Leuka Ensemble







3 de Maig | 20.00 h. | Palau de la Música de València | Sala Rodrigo

 Leuka Ensemble 
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
Xavier Galán | baríton
Paco Varoch | flauta i flautí
Anabel Querol | oboè
Francisco García | clarinet
Nines Galán | clarinet i clarinet baix
Rafael Doménech | fagot
Vicente Antón | violí
Zoar Mellado | viola
Quico Pastor | violoncel
Emanuel García | contrabaix
Emilio Gómez | trompeta
Alma García | trompa
Javier García | trombó
Juan Palacios | tuba
David Almagro | percussió
Jesús Salvador Chapi | director convidat
Antonio Pérez | director artístic i música electrònica
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
I
Karlheinz Stockhausen | Piccolo (1977)

Manuel Añón Escribá | Heterogénea II*

II
Karlheinz Stockhausen | Orquester Finalisten (1993)
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
* Estrena absoluta | Obra encàrrec d’Ensems 2017
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Leuka Ensemble

El Leuka Ensemble és una plataforma formada per músics clàssics reunits per a tocar i acostar la música contemporània a tot tipus de públic. La seua filosofia vol conjuminar tres paràmetres: el concert clàssic de música contemporània des de la seua visió més tradicional, l'evolució del mateix a la recerca de noves perspectives multidisciplinàries, i una intenció de millora social a través de l'art.
Quasi sense adonar-nos, i des de 1985, en què es va crear el Festival de Música Contemporània d'Alacant, la nostra ciutat ha anat adquirint a poc a poc una identitat molt propera a aquest tipus de música, que pretenem mantenir i fomentar a través de propostes com aquesta.
D'aquest marc cultural naix la necessitat de potenciar la música contemporània en la nostra província i es crea el Leuka Ensemble, el qual parteix de la iniciativa d'un grup de professors i estudiants del Conservatori Superior de Música Oscar Esplá d'Alacant, qui el 18 d'abril de 2016 ofereixen l'estrena a Espanya de l'obra Orquester Finalisten de Karlheinz Stockhausen en l'Auditori de la Diputació d'Alacant, obtenint una gran acceptació per part de la crítica.
L'esmentat grup, a partir d'ací adopta un caràcter professional i obre les seues portes a nous músics de prestigi internacional, augmentant en nombre i qualitat.
Leuka Ensemble compta amb la direcció d'Antonio Pérez Abellán, deixeble de Karlheinz Stockhausen i especialista en música electrònica i concreta, qui al llarg de les seues 10 anys de convivència amb el compositor estrena les seues obres per a piano i sintetitzador.
En aquesta ocasió, es presenta un programa on es recorre una altra vegada al gran clàssic de finals del S. XX, així com a un gran talent de la composició actual, Manuel Añón Escribá, de qui s'interpretarà una obra en estrena absoluta.
La primera part d'aquest projecte de música contemporània correspon íntegrament de l'obra per encàrrec al compositor Manuel Añón per al nostre grup instrumental.
La segona estarà composta per la interpretació i posada en escena de l'obra Orquester Finalisten de Karlheinz Stockhausen, 1993.

"Desde que l'home existeix hi ha hagut música. Però també els animals, els àtoms i els estels fan música"
Karlheinz Stockhausen





Notes al programa

En aquesta ocasió es recorre una altra vegada al gran clàssic de finals del S. XX interpretant com a obertura l'obra Piccolo, per a després completar la primera part amb l'estrena d'Heterogènia II, obra de Manuel Añón Escribá i encàrrec del festival Ensems 2017.
La segona estarà composta per la interpretació i posada en escena de l'obra Orquester Finalisten de Karlheinz Stockhausen, 1993.
Obra que el mateix compositor explica en les següents anotacions: "Aquesta composició presenta als músics com a finalistes, en el sentit de les interpretacions que es duen a terme durant una prova per a ser integrant d'orquestra. Mentre que en el repertori normal de qualsevol orquestra simfònica els músics toquen junts i ocasionalment interpreten sols, la partitura d'Orquester Finalisten consisteix en un sol amb alguns petits acompanyaments i un tutti finale.
En el concert, el solo ha de ser tocat en dues rondes amb 13 i 12 músics, cada vegada per diferent instrumentista. Açò permet al públic familiaritzar-se amb el solo. El percussionista (i possiblement també el trompa) fan el mateix en ambdues rondes. Tots hauran de tocar de memòria.
En aquests dies, molts músics d'orquestra aspiren a tocar solísticamente sense arriscar-se a realitzar una carrera com a solista. Per tant espere que músics d'orquestra s'animen i s'interessen per interpretar aquesta obra, a través de la qual podran demostrar la seua musicalitat i destresa per un nou estil d'interpretació: tocant de memòria, movent-se d'una manera individual i projectant la seua aura personal. La partitura està dedicada a tots els aspirants a músic d'orquestra"
Karlheinz Stockhausen

Heterogeni II Per a baríton i orquestra de cambra | Manuel Añón Escribá

És la manca de memòria històrica el que ha conduït a la humanitat a cometre tantes atrocitats contra ella mateixa?
L'eix conceptual d'Heterogeni II de Manuel Añón es fonamenta en una profunda reflexió sobre la barbàrie humana i la seua presència cíclica en la Història, la fonamentació de la qual es troba en la noció nietzschiana de l'eterna tornada.
L'elecció del títol de l'obra no és fruit de l'atzar sinó que està inspirada en Heterogeni (1968) de Luis de Pablo. No cal oblidar que aquesta és la primera creació intertextual del bilbaí en estar conformada per un collage de més de cent cites musicals de diversos compositors. En el seu Heterogeni II, Añón segueix el camí iniciat pel seu mestre superposant de forma magistral el fragment inicial de Lulú i la segona escena del primer acte de Wozzeck d'Alban Berg, Erlkönig de Franz Schubert, el coral O große Liebe de la Passió segons Sant Joan de Johann Sebastian Bach, un fragment del final del Supervivent de Varsòvia d'Arnold Schönberg, i Gott! welch Dunkel hier de l'òpera Fidelio de Ludwig van Beethoven. Resulta convenient destacar que dins d'aquesta superposició sobreix el fil conductor de la crueltat humana representat pels diferents papers que, a manera de monòleg interior, representa el baríton. A més, l'acompanyament orquestral contribueix a descriure el contingut semàntic dels diversos textos.
Seguint els procediments tècnics del collage, Heterogeni II s'inicia i conclou amb la projecció de diferents escenes dels judicis de Nuremberg que s'entrellacen amb diverses imatges sobre la devastació de la ciutat de Berlín després de la Segona Guerra Mundial, seleccionades amb gran encert per l'artista alacantina Diana Uceda Farré.
En Heterogeni II la imatge es fusiona amb la riquesa semàntica dels textos i amb l'expressivitat de la música, la qual cosa contribueix a reforçar l'eix conceptual de l'obra. Així mateix s'al·ludeix a l'Heterogeni depablià en ésser a la capital germànica on es va acomplir la seua gestació en la dècada de 1960.
Alfonso Valdés Ramón
Universitat de Valladolid
Departament d'Història i Ciències de la Música

▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Leuka Ensemble

El Leuka Ensemble es una plataforma formada por músicos clásicos reunidos para tocar y acercar la música contemporánea a todo tipo de público. Su filosofía quiere aunar tres parámetros: el concierto clásico de música contemporánea desde su visión más tradicional, la evolución del mismo en busca de nuevas perspectivas multidisciplinares, y una intención de mejora social a través del arte.
Casi sin darnos cuenta, y desde 1985, en que se creó el Festival de Música Contemporánea de Alicante, nuestra ciudad ha ido adquiriendo poco a poco una identidad muy cercana a este tipo de música, la cual pretendemos mantener y fomentar a través de propuestas como esta.
De este marco cultural nace la necesidad de potenciar la música contemporánea en nuestra provincia y se crea el Leuka Ensemble, el cual parte de la iniciativa de un grupo de profesores y estudiantes del Conservatorio Superior de Música Oscar Esplá de Alicante, quienes el 18 de abril de 2016 ofrecen el estreno en España de la obra Orquester Finalisten de K. Stockhausen en el Auditorio de la Diputación de Alicante, obteniendo una gran aceptación por parte de la crítica.
El citado grupo, a partir de ahí adopta un carácter puramente profesional y abre sus puertas a nuevos músicos de prestigio internacional, aumentando en número y calidad.
Leuka Ensemble cuenta con la dirección de D. Antonio Pérez Abellán, discípulo de K. Stockhausen y especialista en música electrónica y concreta, quien a lo largo de sus 10 años de convivencia con el compositor estrena sus obras para piano y sintetizador.
En esta ocasión, se presenta un programa donde se recurre otra vez al gran clásico de finales del S. XX, así como a un gran talento de la composición actual, D. Manuel Añón Escribá, de quien se interpretará una obra en estreno absoluto.
La primera parte de este proyecto de música contemporánea corresponde en su totalidad de la obra de encargo al compositor D. Manuel Añón para nuestro grupo instrumental.
La segunda estará compuesta por la interpretación y puesta en escena de la obra “Orquester Finalisten” de Karlheinz Stockhausen, 1993.

“Desde que el hombre existe ha habido música. Pero también los animales, los átomos y las estrellas hacen música.”
Karlheinz Stockhausen


Notas al programa

En esta ocasión se recure otra vez al gran clásico de finales del S. XX interpretando como obertura la obra Piccolo, para después completar la primera parte con el estreno de Heterogénea II, obra de D. Manuel Añón Escribá y encargo del festival Ensems 2017.
La segunda estará compuesta por la interpretación y puesta en escena de la obra Orquester Finalisten de Karlheinz Stockhausen, 1993.
Obra la cual el propio compositor explica en los siguientes apuntes:
“Esta composición presenta a los músicos como finalistas, en el sentido de las interpretaciones que se llevan a cabo durante una prueba para ser integrante de orquesta. Mientras que en el repertorio normal de cualquier orquesta sinfónica los músicos tocan juntos y ocasionalmente interpretan solos, la partitura de Orquester Finalisten consiste en un solo con algunos pequeños acompañamientos y un tutti finale.
En el concierto, el solo debe ser tocado en dos rondas con 13 y 12 músicos, cada vez por diferente instrumentista. Esto permite a los oyentes familiarizarse con el solo. El percusionista (y posiblemente también el trompa) hacen lo mismo en ambas rondas. Todos deberán tocar de memoria.
En estos días, muchos músicos de orquesta aspiran a tocar solísticamente sin arriesgarse a realizar una carrera como solista. Por lo tanto espero que músicos de orquesta se animen y se interesen por interpretar esta obra de Orquester Finalisten  a través de la cual podrán demostrar su musicalidad y destreza por un nuevo estilo de interpretación: tocando de memoria, moviéndose de una manera individual y proyectando su aura personal. La partitura está dedicada a todos los finalistas de orquesta”
Karlheinz Stockhausen

Heterogéneo II Para barítono y orquesta de cámara | Manuel Añón Escribá

¿Es la carencia de memoria histórica lo que ha conducido a la humanidad a cometer tantas atrocidades contra ella misma?
El eje conceptual de Heterogéneo II de Manuel Añón se fundamenta en una profunda reflexión sobre la barbarie humana y su presencia cíclica en la Historia, cuya fundamentación se encuentra en la noción nietzschiana del eterno retorno.
La elección del título de la obra no es fruto del azar sino que está inspirada en Heterogéneo (1968) de Luis de Pablo. No hay que olvidar que esta es la primera creación intertextual del bilbaíno al estar conformada por un collage de más de cien citas musicales de diversos compositores. En su Heterogéneo II, Añón sigue el camino iniciado por su maestro superponiendo de forma magistral el fragmento inicial de Lulú y la segunda escena del primer acto de Wozzeck de Alban Berg, Erlkönig de Franz Schubert, el coral O große Liebe de la Pasión según San Juan de Johann Sebastian Bach, un fragmento del final del Superviviente de Varsòvia de Arnold Schönberg, y Gott! welch Dunkel hier de la ópera Fidelio de Ludwig van Beethoven. Resulta conveniente destacar que dentro de esta superposición sobresale el hilo conductor de la crueldad humana representado por los diferentes papeles que, a modo de monólogo interior, representa el barítono. Además, el acompañamiento orquestal contribuye a describir el contenido semántico de los diversos textos.
Siguiendo los procedimientos técnicos del collage, Heterogéneo II se inicia y concluye con la proyección de diferentes escenas de los juicios de Nuremberg que se entrelazan con diversas imágenes sobre la devastación de la ciudad de Berlín tras la Segunda Guerra Mundial, seleccionadas con gran acierto por la artista alicantina Diana Uceda Farré.
En Heterogéneo II la imagen se fusiona con la riqueza semántica de los textos y con la expresividad de la música, lo que contribuye a reforzar el eje conceptual de la obra. Asimismo se alude al Heterogéneo depabliano al ser en la capital germana donde se llevó a cabo su gestación en la década de 1960.
Alfonso Valdés Ramón
Universidad de Valladolid
Departamento de Historia y Ciencias de la Música


▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Tornar