ANTARA GRUP del CSMV


9 d'abril / 18h / Palau de les Arts - X-Ensems / Teatre Martín y Soler
Sons de la Mediterrània 
ANTARA GRUP del CSMV

Marina Comes, Víctor Maroto i Jordi Ases, flauta
Almudena Rius i Irene Roser. oboè
Amelio Clemente, Eric Ortiz, Sergio Perpiñá i Ricardo Valero, clarinet
Cristina Delgado, Christian Vendrell, fagot
Raúl del Campo,Pablo Albir i Borja Bernabeu, trompa
Pedro Cases, trompeta
Jordi Espí i Vicent Barbeta, trombó
Fran Nadal, tuba
Marta García, Borja Llimerá, Enrique Robles i Albert Llobell, percussió
Llum Martínez, arpa
Caterina Giorgi i Vadim Valyaev, piano
Anastasiya Roslik, Laura Honrubia i Jéssica Sierra, violí
Nuria González i Vicent Máñez, viola
Irene Simbor, Marina Cuesta i Javier Costa, violoncel
Raquel Concepción i José Andrés González, contrabaix
Carlos Rosaleny, guitarra

Laia Vallés, Gemma Soler, veu
Alexandre Escrivà, clarinet
Andreu Moros, trompeta
Voro García i Carlos Amat, direcció

Entrada gratuïta – Aforament limitat
Repartiment de localitas en les taquilles del Palau de les Arts Reina Sofia
Des del dilluns 3 d’abril fins a completar l’ aforament.
Màxim 2 localitats per persona.
      
Horari de taquilles:
Dilluns, dimecres i  divendres de 10.00 h a 14.30 h
Dimarts i dijous de 10.00 h a 19.00 h.
Dissabte i diumenge a partir de les 18.30

_

Ramón Ramos (1954-2012) Llanto por una ausencia (1980) 13’
veu i ensemble (Gemma Soler, veu)

Yan Maresz (1966) Eclipse (1999/2001) 13’
clarinet solista i ensemble
(Alexandre Escrivá, clarinet)

Luciano Berio (1925 – 2003) Folk Songs (1964) 21’
veu i ensemble (Laia Vallés, veu)
1. Black is the colour (EUA)
2. I wonder as I wander (EUA)
3. Loosin yelav (Armènia)
4. Rossignolet du bois (França)
5. A la femminisca (Sicília, Itàlia)
6. La donna ideale (Itàlia)
7. Ballo (Itàlia)
8. Motettu de Tristura (Cerdanya, Itàlia)
9. Malorous qu'o un fenno (Auvernia, França)
10. Lo fiolaire (Auvernia, França)
11. Azerbaijan love song (Azerbaiàn)


Àngela Gómez (1991) Gamma (2017) 10’ (*)
ensemble

Yan Maresz (1966) Metal Extensions (2001) 15’
trompeta solista i ensemble
(Andreu Moros, trompeta)

* Estrena absoluta

_

ANTARA GRUP del CSMV (Conservatori Superior de Música de València), naix com projecte pedagògic, davant la necessitat artística i professional dels intèrprets participants de l’interès de crear sinergies de col·laboració entre els companys de les diverses especialitats del centre, així com la creació d’una xarxa d’intercanvis amb centres d’ensenyament musical superior d’altres comunitats de l’Estat (i l'estranger) que realitzen iniciatives de la mateixa naturalesa. Amb esta iniciativa es pretén també obrir altres vies del mercat laboral de la nostra professió i visualitzar el treball dels futurs professionals que es realitza dia a dia al nostre CSMV.

Dedicat a la difusió i interpretació de la música de nova creació i als clàssics del segle XX, organitza els seus projectes amb una síntesi temàtica i amb un procés de recerca i experimentació constant de nous camins, interrelacionats (o no) amb altres disciplines artístiques i l'ús dels recursos tecnològics que tenim al nostre abast hui en dia.

Antara Grup proposa una introducció prèvia al concert orientada per a que el públic curiós es familiaritze amb el repertori escollit al projecte. La plantilla varia segons les exigències del programa.

El programa de concert proposa autors nascuts a la Mediterrània. Un triangle d’estètiques diferents i complementàries emmarcat per les dues obres del monegasc Yan Maresz, les dels dos valencians, Ramón Ramos (una figura imprescindible de la història de la música valenciana recent, impulsor d’Ensems i catedràtic de composició fins la seua prematura mort ara fa cinc anys) i Àngela Gómez (alumna del CSMV), així com un dels grans compositors del segle passat, l’italià Luciano Berio.


Notes
Yan Maresz
(Mònaco, 1966) músic d’horitzons molt amplis. Després d’estudiar piano i percussió, descobreix el jazz i es dedica a la guitarra, que perfecciona en 1983 amb John McLaughlin. De 1984 a 1986, estudia jazz a la Universidad de Boston i després s’orienta cap a la composició a la Juilliard School. En 1993, segueix els cursos de composició i d’informàtica musical de Tristan Murail a l’Ircam. Seleccionat per la Tribuna Internacional de Compositores de la UNESCO (1997), rep en 2006 el premi de Joves Compositors de la SACEM. Rep, entre altres, encàrrecs de l’Ensemble Intercontemporain, Ircam, Festival de Aix-en-Provence, ballet de Montecarlo, i la seua música es programada en els grans festivals internacionals.
En l’actualitat és professor d’electroacústica al Conservatori Nacional Superior de París i a l’Ircam.


Eclipse (1999)
Composta en 1999 i revisada dos anys més tard. L’autor comenta que: “El títol expressa simplement la idea de la desaparició, o de l'ocultació parcial, però amb una «promesa de retorn» i una noció de predictibilitat. La peça no és una transcripció literal d’aquesta idea, sinó més bé l’espai en què van a efectuar-se múltiples operacions d’un mateix tipus, en un pla musical i a vegades més personal.

El clarinet és omnipresent, dens i deixa empremtes d’un paisatge, contaminant regularment el conjunt sense ocultar-lo en gran mesura. El clarinet es calla sols quan ja no se l’escolta, perquè és molt xafarder o perquè ha generat una activitat massa gran. L’escriptura de la línia del clarinet tracta d’acostar-se a eixa sensació d’espontaneïtat i llibertat que ofereix el músic que improvisa. Un treball d’exploració dels fenòmens lligats a la percepció i a la llegibilitat de l’organització formal que articula el material musical, en un llenguatge que m’agradaria que fos el més directe i comunicatiu possible, i en el qual la llibertat de l’escriptura està al servei de la imaginació i de la seua materialització”.

Metal Extensions (2001)
Encàrrec de l’Ensemble Intercontemporain, és un obra un poc particular en la producció, perquè és una transcripció d’una peça més antiga Metallics (1995) per a trompeta a solo i dispositiu electrònic. Portar de la manera més enllà del possible el material electrònic al món instrumental en acústic.

Fascinat pels profunds canvis que ofereix l’ús de les sordines als metalls, a l’Ircam estudia les propietats acústiques de les principals sordines: cup (bol), straight, harmon, wa-wa i whisper. Els resultats dels anàlisis són utilitzats pel fonament harmònic, la generació de totes les estructures sonores i també l’estructura formal del concert.

El compositor vol que la forma siga percebuda com una mena de viatge, el caràcter musical de cadascun dels moviments porta a l’acceptació i incorporació dels arquetips sonors i de les referències musicals properes a la trompeta i a les diferents sordines.

Luciano Berio (Oneglia, 1925-Roma, 2003)
Un dels exponents més notables de l’avantguarda musical internacional. Nascut en el si d’una família de compositors, rep del seu pare les primeres lliçons de música que va completar en el Conservatori de Milà. Realitza els estudis amb GF Ghedini i amb Luigi Dallapicolla. Les seves obres estan marcades per una preocupació constant per la matèria sonora, es caracteritzen per la seva adhesió al serialisme i els procediments experimentals durant els anys 1950.

El 1954 va fundar, juntament amb Bruno Maderna, l’estudi de la fonologia de la RAI de Milà, fruit de la seva recerca en el camp de la música electrònica, que es va convertir en un dels centres més importants de la música d’avantguarda. Va marcar una fita important en la producció electroacústica l’obra Homenatge a Joyce (1958). Les obres que va compondre durant aquesta dècada es caracteritzen per una escriptura senzilla i espontània que atorga un paper dominant als aspectes lingüístics. Després d’un període de residència als Estats Units (1965-1972), va dirigir el Departament d’electroacústica de l’IRCAM de París (1973-1980) i va tornar a Itàlia es va encarregar la delegació milanesa d’aquest organisme. Es va casar amb la cantant Cathy Berberian, la seua col·laboradora en obres com els Folk Songs.

Interessat per les possibilitats d’ells mitjans electroacústics, durant la seva etapa a l’estudi de fonologia Musical de la RAI va portar a terme un interessant treball experimental, aplicat més tard en algunes de les seves composicions. Música i veu juga un paper de reciprocitat prudentment estudiat, en la qual el signe lingüístic i musical arribar a un equilibri perfecte en la seva producció.


Folk Songs (1964)
Luciano Berio es guanyà la vida durant cert temps com acompanyant de cant i fou d’esta manera com va conèixer la seua primera dona, Cathy Berberian, amb la qual es va casar en 1950 i per a la qual va escriure nombroses peces en què va aprofitar els registres excepcionals de les que ella estava dotada.

L’origen de les melodies que componen aquesta antologia és diversa i variada tant en geografia, des d’EEUU fins a Armènia, como en autoria: des de cançons realment populars a dos compostes per Berio a partir de textos anònims, Ballo i La Donna Ideale.

Ramon Ramos
(Alginet 1954 – 2012). Després d’estudiar piano i violoncel a València, l’any 1972 es trasllada a Alemanya per a seguir estudiant: en 1975 aprovà la prova d’accés a l’institut Robert Schumann de Düsseldorf, on estudià composició i live electronics amb el professor Günther Becker. Durant eixe període treballà de mestre al conservatori de Moers, i al conservatori federal de Rin del Nord-Wesfàlia. Els anys 1978 i 1979 assistí a les jornades de música d’avantguarda de Witten amb Mauricio Kagel, György Kurtag i György Ligeti; i en 1980 estigué al curs internacional a Darmstadt, durant el qual treballà amb Brian Ferneyhough, Gerard Grisey, Tristan Murail i Wolfgang Rhim. En 1983 féu l’examen final de composició. Acabats els estudis, torna a València. L’any 1990 aprovà l’oposició a la càtedra de Composició i Formes Musicals, la qual exercí en Alacant i València.

Llanto por una ausencia (1980)
Composta en 1980, durant el període de formació de Ramon Ramos del Robert Schumann Institut a Düsseldorf (Alemanya).
La lectura de Granada, 1936. El asesinato de García Lorca de l’hispanista d’origen irlandès Ian Gibson, va inspirar l’obra i el text de l’obra de Ramos. Inspirat per la mort del poeta de Granada i prenent el poema Llanto por Ignacio Sánchez Mejías de Federico García Lorca com a model poètic.

Formalment es divideix en tres seccions d'índole simbòlica. La primera protagonitzada pel trombó, en representació de la veu del poeta ja ferit de mort, a través de l’expressió de sons trencats i preocupats. La segona és un lament, en què "com un gemec" s’escolta un plor per la mort del poeta en la veu de la contralt com a protagonista, amb l’extensió expressiva dels seus recursos vocals, des de la boca tancadafi ns el crit, i en què es canta el text escrit per Ramos: “Ay, que una bala negra puso sitio en tu pecho. Tu cuerpo quedó en el rodal sangriento y tu alma se confundió con el cielo”. En el text de transformació melòdica s’aprecien llunyans ecos nacionalistes amb evocacions del flamenc. Finalment en la tercera secció, a manera de recapitulació variada lliurement, el trombó reapareix amb vehemència com la veu immortal del poeta que encara s’escolta a través del seu llegat artístic, en un final musical on l’obra no acaba, sinó que desapareix en la distància, on encara seguirà sonant infinitament, com la veu immortal del poeta.

Àngela Gómez
Àngela Gómez Vidal és Titulada Professional de Músicaen l’especialitat de piano i Graduada en Música en l’especialitat de Clarinet al CSM Salvador Seguí de Castelló de la Plana. Ha realitzat classes de perfeccionament del clarinet amb Eduardo Raimundo Beltrán, Joan Enric Lluna, Enrique Pérez, Santiago Pérez i Sergio Bossi, entre altres. En el camp de la composició ha estudiat amb Andrés Valero, Anna Cazurra i Francisco Zacarés. La seua música s'ha interpretat en diferents auditoris, destacant el Palau de les Arts de València. Actualment estudia composició al CSM Joaquín Rodrigo de València amb Voro García.

Gamma (2017)
Obra per a gran ensemble d’un únic moviment. La trama sonora parteix de les característiques físiques acústiques d’un instrument brasiler, la cuica, i d'un anàlisi espectral de diverses sonoritats produïdes per aquest. L'espectre, el gest i les distintes qualitats tímbriques de la cuica (que no té un protagonisme especial a l'obra), les intente traslladar als diferents paràmetres del discurs sonor. El títol fa referència a eixa sèrie d’elements basats en les característiques de la cuica, però que al mateix temps es diferencien entre ells en alguns aspectes constitutius.