Clase magistral de Marc García-Vitoria

30 d'abril de 2016 / 10:00 hores
Sala SGAE Centre Cultural




Marc García-Vitoria


Naix a València el 1985. Estudia el grau superior de composició a l'ESMUC amb Luis Naón, Ramón Lazkano i Gabriel Brncic, i un Màster en composició electroacústica i instrumental a la HEM de Ginebra, amb Michael Jarrell, Luis Naón i Eric Daubresse. Completa la seua formació a l'Ircam de París amb els Cursus 1 i 2, que cursa amb l'ajuda d'una beca de la fundació la Caixa i sota el mestratge de Yan Maresz. També ha participat en seminaris de composició (p. ex. Royaumont, Voix Nouvelles 2010) i masterclasses de diversos compositors i compositores. 

Les seues obres han sigut interpretades per ensembles com Contrechamps, Linea, Recherche, Intercontemporain o K/D/M, i ha rebut encàrrecs d'institucions com l'Institut Valencià de la Música, Radio France, la BBC Scottish Symphony Orchestra o l’Ircam. Ha realitzat residències de creació al cicle Joves Inèrprets Catalans IV i a la sessió "Transforme/Ecrire" de la fundació Royaumont.

Entre els reconeixements al seu treball podem trobar el Premio Jóvenes Compositores de la fundación SGAE-CNDM 2013, University of Aberdeen Music Prize 2011 a Escòcia o la presència com a finalista al concurs Reine Marie José 2008 a Suissa.

Entre 2011 i 2014 treballa com assistent de la classe de composició de la HEM de Ginebra, on actualment és professor de contrapunt, tasca que compagina amb la  recerca sobre l'orquestració assistida per ordinador associat a l’Ircam.



Gestió de l’expectativa

En un sistema musical establert i compartit, com és el tonal, els codis que regeixen el que s’espera de la música i la seua gestió temporal són clars i qualsevol element retòric aplicat a ells és fàcilment perceptible. Però, com es gestiona aquesta expectativa en la música de la «pràctica individual», on a priori no tot el sistema és compartit pels oients? Quines referències i punts de recolzament, musicals i externs, es poden utilitzar per a una construcció sintàctica que s’auto-explique i genere així una expectativa? Fins a quin punt aquesta expectativa pot ser eficaç en termes de transmissió de la pròpia resolució o frustració?


Tornar