Bartomeu Jaume + alumnes



31 de maig 2017 / 12:30 h / Conservatori Professional de Música de València / X_ensems 

Bartomeu Jaume + alumnes (piano): Preludis de Chopin i per Chopin 
 
31 de maig / 18.30h / Conservatori professional de música
de València / X_ensems
Bartomeu Jaume + alumnes (piano): Preludis de Chopin i per Chopin


_
Bartomeu Jaume amb els alumnes seleccionats en el Monogràfic Magistral Preludis de Chopin, celebrat a l'abril 2017 amb la participació d'alumnes del Conservatori Iturbi de València, el Centre d'Estudis Musicals de Benifaió, el Centre Professional de Música Ignacio Monzonis, el Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València i el Conservatori Professional de Música de València.

31 de maig 2017 / 12:30 h / Conservatori Professional de Música de València / X_ensems Bartomeu Jaume + alumnes (piano): Preludis de Chopin i per Chopin

I PART
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 1 en do major. Agitato
Adrián Martínez, piano
Josep Soler (1935) Preludi núm. 1 per a Chopin. Lento, sempre molto rubato
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 2 en la menor. Lento
Anna Bosch, piano
Pilar Jurado (1968) Preludi en homenatge a Chopin. Lento
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 3 en sol major. Vivace
Lucía Carla Durán, piano
Voro García (1978) Postludium a Chopin. Fluente e molto espressivo
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 4 en mi menor. Largo
Anhelina Pitukh, piano
Teresa Catalán (1951) Paráfrasis. Lento, espressivo e legato sempre
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 5 en re major. Molto Allegro
Eloina Barrera, piano
Miquel A. Roig-Francolí (1953) Prelude in D, after Chopin. Allegro molto
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 6 en si menor. Assai Lento
Catalina Coserean, piano
Francisco García Álvarez (1959) Preludio. D'après le Prélude n. 6
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 7 en la major. Andantino
Aleksei Beliakov, piano
Leonardo Balada (1933) Transparencias del Preludio no. 7. Andantino
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 8 en fa sostingut menor. Molto agitato
Alexander Beliakov, piano
Benet Casablancas (1956) Una pàgina per Chopin. Preludi a un preludi. Tranquillo
Bartomeu Jaume, piano Assai
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 9 en mi major. Largo
Andrea García, piano
Albert Sardà (1943) Recordant Chopin. Largo
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 10 en do sostingut menor. Molto Allegro
Violeta Giménez, piano
Narcís Bonet (1933) Paràfrasi del preludi núm. 10. Molto allegro
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 11 en si major. Vivace
Javier Urcía, piano
Alicia Díaz de la Fuente (1967) Holdzie Chopinowi. Lento, espressivo
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 12 en sol sostingut menor. Presto
Maria Linares, piano
Antoni Parera Fons (1943) Rèplica al preludi XII
Bartomeu Jaume, piano

II PART
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 13 en fa sostingut major. Lento
Andres Moreno, piano
Carme Fernández Vidal (1970) Epífrasis al decimotercer preludio. Agitato
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 14 en mi bemoll menor. Allegro
Anna Bosch, piano
Carles Guinovart (1941) Es petit preludi a Valldemossa. Moderato. Poco rubato
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 15 en re bemoll major. Sostenuto
Alejandro Espina, piano
Tomás Marco (1942) Llueve Chopin. Sostenuto
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 16 en si bemoll menor. Presto con fuoco
Aleksander Beliakov, piano
Eduardo Pérez Maseda (1953) Zal! Presto
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 17 en la bemoll major. Allegretto
Anna Bosch, piano
Josep M. Mestres Quadreny (1929) Preludi a Chopin
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin Preludi núm. 18 en fa menor. Molto Allegro
Eloina Barrera, piano
Carlos Cruz de Castro (1941) Preludio no. 18, Chopiniano. Molto allegro. Molto rubato
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 19 en mi bemoll major. Vivace
Maria Linares, piano
Miguel Gálvez-Taroncher (1974) Esbós Ca Chopin). Tempo libero, rubato
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 20 en do menor. Largo
Angel de Gracia, piano
José Luis Turina (1952) Collage
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 21 en si bemoll major. Cantabile
Alexander Beliakov, piano
Jesús Legido (1943) Panifrasis. Moderato cantabile
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi, núm. 22 en sol menor. Molto agitato
Anhelina Pitukh, piano
César Cano (1960) Prélude 22 d'après Chopin
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi, núm. 23 en fa major. Moderato
Maria Ferrandis, piano
David del Puerto (1964) Preludio de Valldemossa. Allegro con brio
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 24 en re menor. Allegro apassionato
Maria Linares, piano
José Mª Laborda (1946) Preludio en re. Allegro appassionato
Bartomeu Jaume, piano

-------------------------------------------------------------------------------

31 de maig / 18.30h / Conservatori professional de música de València / X_ensems
Bartomeu Jaume + alumnes (piano): Preludis de Chopin i per Chopin


I PART
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 1 en do major. Agitato
Adrián Martínez, piano
Josep Soler (1935) Preludi núm. 1 per a Chopin. Lento, sempre molto rubato
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 2 en la menor. Lento
Alma Irene Martínez, piano
Pilar Jurado (1968) Preludi en homenatge a Chopin. Lento
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 3 en sol major. Vivace
Lucía Carla Durán, piano
Voro García (1978) Postludium a Chopin. Fluente e molto espressivo
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 4 en mi menor. Largo
Aleksei Beliakov, piano
Teresa Catalán (1951) Paráfrasis. Lento, espressivo e legato sempre
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 5 en re major. Molto Allegro
Sergio Campayo, piano
Miquel A. Roig-Francolí (1953) Prelude in D, after Chopin. Allegro molto
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 6 en si menor. Assai Lento
Mario Merchan, piano
Francisco García Álvarez (1959) Preludio. D'après le Prélude n. 6
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 7 en la major. Andantino
Mario Merchan, piano
Leonardo Balada (1933) Transparencias del Preludio no. 7. Andantino
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 8 en fa sostingut menor. Molto agitato
Alexander Beliakov, piano
Benet Casablancas (1956) Una pàgina per Chopin. Preludi a un preludi. Tranquillo
Bartomeu Jaume, piano Assai
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 9 en mi major. Largo
Alma Irene Martínez, piano
Albert Sardà (1943) Recordant Chopin. Largo
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 10 en do sostingut menor. Molto Allegro
Anna Bosch, piano
Narcís Bonet (1933) Paràfrasi del preludi núm. 10. Molto allegro
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 11 en si major. Vivace
Laura Cariñena, piano
Alicia Díaz de la Fuente (1967) Holdzie Chopinowi. Lento, espressivo
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 12 en sol sostingut menor. Presto
Pascual Encarnación, piano
Antoni Parera Fons (1943) Rèplica al preludi XII
Bartomeu Jaume, piano

II PART
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 13 en fa sostingut major. Lento
Andrés Moreno, piano
Carme Fernández Vidal (1970) Epífrasis al decimotercer preludio. Agitato
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 14 en mi bemoll menor. Allegro
Sergio Campayo, piano
Carles Guinovart (1941) Es petit preludi a Valldemossa. Moderato. Poco rubato
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 15 en re bemoll major. Sostenuto
Fernando Alarcon, piano
Tomás Marco (1942) Llueve Chopin. Sostenuto
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 16 en si bemoll menor. Presto con fuoco
Alexander Beliakov, piano
Eduardo Pérez Maseda (1953) Zal! Presto
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 17 en la bemoll major. Allegretto
Mika Giménez, piano
Josep M. Mestres Quadreny (1929) Preludi a Chopin
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin Preludi núm. 18 en fa menor. Molto Allegro
Ana Varea, piano
Carlos Cruz de Castro (1941) Preludio no. 18, Chopiniano. Molto allegro. Molto rubato
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 19 en mi bemoll major. Vivace
Ferrán Ruiz, piano
Miguel Gálvez-Taroncher (1974) Esbós Ca Chopin). Tempo libero, rubato
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 20 en do menor. Largo
Luis Jorge Oller, piano
José Luis Turina (1952) Collage
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 21 en si bemoll major. Cantabile
Marta Garijo, piano
Jesús Legido (1943) Panifrasis. Moderato cantabile
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi, núm. 22 en sol menor. Molto agitato
Ana Varea, piano
César Cano (1960) Prélude 22 d'après Chopin
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi, núm. 23 en fa major. Moderato
Clara Ramis, piano
David del Puerto (1964) Preludio de Valldemossa. Allegro con brio
Bartomeu Jaume, piano
Frédéric Chopin (1810-1849) Preludi núm. 24 en re menor. Allegro apassionato
Blanca Gracia, piano
José Mª Laborda (1946) Preludio en re. Allegro appassionato
Bartomeu Jaume, piano

-
(Els 24 preludis per a Chopin van ser estrenats pel pianista Bartomeu Jaume, el dia 28 d'agost de 2016, en el Claustre de la Cartoixa en el marc del XXXVI Festival Chopin de Valldemossa.)

L'estada de Frédéric Chopin a Mallorca durant l'hivern de 1838 quedaria com una simple anècdota si no haguera sigut per la quantitat d'obres que va produir.
Tal com es pot llegir en la documentació que es conserva, Mallorca i Valldemossa van aportar a la sensibilitat del compositor, així com a molts altres artistes, una atmosfera i un paisatge que van influenciar clarament en la seua obra. El compositor Joan María Thomàs, escriu en el seu preciós llibre  Manuel de Falla en la isla: Els camins secrets de la inspiració són tan subtils com il·limitats. La veu de l'illa havia parlat a Chopin a través del silenci, de la música popular i del paisatge.
Aquest període de temps (poc més de tres mesos) és un dels més prolífics del compositor i, com diu el gran pianista Alfred Cortot: representa sens dubte el més actiu dels períodes de treball de Chopin que va donar origen a algunes de les seues obres més autèntiques.
Evidentment, és impossible suposar que en el transcurs dels 95 dies que Chopín va romandre a Mallorca creara 24 preludis, op. 28, dos polonesas, op. 40, la segona masurca, opus 41, la segona balada, op. 38, el tercer scherzo, op. 39 i els dos nocturns, op. 37. Treballant només els matins, com assenyala en les seues cartes, i descomptant els dies que el seu precari estat de salut li impedia tota activitat intel·lectual, crec que ni tan sols haguera tingut el temps material de copiar les obres esmentades.
En relació als preludis, hi ha diverses teories sobre quins preludis va crear a Mallorca, des de la de Vicent M. de Gibert que manté l'opinió que els preludis van ser compostos tots abans del viatge a Mallorca i que en l'illa només es va limitar a fer les últimes correccions, a altres com la de A. Cortot que després d'haver-los tocat a Valldemossa, va afirmar al seu deixeble i músic excepcional Jaume Mas Porcel:  l'acústica especial de la cel·la amb la multiplicitat de ressonàncies em van suggerir idees bastant concretes referent als preludis que no van poder ser realitzats allí, i que són, tots aquells que contenen elements cromàtics en ràpida successió, perquè l'oïda fina de Chopin no hauria pogut tolerar la cacofonia resultant de tals ressonàncies. I més tard, en el seu llibre Aspects de Chopin ho completa dient: la meua experiència personal en aquest propòsit m'ha permès emetre la hipòtesi que només els preludis de caràcter netament diatònics i de moviment lent van poder ser compostos allí. Amb la documentació de la qual disposem, crec que mai podrem saber amb exactitud quins es van fer íntegrament a Mallorca, però realment poc ens importa.
El fet cert i innegable és que la finalització i compilació total va tenir lloc a Valldemossa, tal com escriu Chopin al seu Julien Fontana el dia 12 de gener de 1839. "Per fi t'envie els meus preludis". El 1839, apareixen publicats els preludis en una edició francesa dedicada a Pleyel i una edició alemanya dedicada a Kessler. El manuscrit autògraf de Chopin es conserva en la Biblioteca Nacional de Varsòvia i la còpia de Fontana en què es va basar l'edició alemanya ha desaparegut.
Van passar quasi cent anys des que Chopin va abandonar Mallorca fins que els preludis van tornar a sonar en els corredors de la Cartoixa. Precisament, el 13 de maig, en els Festivals Chopin de 1934, quan després d'interpretar la Capella Clàsica la Balada de Mallorca, a qui està dedicada, amb la presència del seu creador, Manuel de Falla, Alfred Cortot va interpretar, en la segona part, els 24 preludis. Segons va afirmar Cortot a Mas Porcel i Thomàs: no recordava haver-los tocat mai amb tan intensa commoció d'esperit. Després d'aquest dia, possiblement un dels més importants de la història musical en les nostres illes, han sigut innombrables els pianistes que han volgut tocar els preludis en el Festival o en la cel·la n.º 2, seu de l'Associació,
La idea de lligar la figura de Chopin amb la creació actual, tal com en 1933 havia fet Manuel de Falla amb la Balada de Mallorca sobre l'andantino de la segona balada de Chopin, em va suggerir la idea d'aquests Preludis per a Chopin. Sens dubte, l'esperit de Joan María Thomàs encara perdura dins dels murs de la Cartoixa i en l'ànima de la nostra Associació.
Sol·licitem el mestratge de 24 dels més prestigiosos compositors espanyols per a crear una rèplica als 24 preludis de Chopin, donant com a referència un preludi de Chopin a cada compositor. 24 obres de nova creació, 24 estètiques, 24 formes d'entendre aquests preludis i, en definitiva, 24 formes d'entendre aquests preludis i, en definitiva, 24 formes d'entendre l'art de la música era una tasca tan estimulant com atrevida amb uns resultats de difícil previsió.
El primer resultat el vam tenir el dia de l'estrena, en el concert del dia 28 d'agost del 2016 en el Claustre de la Cartoixa de Valldemossa. El Claustre ple d'un públic ansiós i expectant amb la presència de molts dels compositors que havien col·laborat i amb els quals vam tenir el plaure de conviure durant uns dies. Dos pianos i dos pianistes. D'una part, Alain Planes va interpretar els 24 preludis de Chopin i després Bartomeu Jaume feia el mateix amb la rèplica del preludi precedent. La compositora Teresa Català ho descriu així: "Efectivamente, és difícil explicar el moment que va inundar aquelles parets sacralizadas en do major, però testimonis aqueix dia de la diversitat que caracteritza el nostre segle. És possible que el miracle de la modernitat chopiniana, en complet perfecte amb el respecte unànime que van demostrar els creadors actuals davant la magna obra de Chopin, propiciara aqueix moment especial, d'una bellesa inexplicable, o potser baste dir que va ser un moment de plenitud musical per a entendre ben el que diem". Els 44 anys de diferència entre els extrems de l'edat dels compositors, marquen les tres generacions que han aconseguit -aquesta vegada unànimement-, explicar el seu temps sense renunciar en absolut a les seues propostes més personals, en una cerimònia de respecte i consideració al patrimoni que inevitablement marca la nostra història.
Amb la mateixa actitud de recolliment, quasi religiós, que Manuel de Falla escoltava en la Cel·la els preludis interpretats per Cortot, intentem molts de nosaltres fer el mateix durant l'estrena com a mostra de devoció al músic polonés i a la nostra música espanyola més actual.
Chopin, una vegada més, ens va tornar a parlar.

Dr. Miquel Estelrich i Serralta
Pianista. Professor titular de piano del Conservatori Superior de Música dels Illes Balears
----------------------------------------------------------------------------------------------

(Los 24 preludios para Chopin fueron estrenados por el pianista Bartomeu Jaume, el dia 28 de agosto de 2016, en el Claustro de la Cartuja en el marco del XXXVI Festival Chopin de Valldemossa.)

La estancia de Frédéric Chopin en Mallorca durante el invierno de 1838 quedaría como una simple anécdota si no hubiera sido por la cantidad de obras que produjo.

 Tal como se puede leer en la documentación que se conserva, Mallorca y Valldemossa aportaron a la sensibilidad del compositor, así como a muchos otros artistas, una atmósfera y un paisaje que influenciaron claramente en su obra. El compositor Joan María Thomàs, escribe en su precioso libro Manuel de Falla en la isla: “Los caminos secretos de la inspiración son tan sutiles como ilimitados. La voz de la isla había hablado a Chopin a través del silencio, de la música popular y del paisaje.

Este período de tiempo (poco más de tres meses) es uno de los más prolíficos del compositor y, como dice el gran pianista Alfred Cortot: “representa sin duda el más activo de los períodos de trabajo de Chopin que dio origen a algunas de sus obras más auténticas.

Evidentemente, es imposible suponer que en el transcurso de los 95 días que Chopín permaneció en Mallorca creara 24 preludios, op. 28, dos polonesas, op. 40, la segunda mazurca, opus 41, la segunda balada, op. 38, el tercer scherzo, op. 39 y los dos nocturnos, op. 37. Trabajando sólo las mañanas, como señala en sus cartas, y descontando los días que su precario estado de salud le impedía toda actividad intelectual, creo que ni siquiera hubiera tenido el tiempo material de copiar las obras mencionadas.

En relación a los preludios, hay varias teorías sobre qué preludios creó en Mallorca, desde la de Vicent M. de Gibert que mantiene la opinión de que los preludios fueron compuestos todos antes del viaje a Mallorca y que en la isla sólo se limitó a hacer las últimas correcciones, a otros como la de A. Cortot que después de haberlos tocado en Valldemossa, afirmó a su discípulo y músico excepcional Jaume Mas Porcel: “ la acústica especial de la celda con la multiplicidad de resonancias me sugirieron ideas bastante concretas referente a los preludios que no pudieron ser realizados allí, y que son, todos aquellos que contienen elementos cromáticos en rápida sucesión, porque el oído fino de Chopin no habría podido tolerar la cacofonía resultante de tales resonancias”. Y más tarde, en su libro Aspects de Chopin lo completa diciendo: “mi experiencia personal en este propósito me ha permitido emitir la hipótesis de que sólo los preludios de carácter netamente diatónicos y de movimiento lento pudieron ser compuestos allí.” Con la documentación de la que disponemos, creo que nunca podremos saber con exactitud cuáles se hicieron íntegramente en Mallorca, pero realmente poco nos importa.

El hecho cierto e innegable es que la finalización y compilación total tuvo lugar en Valldemossa, tal como escribe Chopin a su amito Julien Fontana el día 12 de enero de 1839. “ Al fin te envío mis preludios…..”. El 1839, aparecen publicados los preludios en una edición francesa dedicada a Pleyel y una edición alemana dedicada a Kessler. El manuscrito autógrafo de Chopin se conserva en la Biblioteca Nacional de Varsovia y la copia de Fontana en que se basó la edición alemana ha desaparecido.

Pasaron casi cien años desde que Chopin abandonó Mallorca hasta que los preludios volvieron a sonar en los corredores de la Cartuja. Precisamente, el 13 de mayo, en los Festivales Chopin de 1934, cuando después de interpretar la Capella Clàsica la Balada de Mallorca, a quien está dedicada, con la presencia de su creador, Manuel de Falla, Alfred Cortot interpretó, en la segunda parte, los 24 preludios. Según afirmó Cortot a Mas Porcel y Thomàs: “no recordaba haberlos tocado nunca con tan intensa conmoción de espíritu….”. Después de este día, posiblemente uno de los más importantes de la historia musical en nuestras islas, han sido innumerables los pianistas que han querido tocar los preludios en el Festival o en la celda n.º 2, sede de la Asociación,

La idea de ligar la figura de Chopin con la creación actual, tal como en 1933 había hecho Manuel de Falla con la Balada de Mallorca sobre el andantino de la segunda balada de Chopin, me sugirió la idea de estos “24 preludios para Chopin”. Sin duda, el espíritu de Joan María Thomàs aún perdura dentro de los muros de la Cartuja y en el alma de nuestra Asociación.

Solicitamos la maestría de 24 de los más prestigiosos compositores españoles para crear una réplica a los 24 preludios de Chopin, dando como referencia un preludio de Chopin a cada compositor. 24 obras de nueva creación, 24 estéticas, 24 formas de entender estos preludios y, en definitiva, 24 formas de entender estos preludios y, en definitiva, 24 formas de entender el arte de la música era una tarea tan estimulante como atrevida con unos resultados de difícil previsión.

El primer resultado lo tuvimos el día del estreno, en el concierto del día 28 de agosto del 2016 en el Claustro de la Cartuja de Valldemossa. El Claustro lleno de un público ansioso y expectante con la presencia de muchos de los compositores que habían colaborado y con los cuales tuvimos el placer de convivir durante unos días. Dos pianos y dos pianistas. De una parte, Alain Planes interpretó los 24 preludios de Chopin y luego Bartomeu Jaume hacía lo mismo con la réplica del preludio precedente. La compositora Teresa Catalán lo describe así: “Efectivamente, es difícil explicar el momento que inundó aquellas paredes sacralizadas en do mayor, pero testigos ese día de la diversidad que caracteriza nuestro siglo. Es posible que el milagro de la modernidad chopiniana, en completo perfecto con el respeto unánime que demostraron los creadores actuales ante la magna obra de Chopin, propiciara ese momento especial, de una belleza inexplicable, o quizá baste decir que fue un momento de plenitud musical para entender bien lo que decimos. (…) Los 44 años de diferencia entre los extremos de la edad de los compositores, marcan las tres generaciones que han conseguido -esta vez unánimemente-, explicar su tiempo sin renunciar en absoluto a sus propuestas más personales, en una ceremonia de respeto y consideración al patrimonio que inevitablemente marca nuestra historia”.

Con la misma actitud de recogimiento, casi religioso, que Manuel de Falla escuchaba en la Celda los preludios interpretados por Cortot, intentamos muchos de nosotros hacer lo mismo durante el estreno como muestra de devoción al músico polaco y a nuestra música española más actual.

Chopin, una vez más, nos volvió a hablar.

Dr. Miquel Estelrich i Serralta

Pianista. Profesor titular de piano del Conservatorio Superior de Música de les Illes Balears