Grup Mixtour

Grup Mixtour 
Dimecres 27 d'abril | 20:00 h.

Palau de la Música // Sala Rodrigo 

_



Georg Friedrich Haas (1953) / in vain (2000)

_


Grup Mixtour

Flautes / Gemma Goday Díaz-Corralejo, Marta Córdoba Zafrilla
Oboè / Ana Rivera Aguirre
Clarinets / Alejandro José Villanueva Cánovas, Rafael Rascón Barberá
Saxòfons / David Pons Grau
Fagot / Antonio Ramón Ruano Nácher
Trompes / Salvador Juan Pascual, Manuel Faus Faus
Trombons / Antonio Jiménez Marín, Carlos Gil Ferrer
Percussió / Pau Vila Caballer, Jaime Fernández Soriano
Arpa / Maria Teresa Pardo Perelló
Acordió / Stefanie Mirwald
Piano / Victor Trescolí Sanz
Violins / Eri Takeya, Anna Marzenna Korpalska, Amparo Camps Contreras
Violes / Dimitri Hoffmann, Irene Nuñez Lubias
Violoncels / Jorge David Fanjul Campos, Jaime Doménech Fernández
Contrabaix / Elena García Torres
Director / Pablo Rus Broseta
Asistent d’escena / Carlos Pérez Oñate
Asistent musical / Alberto Gonzálvez Cardós

_



ELS INTÈRPRETS

Grup Mixtour 

És un col·lectiu fundat el 2011 per cinc músics de destacada trajectòria en l'àmbit de la creació musical sota una premissa principal: que l'excel·lència artística i el contacte directe amb el públic en el seu sentit més ampli no tenen per què ser dues actituds contraposades.

Proposem per a això un enfocament alternatiu del concert amb instruments clàssics produint espectacles escènicmusicals que entren així a formar part del nostre repertori. Amb aquest modus operandi proper al d'una companyia de teatre o de dansa, Grup Mixtour vol subratllar el seu compromís amb la qualitat dels seus espectacles, unint així audàcia en la programació i maduresa en la interpretació.

Han realitzat fins a la data els projectes multidisciplinaris Liszt Tour Aniversari, Toys & Tierkreis i Dance!, que han estat calorosament acollits en festivals i estructures com Teatres del Canal de Madrid, Festival ENSEMS, Universitat Politècnica de València o Museu de la Beneficència amb gran èxit de públic i crítica.

Grup Mixtour està format per joves solistes que pertanyen a les principals orquestres espanyoles com l'Orquestra Simfònica de la RTVE, Orquestra Nacional d'Espanya, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquestra de la Comunitat de Madrid entre d'altres. El grup està dirigit per Pablo Rus Broseta.

_


Pablo Rus Broseta












EL DIRECTOR

Pablo Rus Broseta

Després del gran èxit del concert d'obertura del Festival Musica 2014 d'Estrasburg, on Pablo Rus Broseta va dirigir a l'Orquestra Simfònica SWR Sinfonieorchester Baden-Baden und Freiburg en una actuació conjunta amb l'Ensemble Modern, el jove director espanyol es va donar a conèixer a un públic més ampli i internacional. A la primavera de 2015, va fer el seu debut amb èxit amb l'orquestra simfònica WDR de Colònia, l'Orquestra Simfònica de la BBC i l'Orquestra Simfònica de Ràdio Televisió Espanyola. En el transcurs de 2016, ha debutat amb l'Ensemble Intercontemporain i l'Orquestra Simfònica do Porto, i ha estat convidat de nou per dirigir la WDR i la SWR. En la tardor de 2015 va assumir el càrrec de director assistent de la Simfònica de Seattle i la propera tardor serà ascendit a director associat.

Còmode tant amb conjunts de cambra més íntims com amb repertori simfònic i operístic de gran escala, Pablo Rus Broseta ja ha adquirit experiència amb orquestres com Les Siecles, que interpreta amb instruments d'època, l'Orquestra Beethoven de Bonn, Simfònica de Bochum, Orquestra Filharmònica de Lieja o l'Orquestra de València. Ha aparegut en nombrosos festivals de música com el Klangspuren Schwaz, el Transart de Bolzano, Ensems de València i el Cresc ... de Frankfurt. Ha treballat estretament amb compositors com Hans Zender, Johannes Maria Staud, Thomas Adès, Philippe Manoury, Magnus Lindberg, Martin Matalon, Francesc Coll i Luca Francesconi.



Pablo Rus Broseta va estudiar composició i saxòfon al Conservatori de València, la seua ciutat natal, i posteriorment es va formar en direcció d'orquestra a Lió, al Conservatori d'Amsterdam i a la Universität der Künste de Berlín. Ha rebut la valuosa aportació de Bernard Haitink, Pierre Boulez, David Zinman, Kurt Masur i Steven Sloane. Ha estat director assistent de l'Orchestre Philharmonique de Liège en la temporada 2009/2010, de l'Acadèmia Nacional d'Òpera d'Holanda el 2010 i de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana des de 2010 fins a 2013. El 2011 va fundar l'orquestra de cambra Grup Mixtour, amb l'objectiu de revitalitzar l'experiència del concert clàssic a través d'una programació eclèctica de música de diferents èpoques i amb diverses estètiques.

_

Georg Friedrich Haas







EL COMPOSITOR

Georg Friedrich Haas

Va néixer el 1953 a Graz, una ciutat a l'est d'Àustria. La seua infància va transcórrer en la muntanyosa província de Vorarlberg, a la frontera suïssa. El paisatge i l'atmosfera del lloc han deixat una impressió duradora en la seva personalitat.  Per a l'estudi de la música, Haas va tornar a la seua ciutat natal, on els seus professors van ser Gösta Neuwirth i Ivan Eröd. Més tard, va continuar els seus estudis a Viena amb Friedrich Cerha.

La nit, la foscor, la pèrdua de les il·lusions han jugat un paper important en l'obra de Haas (com en la seua òpera Hölderlin-Nacht, 1995/1998). No va ser fins fa poc que la seua música ha estat il·luminada per la llum. Els efectes de llum són de fet  part integrant d'una àmplia gamma de les seues composicions (In Vain, i en particular Hyperion, un concert per a la llum i orquestra, les dos de 2000).
Georg Friedrich Haas és conegut com un investigador altament sensible i imaginatiu en el món interior del so. La majoria de les seues obres fan ús de la microtonalitat, que el compositor ha sotmès a un examen a fons seguint el camí d'Ivan Wyschnegradsky i Alois Hába. Però diu: "No estic molt còmode encasellat com un ‘compositor microtonal’. Sobre tot sóc un compositor, amb llibertat per a utilitzar els mitjans necessaris per a la meua música... Sóc un compositor, no un microtonalista".

A cada nova obra, Haas entra en un territori desconegut, però la seua música està fermament arrelada en la tradició. La seua admiració per Schubert es troba en el seu Torso de 1999/2001, una orquestració de la sonata per a piano incompleta en do major, D 840. Igualment Haas mostrat respecte e interés per Mozart, Beethoven i Mendelssohn, als qui ha homenatjat en diferents ocasions.
El Concert per a cello, igual que Wer, wenn ich schriee, Horte mich... de 1999, per a percussió i conjunt, o in vain, reflexen el compromís polític de Haas i la seua amarga consciència de la seua impotència com a compositor: no hi ha manera que la música puga millorar el món.

Un compositor audaçment innovador amb una gran força imaginativa, un homo politicus conscient de les seues responsabilitats com a ciutadà, Georg Friedrich Haas és un dels principals artistes de l'Europa actual. Entre els premis que ha guanyat estan el Premi de Composició Simfònica de SWR 2010, el Premi de la Música de la Ciutat de Viena 2012 i el Premi de la Música de Salzburg de 2013.

_


L'OBRA

in vain

Obra per a orquestra de cambra de 24 músics escrita per encàrrec de la Westdeutschen Rundfunks, en 2000 i dedicada a Sylvain Cambreling.
Hass va composar in vain amb motiu de l’ascens del Partit de la Llibertat, d’extrema dreta, a les eleccions d'Àustria 1999, i com a mostra de desesperació davant la pèrdua d’esperances per al progrés social. 
In vain ha estat qualificada per Simon Rattle de peça mestra del segle XXI. 

La característica més cridanera de l’obra són els dos moments (bona part de l’obra) on les llums de la sala s’apaguen i els intèrprets treballen en una foscor total, tocant de memòria. Amb aquesta experiència el compositor pretén que el sentit de l’escolta s’intensifique amb la desaparició de la resta d’estímuls. El que queda és una música que alguns han descrit com d’una bellesa estranya, tremolosa, d’una gran complexitat i un destacat sentit dramàtic. 
Alex Ross, autor del llibre El soroll etern, un estudi de la música clàssica del segle XX, va escriure sobre in vain en 2009 que “aquesta moderna obra mestra transforma la sala de concerts en un lloc de misteri estremidor, el que suggereix que el camí de la veritat passa per la foscor”.

_


+ INFO:

_


Sobre l’obra: