intensifiquen la tensió fins a arribar a un fortissimo inestable quan les cordes prenen el trémolo. Aquestes, mitjançant un decrescendo progressiu, preparen l'entrada d'una breu secció contemplativa amb septacords en la guitarra. Segueix un dolç passatge cantabile, que es reprendrà al final del moviment.
El segon moviment Acuario és introduït per misteriosos harmònics en les cordes, els quals s'alternen lleument amb les melodies sempre de tensió lleugera de la guitarra. L'acompanyament orquestral es presenta gradualment més aviat com a rerefons tímbric, des del qual apareixen gestos concrets en forma de tons en la guitarra. Una transició orquestral recurrent a l'autèntic melodisme presenta absolutament una diferent situació sonora. No obstant, això no dura massa, i de nou tot es transforma en un aliatge cromàtic, aquesta vegada amb l'ús freqüent del trémolo sul ponticello. La guitarra neutralitza l'aconseguida angoixa amb una àgil cadència en tresets. De nou apareix la dolça melodia del final del primer moviment.
La conclusiva Anadiomena requereix de l'orquestra un expressiu ús del glissando, trémolos, pizzicatos i col legno. La guitarra oscil·la virtuosament entre marxes ràpides, també amb diverses veus; novament apareixen tons repetits i tornen les seccions en ostinato, acompanyades de l'ardu joc de les cordes i amb combinació de diferents tècniques interpretatives. La composició es tanca mitjançant l'alternança de pizzicatos amb acords accentuats de la guitarra – el final no és de cap manera desconsolat, més aviat secretament juganer.

Miloš Štědroň

El reconegut musicòleg i compositor Miloš Štědroň va nàixer a Brno en 1942, al si d'una família amb tradició musical. Després dels seus estudis d'educació secundària, va cursar estudis de llengua i cultura txeca i musicologia en la facultat de filosofia de la Universitat Masaryk (per aquell temps, Universitat de Joan Evangelista Purkyně). Va estudiar un any composició amb Zdeňek Blažek en el conservatori de Brno, després composició i teoria musical en JAMU amb Alois Piňos, Miloslav Ištvan, Ctirad Kohoutek i Jan Racek. Durant els seus estudis de postgrau es va dedicar a la música electrònica i amb mitjans tecnològics. Va dirigir al seu torn el Petit Teatre de la Música. La seua recerca musical presta especial atenció a la vida i l'obra de Leoš Janáček i, al costat del també musicòleg i compositor Leoš Faltus, ha reconstruït diverses de les seues obres inacabades. Štědroň és també bon coneixedor de la música actual, a la qual ha dedicat ja diversos treballs. A més s'especialitza en l'època renaixentista, el manierisme i el barroc. Quant a l'àmbit compositiu, el seu estil és divers. Es troba actiu en la composició de música escènica, col·labora amb el teatre experimental Husa na provázku de Brno –el seu espectacle més conegut és Balada pro banditu (Balada per a un bandit)–; en les seues obres concertants empra les influències del folklore, de la música antiga i, al seu torn, maneja les tècniques de la nova música i el jazz. És professor universitari en l'especialitat de musicologia. A la fi de l'any 2015, Ensemble Opera Diversa va presentar la seua farsa operística Chameleon aneb Joseph Fouché (Camaleó o Joseph Fouché) al Teatre Reduta de Brno.

...Or not to be

Miloš Štědroň: L'obra ...or not to be /passacaglia, sequenza i valsetti/ (2012) està dedicada a John Tyrrell. La segona part de la seqüència de Hamlet “…anebo nebýt | …or not to be | …ser o no ser” i el subtítol assenyalant tres tipus de música /passacaglia, sequenza e valsetti/.
No és una composició avaluadora – solament una confrontació de dos principis passatgers – passacaglia i seqüència Media vita in morte | La meitat de la vida estem morts..., però sense indici d'alguna cosa tràgica – només com a pèndol del temps, passacaglia della vita… I entre això interjeccions banals de vals. Un alegre sospir: això va passar, o què? Enviat a mi, dedicat a John Tyrrell i a tots…

Jan Novák

Jan Novák (Nová Říše, 1921 – Neu Ulm, 1984) va ser un dels més destacats compositors txecs de la segona meitat del segle XX. A part de a la composició musical, es va dedicar intensament a l'estudi del llatí medieval i la literatura antiga, el que en gran manera es veu reflectit en les seues composicions. Va adquirir la seua formació humanística en l'institut jesuïta de Velehrad i en l'institut d'estudis clàssics de Brno. Des de la seua infància va tocar el violí, el piano i l'òrgan. El seu interès en la composició el va portar a la classe de Vilém Petrželka en el conservatori de Brno i, paral·lelament, va estudiar també l'especialitat de piano amb František Schäfer. Durant la guerra va passar dos anys de treballs forçats a Alemanya i, després, es va graduar amb el seu Quartet de corda i la Suite de dansa per a orquestra (1946). Va prosseguir els seus estudis en AMU amb Pavel Bořkovec i també va tornar a formar-se amb Vilém Petrželka, qui va començar a ensenyar en JAMU. Després va viatjar als EUA per a una estada formativa gràcies a una beca d'estudis, i allí es va formar per un breu període amb Aaron Copland en el Berkshire Music Centre i individualment amb Bohuslav Martinů, qui va catapultar considerablement el pensament musical del compositor. Després del retorn a la seua pàtria el 25 de febrer de 1948, es va guanyar la vida com a compositor independent. Va ser respectat per la seua maduresa tècnica, melodisme, ritme espontani i sentit per a l'estructura formal. No obstant això, en el nou règim Novák va rebutjar acceptar el dictat present del realisme socialista. Va trobar gran inspiració i consol en els textos llatins, i va utilitzar la mètrica i el ritme clàssics. Va compondre també en els estils dodecafònic i del jazz, sent un renombrat autor de música escènica i per al cinema. Després de l'ocupació de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia a l'agost de 1968, va romandre a l'estranger i ja mai va tornar a la seua pàtria. La seua música va ser vedada en la llavors Txecoslovàquia; no obstant això, després de l'any 1989 se li va anar prestant progressivament una major atenció, com realment es mereix. L'any 2017, Ensemble Opera Diversa va publicar ja el seu segon CD amb composicions de Jan Novák. L'any 2013 va aparéixer, entre uns altres, l'excel·lent CD amb l'enregistrament complet dels quartets de corda de Jan Novák en la versió del Miloslav Ištvan Quartet, membre del qual és el concertino del Ensemble Opera Diversa Jan Bělohlávek.

Concentus Eurydicae

L'obra Concentus Eurydicae per a guitarra i orquestra de corda va sorgir l'any 1970. Està dividida en set moviments. En el primer Tempus expectationis, l'orquestra es mou generalment en valors llargs i la plantilla s'amplia gradualment. La part de guitarra és més moguda, a causa del cromatisme i els ornaments melòdics. Apareixen acords amb ritme en ostinato usant tresets, arribant a una freqüent alternança de metre. El següent moviment Tempus cicadae es troba establert sobre l'alternança de l'orquestra amb la part solista. En primer lloc, les semicorxeres accentuades de les cordes introdueixen sempre el cant a dues veus en la part de la guitarra per a, progressivament, sonar orquestra i solo alhora. No obstant això, el moviment alternatiu se segueix conservant més enllà. Es troba així mateix una cadència virtuosística de la guitarra i també es presenta a solo la viola. Interessant és de nou el freqüent canvi de metre. El tercer moviment Tempus rosarum adopta la perforació rítmica de la part de guitarra i la tensió és facilitada ací per grans intervals. De l'orquestra sonen solament els violins amb un ostensible ritme en staccato. El metre aquesta vegada és gairebé immutable: solament el final, després del compàs de 4/4, conclou en 3/4. Al canvi contribueix també la instrumentació – en els últims tres compassos s'afegeixen gradualment tots els instruments de corda. El següent moviment Tempus papilionum flueix principalment en moviment de semicorxeres. En la seua composició és de nou viscuda l'alternança d'orquestra i guitarra, sent important el principi de l'uníson rítmic i melòdic. Com a conclusió, apareixen marcades entrades d'acords en la guitarra. En el cinquè moviment Tempus ventorum fugientium, en primer lloc en l'orquestra és de nou usat abundantment l'uníson melòdic i rítmic, després les cordes es divideixen en dos grups, passant per consonàncies lligades i successions d´acords. Ens captiva una brillant cadència en la part de guitarra. El penúltim moviment del concert, Tempus luminis lunaris, es caracteritza per una orquestració perforada que en part recicla seqüències instrumentals dels anteriors moviments. Un nou element tímbric ací és el col legno. L'obra la tanca Tempus tripudii et stellarum. L'orquestració utilitza de manera combinada seqüències ja al·ludides, i en la part de guitarra té una major rellevància el joc amb els acords. La permanent transformació de metre manté el continuum sonor i la tensió. És freqüent l'alternança de diferents tipus d'articulació en les cordes. Finalment, el moviment es tranquil·litza marcadament i condueix cap a la consonància en pianissimo.

Textos | Petra Čtveráčková / Robert Ferrer
Ensemble Opera Diversa, 2017


▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Ensemble Opera Diversa 
Brno (República Checa)

El Ensemble Opera Diversa es un colectivo independiente de músicos y cantantes profesionales que se centra en la creación y realización de proyectos musicales y vocales innovadores. Aparte de la música clásica, el núcleo de sus actividades radica en las óperas y el teatro musical de los miembros fundadores Ondřej Kyas y Pavel Drábek. Desde sus inicios en 1999, el conjunto se ha convertido en un punto de encuentro artístico que realiza cada año una treintena de actuaciones musicales o de ópera. Su repertorio abarca seis producciones operísticas de larga duración, veinte mini-óperas originales, una docena de obras orquestales compuestas especialmente para el grupo y un gran número de obras clásicas.
El Ensemble Opera Diversa está formado por una orquesta de cámara, solistas, cantantes, actores y el pequeño coro vocal Ensemble Versus (dirigido por Vladimír Maňas, a la sazón dramaturgo del conjunto).
La orquesta de cámara fue fundada en 2005 y dirigida por su concertino Jan Bělohlávek. Cada año, la orquesta presenta generalmente cinco programas de conciertos temáticos en producciones propias. Los conciertos individuales suelen combinar la música del siglo XX con nuevas obras, predominantemente del compositor residente del Ensemble Opera Diversa Ondřej Kyas y otros autores afiliados. En su búsqueda de una poética refinada, el conjunto presenta programas innovadores con un atractivo especial para el público. Evitando las piezas banales y exclusivamente notorias, así como la corriente principal de la música clásica contemporánea, la dramaturgia y la interpretación musical del Ensemble Opera Diversa apuntan a un diálogo fresco con el oyente curioso. 

Notas al programa
Ondřej Kyas

El compositor Ondřej Kyas (1979) es fundador y compositor residente del Ensemble Opera Diversa. Estudió lengua checa y musicología en la facultad de filosofía de la Universidad Masaryk de Brno. En colaboración con el libretista Pavel Drábek creó para este conjunto cuatro óperas de larga duración y alrededor de dos decenas de mini-óperas. Por el momento, la última ópera de autor de estos creadores es la titulada Čaroděj a jeho sluha (El mago y su criado), estrenada con dirección escénica de Kristiana Belcredi en octubre del año pasado. Kyas es a su vez autor de varias composiciones instrumentales y vocales, a menudo de orientación religiosa (Introitus para orquesta de cuerda, Magnificat, Te Deum laudamus). Se puede considerar como obra clave su musicalización de la secuencia medieval Stabat Mater para orquesta, órgano, solistas y dos coros, con uso de la distribución espacial de los cuerpos y movimientos de los instrumentistas en la nave de una iglesia. Es increíble la habilidad de este compositor para la musicalización de cualquier texto, lo que se manifiesta de manera más notable en sus óperas. Aunque la música de Kyas sea actual, se mantiene siempre accesible, entendible y sin abandonar el plano emotivo.

Introitus

Introitus podría caracterizarse como un nuevo intento de que el sonido empiece a brillar con su propia luz, de igual manera como brillan las figuras de los santos en los cuadros medievales, y para que ese brillo dure y se expanda en el más allá. Aparece también el sufrimiento – ¿sufrimiento de no poder alcanzar el ideal? 
Ondřej Kyas

Leoš Janáček

Leoš Janáček (Hukvaldy, 1854 – Ostrava, 1928) es uno de los compositores centroeuropeos más brillantes del siglo XX. Además de como compositor, destacó en las facetas de pedagogo, teórico musical, folklorista, director de orquesta y coro, escritor y organizador de la vida musical en la región de Moravia. Nacido en la pequeña localidad de Hukvaldy, situada al este de la actual República Checa, pronto debió trasladarse a Brno a causa de la falta de recursos económicos de su familia. En la capital morava fue acogido por el padre y compositor Pavel Křížkovský en el monasterio augustiniano de Santo Tomás, y fue allí donde empezó su verdadera formación musical. Después de graduarse en magisterio, realizó estancias formativas en la escuela de órgano Skuherský de Praga en 1874-75 y, asimismo, completó su formación en los conservatorios de Leipzig y Viena en 1879-80. En 1881 fundó en Brno una escuela de órgano que se convertiría en referente de la actividad musical en Moravia. En esta época destacó sobre todo como compositor de música coral, con un estilo bastante tradicional y todavía poco innovador basado en un interés en la estética formal y el respeto a los preceptos de la reforma ceciliana de la música religiosa. Fue en la segunda mitad de los años ochenta cuando su estilo empezó a cambiar progresivamente, a través de la composición de su primera ópera titulada Šárka. En la conformación de un lenguaje musical característico y personal tuvo gran influencia su interés en el estudio de las canciones populares y el descubrimiento de la psicología humana a través del habla y expresión del ser humano. Este lenguaje musical innovador se verá ampliamente reflejado ya en su tercera ópera Její pastorkyňa, más conocida internacionalmente como Jenůfa, a la que seguirían títulos líricos como Osud (Destino) o Výlety pana Broučka (Los viajes del señor Brouček). Janáček compuso un total de nueve óperas: además de las ya citadas, Počátek románu (El inicio de un romance), Káťa Kabanová, Příhody lišky Bystroušky (Las aventuras de la zorrita astuta), Věc Makropulos (El caso Makropulos) y Z mrtvého domu (De la casa muerta). En su catálogo compositivo encontramos un gran número de composiciones corales y música de cámara, entre la que destacan dos magníficos cuartetos de cuerda y las obras Concertino y Capriccio para piano y conjunto instrumental. De su producción sinfónica podemos destacar la Sinfonietta, la rapsodia para orquesta Taras Bulba o la Misa Glagolítica. Leoš Janáček murió a causa de una neumonía en un hospital de Ostrava el 12 de agosto de 1928.

Zvuky ku památce Förchtgotta-Tovačovského

La obra Zvuky ku památce Förchtgotta-Tovačovského (II. oddíl) (Sonidos a la memoria de Förchtgott-Tovačovský (II. parte)) surgió en la época de estudios de Janáček en la escuela de órgano praguense (1874-1875). Forma parte del conjunto de sus obras tempranas conocido como Sborník skladeb z pražských studií (Antología de obras de los estudios praguenses). De las doce composiciones incluidas en esta antología autógrafa, seis son obras religiosas para coro, las otras seis instrumentales. Se trata de composiciones independientes creadas en el marco de las obligaciones escolásticas. A excepción de Exaudi Deus, estas obras no fueron nunca publicadas hasta después de la muerte del autor. Con el creciente interés en la obra del compositor, especialmente las composiciones instrumentales de esta antología se van interpretando.
La composición orquestal en un movimiento con subtítulo II. oddíl (II. parte – la primera parte no ha sido encontrada de momento) probablemente surgió inmediatamente después de la muerte de Arnošt Förchtgott-Tovačovský (18.12.1874), compositor moravo y promotor del renacimiento nacional. El título Zvuky (Sonidos) lo tomó Janáček como homenaje al compositor de su coro favorito titulado Zvuky slovanské (Sonidos eslavos), con texto de František Sušil. La obra con tres secciones Grave-Andante-final fue escrita originalmente para sección completa de cuerdas y „trompeta cromática“. En una posterior revisión de la obra, Janáček sustituyó la difícilmente comprensible trompeta cromática por terceros violines.
En la introducción de la obra, tonalmente en Re menor, se presenta en los primeros violines el majestuoso tema principal, caracterizado por sus ornamentos melódicos. El tema pronto es tomado por los segundos violines, mientras que los primeros le hacen el contrapunto. Con posterioridad el tema pasa al violoncello y después al contrabajo. Airosamente, el sonido orquestal historicista adquiere aquí más fuerza y suenan ya todos los instrumentos. El movimiento de las voces es de vez en cuando rítmico y también imitativo; el tema está constantemente presente, rara vez sin embargo se halla en más de una voz al mismo tiempo. La relajación del movimiento anuncia la entrada de la sección Andante. Sobre la continua alternancia de corcheas en staccato con valores de blancas acentuadas, entra el tema en el violoncello y el contrabajo. La intensa reducción del movimiento se encamina, después de la precedente factura polifónica, hacia una estrecha armonía. El final de la obra constituye la nostálgica reminiscencia de la primera sección Grave.

Tomás Marco Aragón

Tomás Marco Aragón (Madrid, 1942) estudió violín y composición, simultaneando esta actividad con los estudios en Derecho, en los que se graduó en 1963 en la Universidad de Madrid. También siguió algunos cursos de Psicología, Sociología y Artes Escénicas. Amplió sus estudios musicales en Alemania y Francia con maestros como Pierre Boulez, György Ligeti, Karlheinz Stockhausen, Bruno Maderna o Theodor Adorno. En 1967 se convirtió en ayudante de Stockhausen. Obtuvo distintos premios y distinciones internacionales entre los que destacan los de la Fundación Gaudeamus de Holanda (1969 y 1971), Premio Nacional de Música (1969), VI Bienal de París (1969), Premio Arpa de Oro (1975), Premio Casals (1976) y Premio Internacional de la Tribuna de Compositores de la UNESCO (1976). Desde 1963 también se ha dedicado a la crítica musical y ha publicado varios libros y conferencias en universidades y centros universitarios europeos. Durante tres años fue Profesor de Composición en el Conservatorio Superior de Música de Madrid y Profesor de Historia de la Música en la Universidad UNED. Ha trabajado durante once años en el servicio de música de Radio Nacional de España, siendo Premio Nacional de Radiodifusión y Premio Ondas. De 1981 a 1985 fue Director General del Organismo Autónomo “Orquesta y Coro Nacionales de España“. Entre 1985 y 1995 fue Director del Centro para la Difusión de la Música Contemporánea, creando su laboratorio de electroacústica y el Festival Internacional de Música Contemporánea de Alicante en el año 1985, cuyas primeras once ediciones dirigió. De 1977 a 1996 fue Consejero de la SGAE. En 1996 fue nombrado director del Festival de Otoño de Madrid y en mayo del mismo año Director General del INAEM hasta julio de 1999. En 1993 fue elegido miembro de la Sociedad Española de América y de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. En 1998 fue nombrado Doctor Honoris Causa por la Universidad de Madrid. Ha compuesto seis óperas, un ballet, diez sinfonías, música coral, de cámara... En la actualidad escribe exclusivamente obras y ensayos musicales. En noviembre de 2002 recibió el Premio Nacional de Música por el conjunto de su obra compositiva y en 2004 el Premio de Música de la Comunidad de Madrid. En mayo de 2012 recibió la Gran Cruz del 2 de mayo de la Comunidad de Madrid y en 2014 la Medalla de Oro de las Bellas Artes. En 2016 le fue otorgado el XV Premio Ibearoamericano de Música Tomás Luis de Victoria. 

Concierto del agua

El Concierto del agua para guitarra y orquesta de cuerda fue compuesto por Tomás Marco en el año 1993. Se compone de tres movimientos – I. Almadraba, II. Acuario, III. Anadiomena. El primer movimiento se basa al principio en el oscuro pizzicato de las cuerdas (también usando el llamado pizzicato “Bartók”) y en la rápida marcha de la guitarra (en ostinato y también con canto a dos voces). La breve sección Lento, que concluye con un armónico, tiende un puente hacia una motriz cadencia solista de la guitarra, la cuál de nuevo es concluída mediante el uso de un armónico. En la siguiente sección Maestoso, sorprende la cromática cercanía de los armónicos de la guitarra con el pizzicato de las cuerdas. Los acordes en trémolo de la guitarra crean un especial plano, los cuáles intensifican la tensión hasta llegar a un fortissimo inestable cuando las cuerdas toman el trémolo. Éstas, mediante un decrescendo progresivo, preparan la entrada de una breve sección contemplativa con septacordos en la guitarra. Sigue un dulce pasaje cantabile, que se retomará al final del movimiento.
El segundo movimiento Acuario es introducido por misteriosos armónicos en las cuerdas, los cuáles se alternan levemente con las melodías siempre de tensión ligera de la guitarra. El acompañamiento orquestal se presenta gradualmente más bien como trasfondo tímbrico, desde el cuál aparecen gestos concretos en forma de tonos en la guitarra. Una transición orquestal recurrente al auténtico melodismo presenta absolutamente una diferente situación sonora. Sin embargo, esto no dura demasiado, y de nuevo todo se transforma en una aleación cromática, esta vez con el uso frecuente del trémolo sul ponticello. La guitarra neutraliza la alcanzada angustia con una ágil cadencia en tresillos. De nuevo aparece la dulce melodía del final del primer movimiento.
La conclusiva Anadiomena requiere de la orquesta un expresivo uso del glissando, trémolos, pizzicatos y col legno. La guitarra oscila virtuosamente entre marchas rápidas, también con varias voces; nuevamente aparecen tonos repetidos y vuelven las secciones en ostinato, acompañadas del arduo juego de las cuerdas y con combinación de distintas técnicas interpretativas. La composición se cierra mediante la alternancia de pizzicatos con acordes acentuados de la guitarra – el final no es de ninguna manera desconsolado, más bien secretamente juguetón.

Miloš Štědroň

El reconocido musicólogo y compositor Miloš Štědroň nació en Brno en 1942, en el seno de una familia con tradición musical. Después de sus estudios de educación secundaria, cursó estudios de lengua y cultura checa y musicología en la facultad de filosofía de la Universidad Masaryk (en aquel entonces, Universidad de Juan Evangelista Purkyně). Estudió un año composición con Zdeňek Blažek en el conservatorio de Brno, después composición y teoría musical en JAMU con Alois Piňos, Miloslav Ištvan, Ctirad Kohoutek y Jan Racek. Durante sus estudios de postgrado se dedicó a la música electrónica y con medios tecnológicos. Dirigió a su vez el Pequeño Teatro de la Música. Su investigación musical presta especial atención a la vida y la obra de Leoš Janáček y, junto al también musicólogo y compositor Leoš Faltus, ha reconstruido varias de sus obras inacabadas. Štědroň es también buen conocedor de la música actual, a la cuál ha dedicado ya varios trabajos. Además se especializa en la época renacentista, el manierismo y el barroco. En cuanto al ámbito compositivo, su estilo es variopinto. Se halla activo en la composición de música escénica, colabora con el teatro experimental “Husa na provázku” de Brno –su espectáculo más conocido es Balada pro banditu (Balada para un bandido)–; en sus obras concertantes emplea las influencias del folklore, de la música antigua y, a su vez, maneja las técnicas de la nueva música y el jazz. Es profesor universitario en la especialidad de musicología. A finales del año 2015, Ensemble Opera Diversa presentó su farsa operística Chameleon aneb Joseph Fouché (Camaleón o Joseph Fouché) en el Teatro Reduta de Brno.

...Or not to be

Miloš Štědroň: La obra ...or not to be /passacaglia, sequenza e valsetti/ (2012) está dedicada a John Tyrrell. La segunda parte de la secuencia de Hamlet „…anebo nebýt | …or not to be | …ser o no ser“ y el subtítulo señalando tres tipos de música /passacaglia, sequenza e valsetti/.
No es una composición evaluadora – solo una confrontación de dos principios pasajeros – passacaglia y secuencia Media vita in morte | La mitad de la vida estamos muertos..., pero sin indicio de algo trágico – solo como péndulo del tiempo, passacaglia della vita… Y entre ello interjecciones banales de vals. Un alegre suspiro: ¿eso pasó, o qué? Enviado a mí, dedicado a John Tyrrell y a todos­…

Jan Novák

Jan Novák (Nová Říše, 1921 – Neu Ulm, 1984) fue uno de los más destacados compositores checos de la segunda mitad del siglo XX. Aparte de a la composición musical, se dedicó intensamente al estudio del latín medieval y la literatura antigua, lo que en gran medida se ve reflejado en sus composiciones. Adquirió su formación humanística en el instituto jesuita de Velehrad y en el instituto de estudios clásicos de Brno. Desde su infancia tocó el violín, el piano y el órgano. Su interés en la composición le llevó a la clase de Vilém Petrželka en el conservatorio de Brno y, paralelamente, estudió también la especialidad de piano con František Schäfer. Durante la guerra pasó dos años de trabajos forzados en Alemania y, después, se graduó con su Cuarteto de cuerda y la Suite de danza para orquesta (1946). Prosiguió sus estudios en AMU con Pavel Bořkovec y también volvió a formarse con Vilém Petrželka, quien empezó a enseñar en JAMU. Después viajó a los EE.UU. para una estancia formativa gracias a una beca de estudios, y allí se formó por un breve período con Aaron Copland en el Berkshire Music Centre e individualmente con Bohuslav Martinů, quien catapultó considerablemente el pensamiento musical del compositor. Después del regreso a su patria el 25 de febrero de 1948, se ganó la vida como compositor independiente. Fue respetado por su madurez técnica, melodismo, ritmo espontáneo y sentido para la estructura formal. Sin embargo, en el nuevo régimen Novák rechazó aceptar el dictado presente del realismo socialista. Encontró gran inspiración y consuelo en los textos latinos, y utilizó la métrica y el ritmo clásicos. Compuso también en los estilos dodecafónico y del jazz, siendo un renombrado autor de música escénica y para el cine. Después de la ocupación de Checoslovaquia por las tropas del Pacto de Varsovia en agosto de 1968, permaneció en el extranjero y ya nunca regresó a su patria. Su música fue vedada en la entonces Checoslovaquia; sin embargo, después del año 1989 se le fue prestando progresivamente una mayor atención, como realmente se merece. En el año 2017, Ensemble Opera Diversa publicó ya su segundo CD con composiciones de Jan Novák. En el año 2013 apareció, entre otros, el excelente CD con la grabación completa de los cuartetos de cuerda de Jan Novák en la versión del Miloslav Ištvan Quartet, miembro del cuál es el concertino del Ensemble Opera Diversa Jan Bělohlávek.

Concentus Eurydicae

La obra Concentus Eurydicae para guitarra y orquesta de cuerda surgió el año 1970. Está dividida en siete movimientos. En el primero Tempus expectationis, la orquesta se mueve generalmente en valores largos y la plantilla se amplía gradualmente. La parte de guitarra es más movida, a causa del cromatismo y los ornamentos melódicos. Aparecen acordes con ritmo en ostinato usando tresillos, llegando a una frecuente alternancia de metro. El siguiente movimiento Tempus cicadae se halla establecido sobre la alternancia de la orquesta con la parte solista. En primer lugar, las semicorcheas acentuadas de las cuerdas introducen siempre el canto a dos voces en la parte de la guitarra para, progresivamente, sonar orquesta y solo a la vez. Sin embargo, el movimiento alternativo se sigue conservando más allá. Se encuentra asimismo una cadencia virtuosística de la guitarra y también se presenta a solo la viola. Interesante es de nuevo el frecuente cambio de metro. El tercer movimiento Tempus rosarum adopta la perforación rítmica de la parte de guitarra y la tensión es facilitada aquí por grandes intervalos. De la orquesta suenan solamente los violines con un ostensible ritmo en staccato. El metro esta vez es casi inmutable: solo el final, después del compás de 4/4, concluye en 3/4. Al cambio contribuye también la instrumentación – en los últimos tres compases se añaden gradualmente todos los instrumentos de cuerda. El siguiente movimiento Tempus papilionum fluye principalmente en movimiento de semicorcheas. En su composición es de nuevo vivida la alternancia de orquesta y guitarra, siendo importante el principio del unísono rítmico y melódico. Como conclusión, aparecen marcadas entradas acórdicas de la guitarra. En el quinto movimiento Tempus ventorum fugientium, en primer lugar en la orquesta es de nuevo usado abundantemente el unisono melódico y rítmico, luego las cuerdas se dividen en dos grupos, pasando por consonancias ligadas y sucesiones de acordes. Nos cautiva una brillante cadencia en la parte de guitarra. El penúltimo movimiento del concierto, Tempus luminis lunaris, se caracteriza por una orquestación perforada que en parte recicla secuencias instrumentales de los anteriores movimientos. Un nuevo elemento tímbrico aquí es el col legno. La obra la cierra Tempus tripudii et stellarum. La orquestación utiliza de manera combinada secuencias ya aludidas, y en la parte de guitarra tiene una mayor relevancia el juego con los acordes. La permanente transformación de metro mantiene el continuum sonoro y la tensión. Es frecuente la alternancia de distintos tipos de articulación en las cuerdas. Finalmente, el movimiento se tranquiliza marcadamente y conduce hacia la consonancia en pianissimo.

Textos | Petra Čtveráčková / Robert Ferrer
Ensemble Opera Diversa, 2017

▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Tornar