Ensemble Kuraia

Ensemble Kuraia
Dimecres 29 de juny | 20:00 h.
Palau de la Música // Sala Rodrigo
_

Ensemble Kuraia

Flauta / Xavier Calzada
Clarinet / Sergio Barranco
Guitarra / Eugenio Tobalina
Violí / Luis Ibiricu
Violoncel / Belén Fernández
Percussió / Elur Arrieta
Piano / Berta Fresco
Director / Andrea Cazzaniga
_

El pop-rock en l’avantguarda

Mikel Urquiza (1988) / Isiltzen Denak (2015)

Gabriel Erkoreka (1969) / Orreaga (2014)

David Del Puerto (1964) / Espejo, concert per a guitarra amplificada (2008)

María Eugenia Luc (1958) / Eta hostoz hosto (2014)

Jorge Fernández Guerra (1952) / Pánico en Wall Street (2015)

Michael Daugherty (1954) / Sinatra Shag (1997)

_

ELS INTÈRPRETS

Ensemble Kuraia

L'Ensemble Kuraia de Bilbao va ser fundat el 1997 per la compositora María Eugenia Luc, la seua actual directora artística. El grup té com a prioritat difondre les obres dels compositors del nostre temps i dotar-los d'un conjunt professional d'excel·lent qualitat amb el qual col·laborar estretament.

Ensemble Kuraia actua regularment en importants sales, festivals i esdeveniments dedicats a la música contemporània a Europa i Amèrica llatina: Universität der Künst i Hochschule für Musik de Berlín, Cicle Fundació BBVA, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Fundació Juan March, Temporada del CNDM, Festival d'Alacant, Festival de música contemporània de Còrdova, Festival COMA de Madrid, Temporada de concerts Rondó (Milano i Monza, Itàlia), Centre Nacional de les Arts (Mèxic D.F.), FIMCC de Lima (Perú), Auditori del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia i Teatros del Canal (Madrid), Auditori del Museu Guggenheim Bilbao, L’Auditori de Barcelona, entre d’altres. La crítica ha elogiat en diverses ocasions al conjunt de Bilbao: «tot amb l’excel·lent interpretació de l'Ensemble Kuraia» (Ritmo), «uns músics fantàstics» (Diario Información), «un excel·lent conjunt» (Doce notas), «sòlid i molt capaç» (El diario Vasco), «de molt alta qualitat» (El comercio, Lima). Ensemble Kuraia és l'agrupació resident del Conservatori Juan Crisóstomo Arriaga de Bilbao.

El 2016, el seu nou disc De aire y luz (segell Orpheus), integral de l'homònim cicle musical de María Eugenia Luc, ha rebut el premi Melómano de oro. El 2014 va col·laborar amb l'artista Yoko Ono en la seua performance Sky piece to Jesus Christ. El 2011 ha gravat el DVD Hamar, amb obres de Gabriel Erkoreka, patrocinat per la Fundació BBVA (segell Sintonía). També ha realitzat els DVDs documentals Luis De Pablo: tránsito y evolución hacia el siglo XXI  (2000) i Homenaje a Félix Ibarrondo (2004). Tots dos documentals han sigut programats en diverses ocasions pel canal de televisió autonòmic EITB. Entre les estrenes de produccions d'òperes de cambra i d'obres de teatre musical realitzats per l'Ensemble Kuraia destaquen algunes obres mestres del segle XX com La història del soldat de Stravinski i l'òpera del compositor txec Viktor Ullmann Der Kaiser von Atlantis.

Ensemble Kuraia realitza encàrrecs als compositors i desenvolupa programes de difusió de la música contemporània i projectes pedagògics en col·laboració amb el Klangzeitort-Institut für Neue Musik de Berlín, Musikene-Centre Superior de Música del País Basc, el Museu Guggenheim de Bilbao i la Universitat del País Basc (UPV-EHU).

Els concerts de l'Ensemble Kuraia han sigut transmesos en directe per RNE - Radio Clásica i emissores d'Amèrica llatina. Entre els compositors que han col·laborat personalment amb Kuraia destaquen: Luis De Pablo, Leonardo Balada, Gabriel Erkoreka, Joan Guinjoan, Félix Ibarrondo, Ramón Lazkano i José Manuel López López.

Ensemble Kuraia rep el suport de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música - INAEM, Govern Basc, Institut Basc Etxepare i Diputació Foral de Bizkaia.

 Andrea Cazzaniga / Foto Guy Vivien
Andrea Cazzaniga

Andrea Cazzaniga ha dirigit orquestres i conjunts a Espanya, Itàlia, Finlàndia, Holanda i Amèrica Llatina: Orquestra Simfònica de Bilbao, Orquestra Simfònica d'Euskadi, Vaasa City Orchestra, Sinfonia Finlàndia, l'Orquestra Simfònica del Centre Superior de Música del País Basc Musikene, l'Orquestra de cambra de Trento, E5 Kuopio Festival Orchestra, entre d’altres.

Actualment és director musical de l’Ensemble Kuraia i dedica gran part de la seua activitat a la interpretació de la música contemporània. Sota la seua batuta s'han realitzats nombroses estrenes absolutes i estrenes a Espanya d'obres de Gubaidulina i Daugherty.

En el camp operístic, en ocasió de l'estrena a Bilbao de l'òpera Der Kaiser von Atlantis la crítica va assenyalar que «amb la direcció musical d'Andrea Cazzaniga va resultar una representació de gran força... Un espectacle poc menys que irresistible» (El Correo). Ha dirigit en importants festivals internacionals entre els quals destaquen el Festival de Música d'Alacant, Musika-Música i el FIMC de Lima.

També ha col·laborat amb solistes de renom internacional com els violoncel·listes Asier Polo i Séverine Ballon. En el camp cinematogràfic, dirigint a l'Orquestra Simfònica de Galícia, ha gravat, per al segell EMI- Hispavox, la banda sonora de la pel·lícula El bosque animado (Premi Goya 2002). Andrea Cazzaniga desenvolupa també una destacada tasca docent a través de conferències i cursos de direcció i interpretació de la música contemporània. És professor convidat del Klangzeitort de Berlín.

Des de 2008 fins a 2010 ha exercit com a director de les orquestres de cordes i simfònica del conservatori Arriaga de Bilbao. Andrea Cazzaniga s'ha format en les classes de direcció del Jorma Panula, Josep Caballé i Enrique García Asensio.

Ha sigut seleccionat en les fases finals dels concursos internacionals de direcció Pedrotti (2004) i Panula (2009).

_

ELS COMPOSITORS

Mikel Urkiza / Fotografía Susana Fernández
Mikel Urquiza 

Mikel Urkiza (1988, Bilbao) aprèn composició a Musikene (Donostia) amb Gabriel Erkoreka i Ramon Lazkano, després en el CNSM de París amb Gérard Pesson. Ha rebut la promoció d’estrenes per a joves compositors del INAEM i ha sigut lauréat de l'Acadèmia de França a Roma, residint en la Vila Medici.

Treballa amb l’ensemble Instant Donné, explorant la fragilitat de la memòria en Les lueurs se sont multipliées i la violència subtil d'un gest d'amor en Serpientes i escaleras (serenata), que s'estrena en els Wittener Tage für neue Kammermusik.

El Quartet Diotima, ha estrenat el seu primer quartet de corda i, al costat de la soprano Sarah Maria Sun, el seu quintet White nights en Royaumont. Un fort interès per la veu l’ha portat a escriure cicles de cançons i peces escèniques, com el primer acte de Maudits les Innocents, producció lírica de l’Òpera Nacional de París.

Treballa també amb l’Ensemble Intercontemporain, l'Orquestra d'Euskadi, l'Acadèmia de la JONDE, Smash, Ensemble Kuraia, el trio Talweg i Wilhem Latchoumia en la Quinzena Musical de Donostia, Gaudeamus Muziekweek i el Festival de Lucerna.

Gabriel Erkoreka / Fotografía Bernardo Corral
Gabriel Erkoreka

Gabriel Erkoreka naix a Bilbao el 1969. Estudia en la seua ciutat natal i amb Carmelo Bernaola a Vitòria, obtenint Premis d’Honor en Composició, Piano i Música de cambra. El 1995 ingressa en la Royal Academy of Music de Londres on realitza els estudis de postgrau de composició amb Michael Finnissy obtenint el Diploma d'excel·lència RAM i un Master amb distinció per la Universitat de Londres.

Les seues obres han sigut interpretades en la Biennale de Venècia 2004, la Musikverein de Viena; South Bank Centre, ICA i Wigmore Hall de Londres; en l'ISCM World Music Days de Manchester (1998) i d'Hong Kong (2007), el Muziekgebouw aan t’IJ d'Amsterdam; el Toru Takemitsu Festival a Tòquio, Festival de Noves Músiques de Sydney; el Symphony Space i New Paths in Music Festival 2007 de Nova York, i el Crown Hall de Chicago; el Festival Estafe of Music de Finlàndia; l'Huddersfield Contemporary Music Festival; en el Festival Internacional d'Alacant i l'Auditori Nacional de Música de Madrid; així com en altres ciutats com Berlín, Buenos Aires i Wellington.

Erkoreka ha obtingut diversos premis per les seues composicions entre els quals cal destacar: el Primer Premi de la SGAE 1996; el Premi del Govern Basc en 1999; el Josiah Parker Prize i altres premis en la Royal Academy of Music. El 2001 va obtenir el Premi de Roma, així com el Premi de Composició de l'INAEM i del Col·legi d'Espanya a París. Ha participat en la Tribuna Internacional de Compositors de la UNESCO, i en la 1998 Gaudeamus Music Week. Recentment ha rebut el Premi Reina Sofia, de la Fundació de Música Ferrer-Salat.

Ha rebut encàrrecs de l’INAEM, SGAE, el Nieuw Ensemble d'Amsterdam, la Biennale für Neue Musik d'Hannover, la Royal Academy of Music Symphony Orchestra, Orquestra Simfònica de la Comunitat de Madrid, el Ministeri de Cultura, l'Orquestra Simfònica d'Euskadi, l'Orquestra Simfònica de Bilbao, la Quinzena Musical de Sant Sebastià, Festival ENSEMS de València i el Museu Guggenheim-Bilbao en ocasió del seu 10º aniversari. Va ser compositor en residència de la JONDE en la temporada 2001-2002.

El 2001 va ser nomenat membre associat honorífic de la Royal Academy of Music (ARAM), on va impartir classes d'orquestració. Així mateix, ha oferit conferències en el Festival de Música del Segle XX de Bilbao i en les Trobades amb els Joves Compositors organitzats pel CDMC a Madrid, en els Instituts Cervantes de Londres, Chicago i Manchester, i en Festival d'Estoril. Actualment viu a Londres i és professor de composició en MUSIKENE-Conservatori Superior de Música del País Basc.


María Eugenia Luc

María Eugenia Luc, resident al País Basc des de 1993, va nàixer a Rosario (Argentina) el 6 de desembre de 1958. Va realitzar els seus estudis musicals en la Universitat Nacional de Rosario-Argentina; el L.I.P. m. (Laboratori de Recerca i Producció Musical de Buenos Aires - Argentina), la Civica Scuola di Musica Contemporanea di Milano, l’École Nationale de Musique d’Aulnay-sous-Bois (França, on es diploma amb el Primer Premi de Composició per Unanimitat), el Departament de Música de la Universitat de París 8: "Composition asistée par ordinateur" (França) i la Universitat del País Basc.

Ha sigut becària dels Cursos Internacionals: Musikinstitut Darmstadt (Alemanya), Accademia Chigiana di Siena (Itàlia), Música en Compostela (Espanya), Manuel de Falla (Espanya), Tomás Luis de Victoria (Espanya), Brasília (Brasil), Llatinoamericà de Música Contemporània (Uruguai) sota la direcció de Dieter Schnebel, Luís de Pablo, Brian Ferneyhough, Franco Donatoni, Ennio Morricone, Horacio Vaggione, entre d’altres.

La seua música s'estrena en auditoris i festivals d'Europa, Àsia i Amèrica: Teatre Colón (Buenos Aires), Kunitachi College of Music (Tòquio), Hochschule für Musik (Berlín), Royal Academy of Music (Londres), Théâtre du Port de la Lune (Bordeaux), Palazzo Chigi Saracini (Siena), Institut Goethe de París i Roma, Accademia Internazionale della Musica (Milano), Museu Guggenheim-Bilbao, Palacio Euskalduna (Bilbao), Auditori MACBA (Barcelona), Auditori 400 - Centre d'Art Reina Sofia (Madrid), Kursaal (Sant Sebastià), Edifici La Pedrera (Barcelona), Koldo Mitxelena (Sant Sebastià), Festival Musica Strasbourg, Quinzena Musical Donostiarra (Sant Sebastià), Cicle de Música Contemporània de la Fundació BBVA (Bilbao), Festival Aujourd'huy Musique (Perpignan), Festival PLAZA (Sant Sebastià), Festival Festival Art i Scenza di Roma, Festival KLEM-KURAIA (Bilbao), Festival Musikaste (Renteria), Institut Goethe de Montevideo i Santiago de Xile, etc.

Antiga Professora del Conservatori Superior de Buenos Aires Manuel de Falla, Universitat Nacional de Buenos Aires i col·laboradora de la Casa Editorial Ricordi Milano en la revisió i correcció de manuscrits originals.

Des de 2004 és professora de MUSIKENE - Centre Superior de Música del País Basc.

A partir de 1986 i continuant en l'actualitat dicta Cursos, Seminaris i Conferències, convidada per diverses institucions: Hochschule für Musik i Universität der Künste de Berlín, LIEM de Madrid, Congrés d'Art i Tecnologia de la Universitat de Salamanca, Universitat de País Basc, Congrés EHME del País Basc, Govern Basc, Diputació Foral de Biscaia, Simposi del Festival Confluències (Huelva), Cercle de Belles arts de Madrid, Ajuntament de Tarragona, KURAIA (Bilbao), Comune vaig donar Milano (Itàlia), la Secretaria de Cultura Argentina, Collegium Musicum, Conservatori Superior de Buenos Aires i Universitat Nacional de Rosario (Argentina).

En 1997 funda Kuraia (Grup de Música Contemporània de Bilbao) sent la seua presidenta fins a l'any 2000. El 2001 funda KLEM (Laboratori d'Electroacústica i Multimèdia) sent la seua Directora Artística fins a 2010. Actualment és la Directora Artística de l'Ensemble Kuraia desenvolupant una àmplia tasca de divulgació i formació de les músiques del segle XX i XXI.



Jorge Fernández Guerra

Nascut a Madrid el 1952, Jorge Fernández Guerra és un dels compositors espanyols més destacats de la seua generació. A més del seu treball com a compositor, que li ha valgut el Premi Nacional de Música 2007 del Ministeri de Cultura, ha destacat com a gestor musical i com a assagista sobre temes musicals, amb importants responsabilitats en premsa i en destacades institucions de la vida musical.

Com a compositor, la seua obra s'emmarca en l'àmbit dels problemes de canvi de paradigma estètic que van prendre forma a partir de la dècada dels anys vuitanta. Posteriorment, durant la seua llarga residència a París, en la dècada dels noranta, va ampliar la seua visió de les transformacions que la música de creació precisava escometre en el canvi de segle, entre elles la revisió lúcida de l'herència avantguardista i una nova estratègia de validació social de la composició musical d'origen europeu.


David del Puerto

Nascut el 1964 a Madrid, format musicalment en la guitarra, deixeble de Francisco Guerrero i Luis de Pablo en la seua ciutat natal, David del Puerto es va revelar molt ràpid com un dels compositors de més talent de la seua generació. Amb poc més de 20 anys el seu nom destaca en l’Almeida Festival de Londres, i poc després rep de Pierre Boulez l'encàrrec d'escriure una nova obra per a l'Ensemble InterContemporain. A partir de llavors, la seua música ha estat present en els més importants festivals i temporades de concerts d'Europa, EUA, Llatinoamèrica i Àsia.

El seu catàleg comprèn més de 100 obres de tots els gèneres, d'entre les quals es poden destacar fins avui les seues quatre simfonies, dues òperes, un gran nombre de concerts amb solista, i una important producció per a guitarra (sola, concertant, clàssica, elèctrica...).

Des de l'any 2004 és professor d'Anàlisi de l'Escola Reina Sofia a Madrid.

L'any 2005 se li va atorgar el Premi Nacional de Música en la modalitat de composició. El 2008 va fundar Rejoice! amb l'acordeonista Ángel Luís Castany, conjunt del qual David del Puerto és guitarrista, compositor i autor dels textos. Rejoice! ofereix un concepte d'espectacle en el qual es fonen música escrita, improvisació, veu, electrònica, videoart, poesia...

La seua discografia comprèn, entre molts altres enregistraments, cinc discos monogràfics: Mirada, Boreas i Alio Modo (publicats per Tritó), Nusantara (publicat per Stradivarius) i el quart volum de la serie Polifonia de compositors de l'Institut Cervantes de Bremen.

La vida musical de David del Puerto ha estat marcada per una cerca serena però fèrria de si mateix, sense reserves ni concessions, la qual cosa l’ha portat a anar traçant un dels camins més personals del panorama actual.

www.daviddelpuerto.com


Michael Kevin Daugherty

Michael Kevin Daugherty (28 d'abril de 1954) és un compositor, pianista i mestre nord-americà. Influït per la cultura popular, el Romanticisme i el Postmodernisme, Daugherty és un dels compositors de música de concert més colorit i àmpliament interpretat de la seua generació.

Obres destacades de Daugherty inclouen la seua Simfonia Metròpolis per a orquestra (1988-93), inspirada pel còmic de Superman, Dead Elvis per a fagot sol i conjunt de càmera (1993), Jackie O (1997), Niagara Falls per a banda simfònica (1997), UFO per a sol de percussió i orquestra (1999) i per a banda simfònica (2000), Bells for Stokowski de Philadelphia Stories per a orquestra (2001) i per a banda simfònica (2002), Fire and Blood per a violí sol i orquestra (2003) inspirat per Diego Rivera i Frida Kahlo, Time Machine per a tres directors i orquestra (2003), Ghost Ranch per a orquestra (2005) i Deus ExMachina per a piano i orquestra (2007). Daugherty ha sigut descrit per The Times de Londres com «un magistral hacedor d'icones» amb una «imaginació inconformista, sentit estructural intrèpid i oïda meticulosa.»

Actualment, Daugherty és Professor de Composició a l’Escola de Música, teatre i dansa de la Universitat de Michigan a Ann Arbor, Michigan. Des de 2003, la seua música ha sigut publicada per Boosey & Hawkes i abans per Peermusic Classical

_

LES OBRES

El programa que es presenta és una idea original de Miguel Ángel Marín i es va realitzar per primera vegada en la Fundació Juan March de Madrid a l'abril de 2015. Les obres escollides mostren des de diferents perspectives com els compositors d'avantguarda saben dialogar amb el pop-rock sense caure en la fàcil temptació de realitzar sofisticades imitacions o transcripcions. La relació i naturalesa del diàleg pot ser abstracta com en les obres d'Erkoreka i Luc, explicita (amb cites textuals) com les obres d'Urquiza, Daugherty i Fernández Guerra, o subjacent sense cap referència explicita però amb elements recognoscibles com en l'obra de del Puerto.

Isiltzen Denak d'Urquiza, Orreaga d'Erkoreka i Eta hostoz hosto de Luc han sigut encàrrec de la Càtedra Laboa de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i les tres comparteixen com a referència la música i els textos del cantautor basc Mikel Laboa (1934 - 2008).

L'obra de Jorge Fernández Guerra Pánico en Wall street ha sigut encàrrec de l'INAEM.

Isiltzen Denak

M'he servit d'una de les cançons més breus de Mikel Laboa, Haize hegoa (vent sud), que dura solament trenta segons (un minut en la versió gravada, a causa de la repetició). He pres les seues dues frases separadament i he construït seccions contrastants: la primera multiplica l'element rítmic, abunda en l'estranyesa i la bogeria; la segona arreplega la carícia tèbia, la suor i el fàstic. El vent sud, quan calla, és alhora amenaçador i sensual. Una oscil·lació de segona major, com una lletania, introdueix, espaia i tanca ambdues seccions: és el principi del motiu d'Haize hegoa, però també té valor com a oscil·lació en si, la d'un objecte abandonat en mans del vent - que bufa harmòniques, botelles o xiulets.
Mikel Urquiza
Orreaga

Orreaga (topònim basc per a Roncesvalles) es basa en una cançó que Mikel Laboa va compondre el 1978 en ocasió del 1.200 aniversari de la Batalla de Roncesvalles.

En paraules del compositor: «la peça està escrita per a un conjunt de cambra de set instruments en el qual no falta la guitarra que, de forma simbòlica, contribueix a un continu que funciona com a fil conductor, mentre altres elements d'aparença més vocal o gutural se superposen i evolucionen lentament amb diversos matisos i contrastos. La intenció ha sigut la de generar una dialèctica que, a manera de comentari o homenatge, puga oferir una visió personal sobre la música de Laboa, sempre amb el pretext de l'experimentació».

Eta hostoz hosto

Inspirada en la cançó Lili bat (agafa una flor) de Mikel Laboa que en paraules de la compositora és «com una espècie d'espiral infinita que al llarg de la seua trajectòria se submergeix més i més en la seua essència. És un cant d'amor, ple de dolçor i seducció, que desvetla al text de Joseba Sarrionandia, de sols onze versos. L’exposa i l’expandeix i el re-significa fins a arribar a extensions insospitades, que s'emboliquen i es desemboliquen en la intimitat, entre el somni i la vigília». L’obra recrea l'atmosfera introspectiva i lírica del text de la cançó (Joseba Sarrionandia, 1981):

Lili bat
hartu
eta hostoz hosto
erantzi
eta harek zu ere
amets
eta harek zu ere
erantzi
eta hostoz hosto
hartu
lili bat.

Una flor
agafa
i pètal a pètal
despulla-la
i ella també a tu
et somia
i ella també a tu
et despulla
i pètal a pètal
agafa
una flor.

Pánico en Wall Street

Quan em van convidar a integrar-me en un concert dedicat al pop-rock en relació amb l'avantguarda vaig recordar un vell àlbum de ragtimes de Scott Joplin que va alegrar la meua joventut. I buscant, vaig trobar un que no havia tocat ni desxifrat. El que em va cridar l'atenció era el seu títol, Wall Street Rag. Respecte a la manera d'afrontar el meu treball, m'agrada oblidar-me del meu propi jo quan em submergisc en músiques anteriors. Així que si em convertisc en una mena d'espectre de Joplin, o algú em veu així, la cosa estarà aconseguida. No és fàcil, però és divertit.
Jorge Fernández Guerra

Espejo, concert per a guitarra amplificada i cinc instruments

L'obra s’articula en cinc seccions presentades sense interrupcions: «Concierto»,diàleg entre la guitarra i el grup; «Interior», moment de solo de guitarra amb un caràcter improvisat; «Reflejo», imitacions entre cordes i vents; «Espiral», moviment per a guitarra sola; «Paisaje» part conclusiva amb elements de recapitulació.

Sinatra Shag

En la primavera de 1995 vaig tenir el plaer de treballar amb l'ensemble Present Music de Milwaukee durant una residència en el Cornish Institute of the Arts a Seattle,Washington. Durant una de les pauses per a menjar, em vaig trobar amb una tenda de discos de rock alternatiu que posseïa un impressionant assortit de postals rares. Una d'aqueixes postals em va interessar en particular: Nancy Sinatra, al voltant de 1966, lluint un parell de botes blanques fins als genolls asseguda en una motocicleta Harley Davidson. Vaig córrer de tornada a l'assaig, ple d'inspiració, i així va nàixer Sinatra Shag per a flauta / piccolo, clarinet baix, violí, violoncel, piano i percussió.

Michael Daugherty
_

Amb la col·laboració de:



  Tornar